Les voltes de Dídac Costa

Dídac Costa continua donant voltes a la seva volta al món en solitari. El primer regatista català, i segon espanyol, capaç de completar la Vendée Globe des de la seva creació el 1989, no es veu afrontant una altra vegada la brutal aventura -l'Everest de la vela, en diuen- en les condicions en què es va veure obligat a marxar el 6 de novembre passat a Les Sables d'Olonne (França).

Mitja hora després de sortir ja va tenir la primera avaria (se li va inundar el motor del One Planet One Ocean, un dels vaixells més vells de la flota) i va haver de tornar al punt de partida. Quan quatre dies després va tornar a salpar, el vaixell més pròxim dels 29 que van sortir ja era a més de 700 milles (gairebé 1.300 quilòmetres). «No repetiria la regata en les mateixes condicions. Ara es tractaria de fer les coses de manera diferent, estar en un projecte competitiu per intentar acabar al davant», assegura el regatista barceloní de 36 anys, que ahir va pilotar de tornada el seu vaixell a la seva base al FNOB (Fundació de Navegació Oceànica de Barcelona), on va ser rebut per unes 500 persones i gairebé 50 vaixells que van sortir a rebre'l a la bocana del port.

Una injecció d'alegria i il·lusió per a aquest heroi de la vela oceànica que es va entossudir d'allò més i va posar en perill la seva professió de bomber per fer realitat una il·lusió de quan era petit, que va néixer al llegir el llibre El último desafío que el basc José Luis de Ugarte, ja mort, va escriure de la seva Vendée Globe (volta al món en solitari, sense escales i sense assistència) del 1993.

El triomf de la il·lusió

«Aquesta volta al món l'hem fet al límit i l'hem acabat amb el cor, amb pocs recursos i a última hora. Això comporta un desgast terrible i no es pot fer sempre així, perquè va suposar més esforç estar a la línia de sortida que la regata en si mateixa, la navegació», explicava ahir Costa, acompanyat pel petit equip que el va ajudar (tot just quatre persones) i per seguidors fidels que van donar suport a la seva aventura. Una campanya de micromecenatge que li va reportar més de 30.000 euros en l'últim moment li va permetre reparar un vaixell fet malbé per un llampec a Barcelona i després per l'avaria a Les Sables d'Olonne. Però res va poder acabar amb la il·lusió de Dídac Costa i, 108 dies després de salpar, va completar la circumnavegació de la Terra en el lloc 14è dels 29 participants (11 abandonaments). Era la seva segona volta al món a vela, després de ser quart a la Barcelona World Race 2014-15, una regata similar a la Vendée Globe però que es negocia amb dos patrons (en el seu cas, amb Aleix Gelabert i el mateix vaixell).

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«Navegant sol no tens ni un moment de descans, no pots desconnectar. Això et va desgastant i és molt cansat. Els trams de son són de 40 minuts, no tens horari per menjar ni dormir i les últimes setmanes van ser realment dures. A l'arribar a Sables només pensava en coses com menjar en una taula, dormir una bona estona seguida o dutxar-me d'una forma normal i no en un cossi», explica el regatista, l'únic català amb dues voltes al món a més d'Anna Corbella, protagonista de dues Barcelona World Race.

Ara, paït l'Everest de la vela, Costa es planteja el seu futur com a regatista professional. No sap si es reincorporarà a la feina de bomber a Cerdanyola del Vallès: «He de pensar què faig, no és fàcil dedicar-se a aquest esport si no em reconeixen la condició d'esportista d'elit, però la meva il·lusió és tornar a estar en una Vendée Globe i a la BWR amb possibilitats de guanyar».