Eldenc, el secret és la pasta

L’italià Alessandro Zanier no és, ni de bon tros, el millor porter de l’Eldenc. Ho diuen els que segueixen l’equip. Com a exemple hi ha els 37 gols encaixats en 10 partits per argumentar-ho, però des que va arribar al club al gener va jugar sempre, per això li va tocar a ell recollir 12 vegades la pilota de les xarxes del Miniestadi dissabte al partit que se sospita que alguns membres de l’equip alacantí van manipular.

En el seu cas, la seva perenne titularitat no sembla que tingui a veure amb les apostes, però sí amb els diners. La seva família és propietària d’una empresa d’Udine que fa pasta de colors i que la comercialitza amb el nom de Sapori Antichi. A Elda creuen que els Zanier són gairebé els únics que realment han posat uns quants diners en aquest fons d’inversió que des del gener controla el club alacantí. Per això convenia tenir-los contents i que Alessandro jugués sempre.

PROBLEMA DE PAGAMENTS

De fet, la nòmina del febrer (l’última pagada fins ara) es va fer just després que Marco Zanier, el seu pare, viatgés a Elda per veure un partit. Als gestors se’ls havien acabat els diners i havien deixat de pagar les factures del restaurant on menjaven les desenes de jugadors que havien portat en el mercat d’hivern de les lligues més insospitades uns i amb un ínfim nivell la majoria. 

Uns estan allotjats en urbanitzacions a mig acabar, altres van tenir menys sort i viuen en un xalet on l’aigua corrent no estava assegurada. Sense les dietes pagades, les caixes plenes d’espaguetis i espirals de colors que el senyor Zanier va portar a l’estadi per als companys del seu fill van volar ràpidament. El secret sempre està en la pasta.

 El sou mitjà d’un jugador de l’Eldenc és d’uns mil euros al mes. I la possibilitat que el Barça B guanyés 8-0 al descans en el partit que els va enfrontar dissabte passat es pagava a uns 400 euros per euro apostat, és a dir, que invertint uns cent euros se’n podien guanyar 40.000. El 12-0 va ser la guinda. 

Només amb aquestes xifres s’entén que hi hagi jugadors que puguin arriscar una prometedora carrera enfangant-se en un tema així. Seria, si es demostra la seva implicació, el cas de Michael Wayne Fernández, 'Maiki'. Els seus pares, ell espanyol i ella anglesa, es van traslladar a Madrid quan ell tenia 3 anys i a Benidorm quan en tenia 9. Va passar per l’escola del Reial Madrid i va fer una prova a La Masia. Finalment, el 2012, va fitxar pel València i poc després va debutar en les categories inferiors de la selecció espanyola, la sub-18 i la sub-19. Un vuit prometedor. Les seves llàgrimes al Mini el van convertir en un dels pocs referents per a la desencantada afició eldenca. «Plora ara, pocavergonya», li cridaven ahir a l’entrar al jutjat. Durant aquests dies, ell ha mantingut fermament la seva innocència.

Aquesta vegada sembla que hi havia molta pasta en joc, però això va obligar a córrer molts riscos, buscant un marcador molt ampli i contra un rival mediàtic com el Barça B. Pot ser que intentessin rescabalar-se del que se suposa que van perdre al camp del Cornellà fa dues setmanes. Diuen que allà havien de caure per tres o més gols i això podria haver passat si en l’últim minut Mendy no hagués aturat bruscament a la vora de l’àrea el jugador local que anava directe a fer el 4-1.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Al defensa de l’equip alacantí li va costar la vermella, però sembla que hi va haver a qui li va sortir molt més car i per això calia anar més fort en el xoc contra el Barça B. I el que en teoria només sabien uns quants va començar a córrer de boca en boca. Davant la sospita que hi havia més implicats, o almenys que n’estaven al corrent, la gestora que va recuperar el control de la part esportiva dilluns va decidir donar de baixa diversos tècnics i 12 jugadors, els dos espanyols detinguts i 10 d’estrangers.

Els apartats van anar ahir a l’estadi per constatar que no els deixaven entrenar-se i es queixaven que han sigut expulsats per ser italians. Van haver de canviar la gespa per la llotja per veure des d’allà els seus companys. «Tinc la consciència neta. Tu em coneixes, saps que no he fet res. Ens hi hem deixat el cor i les venes. ¿Per què estic jo aquí fora i tu dins?», li deia un d’ells a un dels que s’han salvat.