Cursa Bombers: Ezzaidouni, el primer i darrere seu 13.024 atletes més

La popular carrera atlètica omple els carrers de Barcelona amb més de 100 bombers corrent amb l'uniforme d'intervenció

cugat-bombers

cugat-bombers

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Poc abans de les 8.30 del matí el passeig de Sant Joan era una espècie de marea humana plena de casaques taronges, de totes les edats, amb les cames plenes d’il·lusió i pensant en els 10 quilòmetres, entre el cansament i la passió, que els esperaven. Era la crida de la Cursa Bombers, en la 19a edició.

A aquella hora, els anomenats atletes d’elit, mentre els corredors populars avançaven a les seves posicions caminant, corrien, com si es tractés d’efectuar la millor de les sèries, per l’interior del parc de la Ciutadella. I alguns d’ells escalfaven amb la sana intenció de guanyar la carrera. N’hi van participar 13.025 i Ibrahim Ezzaidouni va ser el més ràpid.

EL CICLISTA DAN MARTIN

Pels voltants de la meta també es preparava Jess Andrews o Jess Martin, segons es prefereixi, que havia baixat a Barcelona des d’Andorra amb la doble intenció de guanyar la prova en la categoria femenina i rebaixar la marca personal. L’auxiliava el seu marit, Dan Martin, que en un ambient més atlètic que ciclista passava desapercebut. No obstant, era –i de llarg— el més famós de tots els esportistes que es van reunir ahir pels voltants de l’estació de França, punt de sortida i d’arribada de la carrera. No en va, Martin és un dels millors ciclistes contemporanis professionals amb triomfs a la Lieja-Bastogne-Lieja, la Volta 2013, el Giro de Llombardia i victòries d’etapa al Tour.

En canvi, els que sí que cridaven l’atenció eren els bombers, als quals no calia preguntar-los a què es dedicaven, quina era la seva professió, ja que l’equip d’intervenció els delatava i fins i tot algun podia pensar quina bogeria estaven a punt de cometre corrent deu quilòmetres amb l’uniforme de campanya. I, entre ells, dos periodistes, Manuel de Luna i Javier Giraldo, d’EL PERIÓDICO i l’Sport, respectivament, que van voler conèixer l’experiència de disputar la Cursa Bombers amb el pesat vestuari posat.

TRIOMF A L'ESPRINT

I així fins a 13.025, que van prendre una sortida que es va allargar per espai de més de 15 minuts. És a dir, quan l’últim dels participants travessava l’alfombra de la sortida, Ezzaidouni i Carles Castillejo, els dos abanderats de la carrera, el duo que es va jugar la victòria, amb triomf a l’esprint d’Ezzaidouni, atleta del Barça, ja es trobaven a meitat de recorregut. Darrere seu s’hi situava Andrews, destacadíssima entre totes les dones que s’havien apuntat a la carrera.

Notícies relacionades

Curiosament, quan ja s’anunciava que al cap de deu minuts arribarien els primers participants, alguns atletes endarrerits, sens dubte perquè se’ls havien enganxat els llençols, encara s’animaven a córrer. I és que la Cursa Bombers es va adaptar al nou horari establert per l’Ajuntament de Barcelona (sortida a les 9 hores) per afavorir la mobilitat a la capital catalana. I és que a l’any s’organitzen fins a 60 carreres a la ciutat encapçalades, a part de la Cursa Bombers, per la marató.

EL PRIMER BOMBER

Ezzaidouni va guanyar la prova amb 29.30 minuts, tan sols set segons més ràpid que Castillejo. Després de més d’una dècada de viure a Catalunya ara intenta nacionalitzar-se espanyol per buscar les opcions de participar com a representant d’Espanya en les grans cites atlètiques internacionals. Andrews, d’altra banda, es guanyava el petó del seu marit ciclista (encara no fa un any que s’han casat), feliç perquè havia establert marca personal (32.49 minuts). I igual de somrient estava Carles Montllor, 11è classificat de la prova, però amb dues circumstàncies que el van fer mereixedor de l’aplaudiment. Va ser el primer bomber a travessar la línia de meta i va córrer ni més ni menys que en 31.42 minuts, al ritme de 3.11 minuts per quilòmetre. Però el millor de tot, més que el seu ofici (treballa a Balaguer), va ser que va fer aquesta extraordinària proesa amb 48 anys. Això sí, va córrer amb roba atlètica d’últim disseny i no amb els 20 quilos d’uniforme de campanya que van portar la majoria dels seus companys. 

CLASSIFICACIONS

3. Sara Loher, a 2.47 minuts