La nova F-1 ja emociona

Els que defensen, amb raó, intuïció i visió de la jugada, que la F-1 està canviant, seguirà mutant i s'acabarà convertint, encara més, en un autèntic espectacle, no tan sols de masses, en directe, sinó televisiu, tenen en aquest meravellós GP d'Espanya, al qual ahir van assistir 94.623 espectadors, el millor exemple.

La F-1 torna a emocionar els espectadors i, fins i tot, la canalla. El belga Val, de tan sols 6 anys, va plorar de manera desconsolada quan el seu ídol, el finlandès Kimi Raikkonen, va haver d'abandonar després de xocar, al primer revolt, amb l'holandès Max Verstappen. Val ens va fer pensar ¿oi? en el japonès Reo Miyagata, també de 6 anys, que, a l'estadi Yokohama, del Japó, es va posar a plorar, al veure el seu Barça eliminat a la primera ocasió del Mundialet del 2006, a mans de l'Internacional de Porto Alegre.

L'organització al cas

De la mateixa manera que Miyagata va ser convidat, alguns mesos després, al Camp Nou per disfrutar de l'homenatge que li va dedicar el Barça, l'organització de la F-1, la FOM (Formula One Management) -en principi, es va arribar a dir que havia sigut la televisió privada alemanya (RTL) qui havia suggerit la recerca-, va buscar Val, el va trobar a la tribuna on era, el va portar al hospitality de Ferrari i allà, un emocionat Raikkonen, lluny de l'Iceman a què sempre ens té acostumats, va consolar el nen, el va obsequiar amb una gorra firmada i li va dir que aquestes coses passen en les carreres i en l'esport. És evident que el nou impuls, el nou format, les noves intencions del modern i lúcid Chase Carey, res a veure amb l'insípid i malcarat Bernie Ecclestone, dotaran la F-1 d'una comunicació molt més humana, oberta, pròxima i fins i tot emocionant.

«Aquesta és la F-1 que m'agrada, que m'apassiona, la F-1 dels duels, dels xocs sense mala intenció, de les lluites aferrissades per ocupar el liderat, per avançar, per ser millor que el rival, per guanyar-li la posició», va dir Lewis Hamilton, l'emocionat guanyador d'ahir, després que les seves dues rodes dretes xoquessin amb les dues rodes esquerres de Sebastian Vettel, quan el tetracampió alemany s'incorporava a la pista després del seu segon canvi de pneumàtics.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

«La F-1 ha de ser lluita roda a roda, ¡m'encanten aquestes carreres! i no perquè hagi guanyat, no», va dir Hamilton, que encara està a sis punts de Seb (104 a 98, camí dels carrers de Montecarlo).

Lewis-Sebastian, el duel

Aquesta F-1 que vol fer plorar els infants i té els joves pendents del preu del bocata («la veritat, són massa cars», protestava Àlex Salomó, després de disfrutar d'un dia assolellat i apassionat de carreres en una de les pelouses del Circuit), s'ha convertit en un duel titànic entre dues marques mítiques, Mercedes i Ferrari, Ferrari i Mercedes, i dos campioníssims com n'hi ha pocs, el britànic Lewis Hamilton i l'alemany Sebastian Vettel. Entre ells, escassos metres, poc més de tres segons (03.490 segons, exactament). Darrere, tot un món, immens, enorme, ja que l'australià Daniel Ricciardo (Red Bull-Renault) va acabar a més d'un minut i la resta del món, tots, van ser doblats, fins i tot el quart, Sergio Pérez (Force India).