La jutge envia a la presó Sandro Rosell per blanqueig i organització criminal

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar ahir a presó incondicional l’expresident del Bar-celona Sandro Rosell i l’advocat andorrà Joan Besolí pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal a l’apreciar indicis que entre el 2007 i el 2011 van rentar gairebé 15 milions d’euros (14.973.328 euros) procedents de comissions il·lícites obtingudes de la venda dels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció de futbol del Brasil. La magistrada precisa en el seu escrit que Rosell ha fet del delicte «la seva forma de vida».

Els altres dos detinguts, el ramader Pere Andreu Ramos, cunyat de Besolí i que figura com a titular de comptes i empreses que s’atribueixen a Rosell, i l’empresari libanès Shahe Ohannessian, que suposadament va comprar l’empresa de màrqueting esportiu del principal imputat quan va assumir la presidència del Barça, van quedar en llibertat amb compareixences mensuals, retirada de passaport i prohibició de sortir del país. La Fiscalia de l’Audiència Nacional no va demanar mesures per a l’esposa de Rosell, Marta Pineda, que ja havia sigut posada en llibertat pels agents de l’operació Rimet.

ORGANITZACIÓ CRIMINAL

En les interlocutòries de situació, la jutge assenyala que tots ells, juntament amb Ricardo Teixeira i José Colomer –cap dels dos detinguts en l’operació, però tots dos investigats–, formaven part d’una organització criminal amb àmbit transnacional, «que es va dedicar a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites, derivades de la venda per part de Teixeira dels drets de la selecció de futbol del seu país a una mercantil àrab amb seu a illes Caiman, la denominació de la qual és Internacional Sports Eventos (ISE). Tot això a través d’un entramat de societats i comptes principalment a Andorra».

Segons la magistrada, per aconseguir-ho, Teixeira, llavors president de la Confederació brasilera, va firmar un contracte amb ISE, vinculada al grup saudita Sallah Albaraka Group i que té com a principal activitat la difusió d’esdeveniments esportius. Així van obtenir els drets dels amistosos disputats per la selecció, a canvi que la compradora, dirigida pel bilionari saudita Saleh Kamel, pagués uns fons dels quals es van apropiar Rosell i Teixeira, en perjudici de la confederació. La resolució xifra en 6.580.000 euros el que van rebre Rosell i en 8.393.328 el que va rebre Texeira, fet que suposa un total de 14.973.328 euros.

FLUX DE DINERS

Per donar aparença de legalitat, el 23 de novembre del 2006, la vigília de la firma entre ISE i CBF, Teixeira va firmar amb Uptrend un contracte amb la Confederació pel qual l’empresa constituïda per Rosell a Nova Jersey actuaria com a intermediari per a la negociació de la venda dels drets audiovisuals. Si s’aconseguia, Uptrend, participada per la panamenya Fundación Regata, també del president del Barça, percebria exactament la mateixa quantitat que havien pactat que cobraria Teixeira.

Els ingressos d’Uptrend es van produir a Andorra mitjançant transferències de societats del grup Dallah Albaraka Group a comptes en què Besolí i Rosell són beneficiaris. Des d’aquests es va detectar un flux de diners a Teixeira o persones del seu entorn de forma directa o a través de societats creades per Besolí i administrades per Ramos o els germans brasilers Abrahao. Teixeira i la seva dona van arribar a disposar d’una Visa Platinum d’un compte alimentat per Uptrend.

Notícies relacionades

Sandro, el peix que s'esmuny entre els dits

Els fils de Teixeira

La part de la comissió il·lícita que corresponia a Rosell i la seva dona la van rebre entre el novembre del 2010 i el gener del 2011, quan ja presidia el FC Barcelona. Va ser a través de quatre transferències de l’empresa suïssa Kentaro, ordenades per ISE, i una de l’Aràbia, de Kamel. Per justificar aquests 6,5 milions, l’expresident blaugrana va declarar a l’Agència Tributària que el 2011 havia venut a la libanesa Sports Investments Offshore, administrada per Shane Ohannessian, la seva empresa Bonus Sport Marketing exactament per la mateixa quantitat rebuda pels drets audiovisuals brasilers. D’aquí que la jutge entengui que la venda va ser «aparent» per blanquejar les comissions d’origen il·lícit i Ohannessian un mer «testaferro». La interlocutòria cita diverses proves que acrediten que la venda va ser fictícia, com que Pineda va seguir d’apoderada de Bonus i que Rosell «no va deixar de tenir un destacat paper a Bonus, de la qual anava cobrant grans quantitats en concepte d’assessorament». En una conversa telefònica se’l sent fins i tot acomiadar una empleada.

La magistrada decreta la presó per risc de fuga i de destrucció de proves. En el cas de Besolí perquè An-dorra no entrega els seus nacionals i en el de Rosell, que ha fet del delicte «la seva forma de vida», pels seus contactes a l’exterior. Ara treballa en un projecte a la Xina per a la recerca de talents a l’Àfrica. A més, una escolta ha permès «constatar la seva facilitat per obtenir favors en països fora de la Unió Europea i els EUA» i comptar amb la garantia que des­atendran una petició d’extradició.