El 'fair play' en el ciclisme

Fins on ha d'arribar el fair play en el ciclisme? ¿Hi ha alguna regla que dicti on i quan aturar-se o atacar davant problemes o accidents del rival? Aquestes dues qüestions afloren després de la parada obligada que Tom Dumoulin va efectuar dimarts al prat del Giro. Mentre ell efectuava les seves necessitats a l'herba, els rivals van continuar la marxa, sense accelerar però tampoc sense esperar-lo, que segurament era el que s'havia de fer en aquest cas.

Aquests últims anys s'estan produint reaccions que podríem denominar de joc net que els vells campions, en l'època en què a l'enemic no se li donava ni aigua, no acaben de comprendre, que farien que Luis Ocaña es recargolés a la tomba i que tampoc accepten contemporanis seus com Eddy Merckx o Raymond Poulidor.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Es va veure l'any passat quan Chris Froome va ordenar a tots el seu rivals aturar-se arran d'una caiguda que va afectar diversos companys seus de l'Sky. S'ha repetit ara al Giro quan Dumoulin, una etapa abans de l'episodi del prat, va esperar Nairo Quintana, que havia anat per terra sense conseqüències al derrapar-li la bici. I al ciclista holandès no li va fer gens de gràcia que els seus contrincants no s'aturessin mentre ell feia les seves necessitats i que fins i tot es posés en risc el seu liderat.

Si la carrera va llançada (ningú es va parar quan la moto d'un policia va fer caure Mikel Landa i altres favorits) aturar-se no solament no és una mala interpretació del fair play sinó una desconsideració i gairebé un insult a l'espectador i als patrocinadors. No obstant, si la caiguda, l'avaria i el mal de panxa o incontinència urinària arriben en la primera fase de l'etapa, quan tots van més relaxats, llavors sí que seria bo exhibir una bona dosi d'esportivitat. Explica la llegenda que un dels èxits de Miguel Induráin és que mai tenia ganes d'orinar i només s'aturava quan als rivals els explotava la bufeta. Fins i tot en això era bo el gran campió navarrès.