Alba Torrens: "Vaig fer bé de deixar el futbol i passar-me al bàsquet"

Amb la mateixa naturalitat amb què s'aixeca per anotar un triple, Alba Torrens (Binissalem, Mallorca; 30-8-1989) repassa amb la medalla penjada al coll les sensacions que ha tingut després d'aconseguir la medalla d'or en la final de l'Eurobasket contra França i ser nomenada millor jugadora del campionat. La seva aportació a l'equip ha sigut decisiva amb una mitjana de 17,8 punts per partit, 6,3 rebots, 2,2 assistències i 15 de 28 en triples (53,6%). Tot un recital individual dins del gran torneig que ha realitzat l'equip de Lucas Mondelo.

--¿Quin és el secret d'aquest equip per haver reeixit un torneig excepcional? Quan entres en un campionat vas partit a partit i quan en passa un l'esborres per pensar en el següent. Això sí, passi el que passi sempre treus les coses que pots millorar més que les que has fet bé.

--S'ha notat una gran unitat i solidaritat a la pista… Aquest equip és una pinya. Hem fet un gran joc de conjunt i hem realitzat un molt bon bàsquet. Al final els resultats ho han demostrat.

--Resulta que la millor jugadora del torneig va estar a punt de jugar a futbol… Bé, no sé si el futbol era el meu fort. Crec que vaig fer bé de deixar el futbol i passar-me al bàsquet.

--Vostè ha dit que no era la líder de l'equip, però ha demostrat ser-ho i ha exercit des del principi del torneig… Aquest equip té moltes líders. En cada partit, en cada situació, dins de la pista o fora, en atac o en defensa apareix una líder. En bàsquet hi ha tants aspectes que crec que el que és realment important és la força del conjunt. En cada moment apareix algú i per això no em consideraria una líder. Intento aportar el màxim en cada partit.

--¿Això de ser elegida millor jugadora del torneig com es porta? Això és més per als familiars i per als amics. Em quedo amb la medalla perquè els títols individuals són sempre gràcies a la feina de l'equip.

--Lucas Mondelo us aporta molta tranquil·litat a més de respostes en els partits… Ens dona tranquil·litat i alhora una preocupació necessària. Però per sobre de tot això el que ens va donar va ser un bon pla.

--¿Quin creu que és el moment actual del bàsquet femení després de cinc medalles seguides? Fa uns quants anys que tenim molt bons resultats i el millor és que cada any volem competir una altra vegada, comencem de zero sense pensar en el que ja hem aconseguit. Si fem una valoració dels últims anys veiem que hi ha molt de mèrit. Hem arribat, però ens hem mantingut durant tot aquest cicle i crec que és una cosa que s'ha de valorar.

--Vostè no se n'ha volgut anar a la WNBA entre altres coses per no trencar el vincle amb la selecció espanyola. Amb el Mundial a Espanya l'any que ve la decisió no deu haver canviat… Cada any he tingut l'oportunitat d'anar-me'n i m'ho he plantejat, però és molt difícil combinar jugar allà i fer-ho amb la selecció. L'any que ve m'ho tornaré a plantejar, però si no es poden combinar les dues coses la meva prioritat és la selecció.

--Aquest és un equip irrepetible que ha fet un bàsquet molt intens,sense fissures i sense tenir en compte que equips com França eren més forts físicament... S'ha de dir que la final va ser un partidàs. Hem e tenir en compte que França és el màxim favorit en tots els Europeus per físic, per talent i per la manera de jugar, però vam sortir molt concentrades i tenint molt clar què havíem de fer. Una vegada més, des de la nostra defensa vam provocar bones accions en atac i sempre ens vam mantenir a través del treball en equip, fins i tot quan elles van pressionar. Al final, poder disfrutar d'aquests minuts tenint la victòria a la butxaca és una cosa que ningú es pensava.

--I tot això divertint-se sobre el parquet… Sí. És veritat. Teníem molt clar el que s'havia de fer i alhora ens hem divertit jugant juntes. Aquesta és una altra de les claus d'aquest equip.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

--¿Això de jugar amb Taurasi al Iekaterinburg com es porta? Doncs és jugar amb la millor del món. Per a mi és un privilegi poder compartir pista amb ella i una oportunitat per aprendre.

--¿Té algun referent esportiu? Fora del bàsquet sempre em quedaria amb els meus pares. I en l'esport, fora del bàsquet, Rafa Nadal.