Polèmiques, conflictes i denúncies en 29 anys de mandat

L’etapa d’Ángel María Villar Llona al capdavant del futbol espanyol ha sigut tan exitosa a nivell de resultats amb la selecció (el torneig olímpic masculí dels Jocs Olímpics de 1992, les Eurocopes del 2008 i el 2012 i el Mundial 2010 són alguns dels èxits en la seva etapa) com polèmica en el temps, després d’estar 29 anys en la presidència, durant els quals ha superat sis eleccions i vuit mandats.

Durant gairebé tres dècades de gestió autocràtica, al dirigent basc (Bilbao, 21 de gener de 1950) se li han qüestionat les seves polítiques i les seves conductes despòtiques. La seva obsessió per mantenir-se en el poder s’ha accentuat en el temps.

Se li han retret obscurs interessos, com les subvencions concedides a diferents territorials per garantir-se els vots i el funcionament del col·lectiu arbitral. També ha aflorat el seu enfrontament en diferents etapes amb les autoritats. 

Responsables polítics van intentar sense èxit una reforma el 2007 perquè abandonés la presidència, de la qual Villar va escapar-se amb una candidatura recolzada pel 80% dels vots.

I, en aquests últims anys, també s’ha fet evident la seva estreta connexió amb els dirigents de la FIFA i la UEFA implicats en escàndols de corrupció, dels quals va aconseguir escapar-se impune, malgrat els seus càrrecs de rellevància, dels quals encara manté una presidència sènior a la FIFA.

Home religiós, creient i practicant, Villar és, segons els que el coneixen, un home de valors profunds, lleial amb els seus, fidel amb els seus amics i sobretot tenaç amb el que defensa, fins a arribar a la tossuderia. També jovial i simpàtic en l’àmbit familiar. Ara la seva passió és el seu net petit. La timidesa és un dels seus defectes, raó per la qual defuig tant com pot les seves aparicions en públic i fa evident la seva aversió a la premsa. 

EL COP DE PUNY A CRUYFF

Com a futbolista es va formar en les categories inferiors de l’Athletic, encara que va necessitar un pas pel Galdakao i el Getxo, abans de triomfar a San Mamés, on va jugar 10 temporades al màxim nivell (361 partits). A l’Athletic va conquistar una Copa (1973) i va arribar a una final de la UEFA (1977) abans de penjar les botes quatre anys més tard. També va arribar a jugar 22 partits a la selecció espanyola.

De la seva etapa de futbolista es recorda, sobretot, el cop de puny a Johan Cruyff. Es va produir el 24 de març de 1974 a San Mamés en un partit de Lliga. «Em va pegar una puntada que gairebé em trenca», va explicar molt de temps després Villar per explicar l’agressió a l’holandès. «Em va destrossar unes canyelleres noves que em van portar d’Anglaterra. Si no és per elles em parteix la tíbia. Em vaig escalfar i li vaig voler donar un cop de puny».

No obstant, va ser en el seu pas als despatxos, on realment va fer carrera. Va ser un dels fundadors de l’Associació de Futbolistes (AFE), en la qual va arribar a vicepresident. Després va passar a presidir la Federació Basca, des d’on va fer el salt a l’Espanyola, fins a rellevar José Luis Roca en la presidència el 1988.

Notícies relacionades

Villar i el seu fill, detinguts per corrupció

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Fa menys de dos mesos, que Villar va tornar a ser reelegit (el 22 de maig) i va estendre el seu mandat fins al 2020. S’havia presentat com a candidat únic després de la renúncia de Jorge Pérez, l’exsecretari general de la federació, al no reconèixer els assembleistes suposades irregularitats en el vot per correu i en la comptabilització de vots arribats fora de termini.

Després de 29 anys en l’ull de l’huracà, Villar va tornar a rebre el suport unànime d’una assemblea que controlava amb la fermesa d’un senyor feudal: amb 112 vots a favor,  6 nuls i 11 en blanc dels 139 assembleistes amb dret a vot.