Bolt i Farah obren l'espectacle a Londres

Usain Bolt comença el seu Mundial de l’adeu. El rei Mides de l’atletisme es vol retirar a Londres sense haver perdut mai una carrera important. Per fer-ho, el vuit cops campió olímpic haurà de guanyar la final dels 100 metres aquest dissabte després d’haver superat divendres (21.20 h) la primera eliminatòria. Bolt afronta la seva recta final amb alguns dubtes, tot i que a l’atleta no se li noti, donat el seu caràcter despreocupat i expansiu. El que probablement serà l’últim i més difícil hectòmetre de la seva extraordinària carrera esportiva arriba després d’una temporada més irregular que mai.

El Llampec no es vol retirar amb una derrota, tot i que sense cap mena de dubte el seu últim any no ha sigut, per ara, el millor. Com que és un paio llest, i ben aconsellat, ha renunciat a córrer els 200 metres, conscient que la seva preparació, condicionada pel dolor crònic d’esquena, s’ha desenvolupat aquest cop per una muntanya russa.

L’abril passat, després d’una nit de festa a Jamaica, un dels seus millors amics, el saltador d’altura britànic Germaine Manson, va morir en un accident de trànsit al caure d’una moto. Bolt ha comentat aquesta setmana que aquest succés el va entristir tant que es va mantenir paralitzat durant més de tres setmanes, incapaç de superar al principi la mort d’algú tan pròxim. El seu entrenador Glen Mills no va voler pressionar-lo, però passat aquest temps el va animar a seguir, argumentant que al seu amic Germaine li hauria agradat que s’entrenés per competir al millor nivell a Londres. «Va ser molt dur, però ara vull guanyar per ell, per la seva família i pels amics que m’han ajudat».

Camí del seu 12è or

Amb el títol de dissabte, en el seu penúltim fulgor El Llampec jamaicà sumaria el seu 12è or en Mundials. Un més, 13, si Jamaica aconsegueix dissabte que ve guanyar el relleu 4x100.

Bolt només va deixar de guanyar els 100 metres al Mundial de Taegu 2011, quan va ser desqualificat per una sortida nul·la. El seu compatriota Yohan Blake es va adjudicar l’or llavors, després d’haver complert el 2009 una sanció per ús d’un estimulant prohibit (metilxantina).

«¿Quins titulars vull llegir diumenge?: ‘Usain Bolt es retira imbatut’», va comentar dimecres en una roda de premsa. I va afegir –geni i figura– que es resisteix a admetre que els rècords hi són per ser millorats: «No m’agradaria veure que ningú bat les meves marques. Em faria molta il·lusió dir-los als meus fills que continuo sent el millor, el més ràpid de sempre».

La retirada de Bolt no és una catàstrofe, però gairebé. De les 30 millors marques de la història en els 100 metres, 21 pertanyen a velocistes sancionats per dopatge. Les nou restants són del jamaicà, que en el seu comiat ha volgut deixar un encàrrec als tramposos: «Si no el parem, el dopatge acabarà matant aquest esport. Espero que la política de la IAAF [respecte a Rússia] serveixi d’exemple perquè alguns atletes siguin conscients de la seva responsabilitat, que poden matar l’atletisme amb la seva conducta si no rectifiquen».

Mo Farah, l’altre invencible

Igual que Bolt, Mo Farah no perd una carrera important de 5.000 i  10.000 metres en pista des de fa molts anys. Concretament, des de l’Europeu de Barcelona 2010. Com el velocista jamaicà, el fondista britànic tan sols va fallar a Corea, en la final de 10.000 de Taegu 2011, en un colze a colze que finalment es va resoldre a favor de l’etíop Ibrahim Jelan.

Set anys després, Farah suma quatre ors olímpics i es prepara per  convertir el seu doble doblet mundialista (or en 5.000 i 10.000 a Moscou 2013 i Pequín 2015) en un triplet de dobles victòries, si suma els dos títols en joc a Londres, a casa seva, la ciutat que el va acollir com a refugiat somali amb set anys, que el va consagrar com a doble campió olímpic, i que ara el nomena ciutadà distingit.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Els grans dominadors del fons mundial, etíops i kenyans, han trobat en el somali d'origen un os dur de rosegar. El kenyà Geoffrey Kamworor és l'únic que l'ha vençut convincentment, però fora de pista, en asfalt i en una distància massa llarga (mitja marató) per a un corredor amb 3.28 minuts en 1.500.

Farah, un valor segur per al medaller britànic, està tutelat per Alberto Salazar, el tècnic nord-americà d'origen cubà i director d'un ambiciós projecte esportiu patrocinat per Nike. La seva primera final és aquest divendres (22.20 h) en els 10.000 metres, camí d’aquest triple doblet tan històric gairebé com la trajectòria impol·luta d’Usain Bolt.