Abdicació conflictiva a Londres

La victòria de Justin Gatlin sobre Usain Bolt en l’últim hectòmetre del jamaicà ha remogut les tripes de l’atletisme. El nord-americà, reincident per dopatge, s’ha convertit en el maleït oficial d’aquest esport, abandonat a la seva sort per successos com aquest. The Guardian va titular ahir al paper un «A final insult» potser excessiu però coherent amb el sentiment general.

    

Per sort, el Daily Mail es va centrar més en la festa posterior d’Usain Bolt al Soho, acompanyat de la seva nòvia Kasi Benett. El gran perdedor de la final de 100 metres va acabar guanyant amics al Box Club fins a les 5 del matí. Allà va projectar un vídeo a través de Snapchat per donar les gràcies als fans. «Ha sigut una llarga carrera. Deixeu-me que agraeixi als londinencs, a la gent de Jamaica i de tot el món la seva ajuda. Sento no haver pogut guanyar però ho he intentat amb totes les forces».

    

Qui no estava per a festes era el màxim mandatari de la federació internacional, Sebastian Coe, que va assegurar que la victòria del nord-americà «no és l’escenari ideal per a l’atletisme». 

    

Fins al cap de setmana passat, el jamaicà només sabia guanyar, i amb això comptava tothom, inclosos els seus patrocinadors. Dissabte va encaixar la seva única derrota important, invicte com estava des del 2008, quan va aconseguir a Pequín el seu primer triple olímpic: or en 100, 200 i 4x100. Va saber perdre amb elegància. «No et mereixes aquesta esbroncada», li va dir a Gatlin. «Aquest tio és trencador, i la seva felicitació m’ha inspirat profundament», va explicar després el nou campió mundial.

Respecte al rival

El plusmarquista mundial va ser l’únic que va reclamar respecte per al seu rival, demostrant classe fins i tot en el seu pitjor moment.  En la roda de premsa, Bolt va tornar de nou a demanar respecte per al seu botxí, escridassat cada vegada que surt a la pista, fins i tot en el moment de rebre la medalla ahir. Per evitar tan desagradable situació, l’organització va estudiar la possibilitat d’avançar la cerimònia, programada a l’inici de la sessió de tarda (20.00 h). Però no ho va fer, i va ser el mateix Coe qui va donar les medalles als tres velocistes, després d’haver entregat, en una altra cerimònia prèvia, els trofeus retirats a atletes sancionats per dopatge als següents en la classificació. Sembla una broma, encara que aquest és un assumpte molt seriós.

    

Coe, el gran cap d’aquest tinglado, va rebre al seu dia amenaces de mort després de retirar Rússia de l’atletisme olímpic a Rio de Janeiro.  Ahir va estar càlid penjant del coll de Bolt el seu inèdit bronze, i correcte amb l’or de Gatlin.

    

Fa gairebé una dècada, molt abans de presidir la IAAF, Coe va ser un ferm defensor de la sanció a perpetuïtat després del segon positiu de Gatlin. Va reclamar, però no ho va aconseguir i ahir va haver d’entregar-li el primer premi al nou però indesitjat home més ràpid del planeta.

    

La derrota del gran favorit va revelar en públic un Bolt desconegut. És possible que es consolés a la disco més tard, però mai s’havia vist el Llampec tan apagat. Excepte quan va cavar la tomba del seu amic, el saltador britànic Germaine Manson, mort en accident de moto a Kingston, el campió jamaicà va oferir la cara més trista.

«Un dels grans»

Però li va durar poc. «Això no canvia res», va ser el primer que va dir. «He provat prou que soc un dels grans atletes de la història. He fet la meva part, fent més popular l’atletisme. No puc estar decebut perquè he donat el millor de mi. Només estic trist per decebre als aficionats ».

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

    

Una periodista va preguntar si les marques obtingudes a la final, a penes unes centèsimes per sota dels 10 segons per als tres primers, es devien a l’augment dels controls antidopatge. «What?» «¿Quééé?», va repetir Bolt, molt contrariat per la pregunta. La col·lega no es va intimidar i va tornar a insistir: «Tots hem treballat molt dur per estar aquí. Potser vostè també escrivint les seves cròniques».