La Premier dels 1.000 milions en fitxatges

Trevor Francis va ser el primer jugador anglès que va costar un milió de lliures. La seva presentació amb el Nottingham Forest, el febrer del 1979, va ser tot un esdeveniment al país. Era una fita impensable, com al seu dia l’arribada de l’home a la Lluna. Es creia que mai es pagaria aquella quantitat de diners per un futbolista, una xifra que doblava l’anterior rècord. El cèlebre Brian Clough, l’entrenador que va ordenar el fitxatge del davanter, va preferir restar importància a l’esdeveniment apareixent a la roda de premsa vestit amb xandall i amb una raqueta d'esquaix a la mà. Volia rebaixar transcendència al fet. Protegir fins i tot la mentalitat del jugador, a qui va dir a cau d’orella que en realitat no era l’home del milió, sinó que havia costat només 999.999 lliures.

Rècord d’inversió

La Premier League que va començar ahir a l’Emirates Stadium, amb el partit entre l’Arsenal i el Leicester, és una altra història. A falta de 20 dies per al tancament del mercat ja s’ha batut el rècord d’inversió, xifrat en 1.005 milions de lliures l’estiu passat (1.100 milions d’euros). En aquesta finestra només un parell de jugadors s’han mogut per una quantitat inferior a la de Trevor Francis, al marge dels futbolistes que arriben lliures, que generalment també superen aquesta xifra en primes de fitxatge i honoraris dels seus agents.

La regeneració del Manchester City ha sigut la més espectacular, també la més necessària amb les arribades de Bernardo Silva, Walker, Mendy, Danilo i Ederson. Si finalment convencen l’Arsenal, per primera vegada sense Champions sota la direcció d’Arsène Wenger, i Alexis Sánchez recala a l’Etihad, els citizens excedirien el rècord de despesa que ostenta el Reial Madrid del 2009. Va ser l’estiu dels 257 milions d’euros, el de Cristiano Ronaldo, Kaká, Xabi Alonso i Benzema.

Pep Guardiola ha millorat considerablement els seus carrilers i ha provat en pretemporada el 3-5-2, el sistema de moda a Anglaterra. S’estrenen avui a l’Amex Stadium de Brighton. La seva construcció el 2008 va costar als gavines 93 milions, el mateix que a Pep Guardiola li han costat els seus dos laterals titulars. La febre de la Premier a la localitat costanera de Brighton & Hove es tan gran que els productors del popular joc de taula Monopoly han decidit produir una nova edició de la ciutat per reflectir-hi, entre altres canvis, l’estatus del club a Primera Divisió.

Curiosament Guardiola, que ha invertit la xifra de 240 milions d’euros en fitxatges, ahir es mostrava preocupat pel preu dels fitxatges que va considerar que «és totalment insostenible»,  en al·lusió als 222 milions d’euros pagats pel Paris Saint-Germain per Neymar i el que provoca al mercat.

José Mourinho tampoc ha estalviat gens per construir l’equip físicament més poderós possible. Només un dels seus set fitxatges a Old Trafford en dues temporades, Mkhitaryan, podria considerar-se d’altura mitjana. La porta d’entrada al Manchester United s’assembla enormement a la d’un parc d’atraccions, amb un requisit d’estatura mínima. Lukaku (1,91m), Matic (1,94), Lindelof (1,87) reforcen centímetres i qualitat en totes les línies. El tècnic portuguès podria alinear perfectament un onze de torres amb 10 dels seus membres situats al voltant o per sobre dels 1,90.

Austeritat al Liverpool  

Al Chelsea, el campió Antonio Conte ha renovat el seu contracte, però no l’ha estès en anys com van fer en el seu moment Mourinho i Ancelotti. Rudiger, Bakayoko i Morata han sigut els escollits per apuntalar una plantilla potser curta ara que la màxima competició europea torna a Stamford Bridge.

Notícies relacionades

Florentino planeja canviar el model de propietat del Madrid

Tres detinguts pels insults racistes en el clàssic

Sorprèn la poca activitat del Liverpool al mercat i la nul·la del Tottenham. A Goodison, Ronald Koeman ha invertit els milions de Lukaku per construir un conjunt més compensat, que espera trobar els gols absents del belga a les botes de Sandro Ramírez. L’il·lusionant Huddersfield de David Wagner, el retorn de Rafa Benítez amb el Newcastle i la primera experiència de Mauricio Pellegrino a Southampton resulten també grans atractius.

El dubte es manté en com faran compatible els grans equips l’exigent competició local amb la Champions League. L’últim equip anglès que va arribar a la final va ser el Chelsea el 2012. Els milions no han assegurat bons resultats continentals. Tampoc va assegurar gols Trevor Francis al Nottingham. Amb prou feines va arribar a la vintena en dues temporades. Això sí, va marcar el gol que el 1979 va coronar el Forest com a campió d’Europa davant el Malmö a l’estadi Olímpic de Munic. Un gol de valor ara incalculable que llavors valia només un milió de lliures.