Molt soroll per a Piqué

No hi va haver indult ni treva per a Piqué, que es va enfrontar a un referèndum en una nit amb molt soroll de fons. Els xiulets es van barrejar amb els aplaudiments d’una grada que esperava un jugador marcat a foc en el futbol espanyol i que difícilment podrà alliberar-se d’aquesta llosa. En la seva agitada nit a Alacant no va faltar de res, des de sentir el «que Viva España» fins a veure una targeta groga que li impedirà jugar a Israel o ser substituït enmig de la música de vent.

Es va abraçar a Sergio Ramos abans del xiulet inicial com si aquell gest s’hagués de convertir en una mena de perdó per al futbolista que ha posat de cap per avall la convocatòria de 'la Roja' i ha encrespat els ànims de bona part de ciutadans. No li va valer de gaire aquesta proximitat amb el capità de la selecció espanyola perquè el central blaugrana es va enfrontar a un plebiscit tot just trepitjar la gespa del Rico Pérez.           

Penitència per al blaugrana 

La rebuda sota les notes del 'Viva España' de Manolo Escobar devia ser com una mena de penitència per a Piqué, a qui almenys li quedava el consol de saber que l’autor d’aquella lletra era un culer empedreït. La cosa va anar a més quan a l’hora de la tornada, la música parava amb l’objectiu que fos el públic el que cridés «'que viva España'» o «'España es la mejor'».

Fútbol, unión, compromiso y equipo.
¡#Rusia2018, allá vamos! #Russia2018, here we go!#VamosEspaña pic.twitter.com/nEyJJEWWQQ

— Sergio Ramos (@SergioRamos) 6 de octubre de 2017

Tot un curset accelerat d’espanyolisme que va encendre encara més un públic entregat, però conscient que, a més del previsible triomf davant l’Albània de Panucci, es ventilava enviar un clar missatge a Piqué, més que per intentar reconvertir-lo sí per deixar constància del calat de les paraules del jugador català al criticar l’actuació de les forces de seguretat a Catalunya diumenge passat des de la convocatòria de la selecció, cosa que ha portat el Delegat de Govern a Catalunya a demanar perdó.

Sota aquelles notes de la cançó d’Escobar i entre els xiulets barrejats amb alguns aplaudiments començava a jugar el central blaugrana. Se les prometia molt felices quan al retirar-se als vestidors després de l’escalfament va observar unes pancartes de suport i afecte cap a la seva persona.

Piqué va saludar com si la treva hagués arribat al Rico Pérez, però res d’això, perquè només començar el partit, en la primera pilota que va tocar als 15 segons el central tornava a ser el centre de l’aïrada resposta de bona part dels 28.000 espectadors, a qui segurament no els va semblar bé la forma d’escoltar l’himne espanyol per part de l’home de la nit. Mentre els seus companys miraven davant i Ramos ho feia al cel, com és habitual en el central madridista, Piqué mirava a un costat i a un altre amb gest absent.

Després, els xiulets, la bronca i els aplaudiments es barrejaven en un recinte que quedava gairebé mut quan la pilota estava lluny del jugador del Barcelona. Si la tocava Piqué, la grada entrava en ebullició i els decibels augmentaven de manera immediata, el mateix que quan Rodrigo va obrir el marcador. Una diana que va celebrar el jugador blaugrana abraçant-se amb la resta dels seus companys. El mateix va succeir amb el gol d’Isco, el nom del qual va corejar el públic, i amb el de Thiago. No obstant, els gols tampoc van portar l’esperat armistici i Piqué va seguir sentint soroll cada vegada que entrava en contacte amb la pilota.

Aïrada Protesta

Notícies relacionades

Nike, milions ¿impossibles?

Roja Directa pagarà 31,6 milions a Mediapro per piratejar partits

En una d’a­quelles accions fregant el descans, Grezda se’n va anar del central blaugrana, que va decidir resoldre la situació amb una agafada al jugador albanès i una aïrada protesta al col·legiat. No va veure la groga, però sí que la va trobar al minut 47 quan va agafar un jugador lluny de l’àrea. Una acció que va sonar a aquella targeta que força un jugador per estalviar-se el següent partit. Aquest serà en el cas de Piqué, que no jugarà davant Israel en l’últim partit de classificació per al Mundial de Rússia.

La traca final va estar en la substitució de Piqué, que va ser quan van augmentar els xiulets i els aplaudiments per al jugador internacional, que es va refugiar en el fons de la banqueta, on segurament va respirar tranquil. Era l’epíleg a una setmana molt dura per al jugador i els seus companys, que van veure com Piqué donava la cara dimecres per assegurar que si s’assegués en una taula amb tots els que el xiulen, deixarien de fer-ho. No semblava que la grada del Rico Pérez estigués per indultar Piqué, tot i que en els últims minuts del partit algun sector coregés el nom del central, que ara es refugiarà en el seu club per oblidar uns dies convulsos després d’un nou referèndum per part de l’afició.