Itàlia plora la falta de 'calcio'

Itàlia ha descobert que no té futbol. Dramàticament eliminada del Mundial per Suècia, ara s’adona que el seu problema és de falta de calcio. El fiasco de dilluns ha desposseït de la careta un dels països més futbolers que existeixen, i a sota hi ha aparegut una ganyota agra i trista, una gioconda estupefacta i indesxifrable. En l’hora del drama, els italians s’adonen que les carències de la seva selecció eren tals que fins i tot una selecció tan limitada com la de Suècia ha resultat ser un escull insalvable. A sobre, els suecs els van guanyar jugant a la italiana. Més dolor.

La premsa no va estalviar dinamita per volar els ponts amb un equip decebedor. «L’apocalipsi», titulava la seva crònica La Gazzetta dello Sport. «¡Tots fora!», cridava la seva condemna el Corriere dello Sport, en una línia semblant a la del Tuttosport: «¡Tots a casa!». Més explosiu va ser Il Tempo, amb «Aneu a treballar» il·lustrat amb un peu enterrant una pala enmig de l’orla dels jugadors que van fracassar davant Suècia. Com sol passar en els desastres futbolístics, les imprecacions per la falta d’empenta, d’energia i d’altres coses més genitals van estar a l’ordre del dia en diaris i tertúlies. Però  ningú amaga el problema de debò:  els azzurri no tenen talent.

El veterà seleccionador (69 anys) Gian Piero Ventura rep per totes bandes i ja se’l dona per destituït. Es critiquen les seves apostes fallides, la seva falta de flexibilitat i, especialment, que no donés ni un minut a Lorenzo Insigne, un esquirol que podria haver posat en problemes els pins suecs. Sobre això, va ser significativa l’emprenyada de De Rossi quan un assistent de Ventura li va dir, ja en l’agonia del partit, que es preparés per sortir i ell li va replicar que el que feia falta era guanyar, no empatar, i que al seu costat hi havia Insigne com a home més indicat. «L’ambient al vestidor era fúnebre», va declarar després De Rossi.

L'emprenyada de De Rossi

Per descomptat, Ventura, tossut i capficat, va voler morir amb la seva idea. Per aquells misteris tàctics que només coneixen els tècnics, Insigne no li servia en un equip que va alinear com a davanters titulars Immobile, del Lazio (fa un parell d’anys era suplent al Sevilla), i Gabbiadini (aquesta temporada has fet sis gols en el Southampton). Zaza (avui ídol al València) estava lesionat, i segurament no hi ha ningú més. Belotti, El Shaarawy i Bernardeschi, bons davanters, en cap cas cracs, van sortir en els minuts de les presses, sense èxit. Itàlia no té gol i el carisma d’un Baggio, un Del Piero o un Totti, els seus últims referents. Buffon (40 anys al gener) i els seus vells defenses èpics (Barzagli, 36, Bonucci, 30, Chiellini, 33) són principi i final de tot. No n’hi a prou per a un viatge llarg.

"¿Cómo voy a entrar yo al campo? No debemos empatar, debemos VENCER." Eso decía Daniele De Rossi al cuerpo técnico italiano señalando a Insigne durante el Italia-Suecia. (vía @ValerioCurcio). Vaya documento. pic.twitter.com/QVddzB68bP

— Albert Ortega (@AlbertOrtegaES1) 13 de noviembre de 2017

    

El trauma de caure d’un Mundial per primera vegada en 60 anys també ha reflotat discursos recurrents, com que la Lliga té massa estrangers que limiten l’expressió del talent local. La Gazzetta recorda que el 56% dels jugadors del campionat són forans i que els clubs amb prou feines inverteixen en els seus planters. Alguns polítics de l’ultra Llega Nord van portar a Twitter els laments per l’«excés» de futbolistes d’importació. «Stop invasió. Massa estrangers, des dels juvenils a la Sèrie A, i aquest és el resultat», va escriure el xenòfob Matteo Salvini.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Malgrat això, els més crítics amb Ventura recorden que la seva fallida Itàlia no és pitjor, pel que fa a jugadors, que la que Antonio Conte va portar fins als quarts de final de l’Eurocopa de França. Fa poc més d’un any, va caure per penals davant Alemanya, amb repassada a Espanya als vuitens inclosa. Precisament Espanya està en l’origen dels mals dels azzurri d’avui; un dels retrets que afronta Ventura és que no ha sigut capaç de redreçar el timó després de la derrota del setembre al Bernabéu (3-0). El seu grup, atropellat aquella nit, va perdre confiança i el poc joc que tenia. Li va entrar la por. La debacle, es podia llegir ahir a gairebé tota la premsa, «estava anunciada».

Després d’aquesta «humiliació», com l’ha definit el sempre categòric Claudio Gentile, la successió de Ventura centra el debat. Ho haurà de decidir Carlo Tavecchio, el més gran (74 anys) i molt discutit president de la Federcalcio, que s’aferra a la cadira. Circula un pòquer de candidats de renom: Ancelotti (sense equip després de ser cessat del Bayern), Conte (incòmode al Chelsea), Allegri (ja en la seva quarta temporada a la Juve) i Mancini (s’enriqueix al Zenit de Sant Petersburg, però la nazionale el tempta). L’obstacle és sobretot econòmic. Els quatre guanyen quantitats molt superiors al milió i mig d’euros per temporada que cobra el desventurat Gian Piero.