Carlos Sainz: "Més que la victòria, m'encanta continuar sent ràpid als 55"

Carlos Sainz, de 55 anys, es va convertir ahir, a Córdoba (Argentina), en bicampió del Dakar i en el pilot amb més edat que s’adjudica el ral·li. El Matador, guanyador de dos Mundials de ral·lis (1990 i 1992, amb Toyota), ha dominat la prova amb saviesa i ha permès a Peugeot acomiadar-se amb una altra gran victòria.

-Fernando Alonso va publicar un Twitter en què deia que li feien mal les mans d’aplaudir una llegenda. Fernando, com passa amb tanta gent, m’aprecia i sé que s’ha alegrat per la nostra victòria. Ha sigut un triomf molt difícil, ja que tots coincidim que ha sigut el ral·li més dur que hem disputat a Sud-amèrica. Guanyar a Córdoba, on vaig guanyar, el 2004, el ral·li del Mundial, m’ha fet moltíssima il·lusió.

-El seu fill, Carletes,Carlos sap com n’és, de dura, aquesta professió i sap, a més, que per guanyar curses no només t’has de preparar molt fort, ser ràpid, tenir bon cap i un bon cotxe, sinó que també has de tenir una mica de sort. Nosaltres, crec, hem fet un Dakar molt intel·ligent i, en aquest sentit, el paper de Lucas (Cruz, el seu copilot) ha sigut vital i, sí, hem tingut sort com el dia que ens van donar un cop de mà els motoristes, el dia que es va trencar el canvi, però vam podem seguir en tercera velocitat o el dia que per poc se’ns trenca la corretja de l’alternador, però va resistir per uns fils. I a aquesta sort nosaltres hi hem afegit molt d’esforç.

-Només ha guanyat dues etapes. Lucas diu que el Dakar no el guanya mai qui guanya més etapes. Hem sigut intel·ligents, hem sigut molt llestos. El Dakar són moltes coses. Per exemple, prendre les decisions sense precipitar-se i nosaltres comptàvem sempre fins a deu abans de prendre la decisió que crèiem justa i, pel resultat, és evident que hem encertat en la majoria d’ocasions que ens l’hem jugat.

-¿Per què ha sigut un ral·li tan dur? Per tot, per la sorra primera del Pe­rú, per l’altitud de Bolívia, pel ritme a què s’ha corregut, fixi’s que han abandonat grandíssims pilots i s’han trencat cotxes fantàstics. I perquè sempre hi ha sorpreses. El Dakar està ple de trampes. És un ral·li tan dur, tant, que Peugeot només ha sobreviscut amb un cotxe, el nostre, i es presentava en la línia de sortida amb tres grandíssims pilots més: Stéphane Peterhansel, guanyador de 13 edicions del Dakar; Sebastien Loeb, estrella del Mundial de ral·lis, i Cyril Després, d’altres monstres del Dakar

.

-Què significa per a vostè aquesta nova victòria en el seu immens palmarès. Significa coses molt importants per a mi. Per exemple, a més de la victòria en si, significa que, als 55 anys, continuo sent molt veloç, molt ràpid, estic motivat, m’encanta la meva feina, m’apassiona la meva professió i puc seguir guanyant veterans i joves. I significa una cosa que ara puc dir: després de quatre anys en el projecte Peugeot, ja em tocava guanyar amb la marca dels lleons. He treballat molt en aquest projecte, molt. No és revenja pels anys en què he hagut d’abandonar, no, és il·lusió per aconseguir culminar el projecte Peugeot amb una victòria. I també, sí, em fa il·lusió perquè reforço la victòria del 2010 amb VW. Aquell triomf no va ser cap casualitat, no.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

-Li va doldre la penalització (i després el perdó) per l’acusació falsa del milionari holandès Kees Koolen. Em va doldre perquè era mentida, per res més. Es va demostrar que el que ell deia no era cert, com jo vaig dir, i punt. Ell es va posar nerviós quan el vam avançar, jo l’havia avisat pel nostre sistema Sentinel i, després, va reclamar no entenc per què. Res més. Si l’hagués simplement rascat, li hauria fet mal, sí, però és que no el vaig tocar, no.

-Continuarà corrent un any més. Vull arribar a casa i disfrutar de la família. Ja veurem, ja veurem.