El dia que Alexis va saber que gran que era Messi

Era el 8 d’agost del 2011. Alexis Sánchez s’incorporava als entrenaments del Barça després del seu fitxatge. La plantilla anava sortint a poc a poc del vestidor de la ciutat esportiva i el golejador xilè es va quedar lleugerament endarrerit. Potser per timidesa. Potser, per prudència.

L’autèntica realitat és que Alexis caminava amb parsimònia perquè volia col·locar-se en paral·lel a Andoni Zubizarreta, que també acompanyava els jugadors en el seu primer dia. Quan el xilè va arribar al costat del director de futbol, van continuar caminant junts. I, abans de travessar la reixa del camp, el davanter li va agrair, visiblement emocionat, «haver-me portat, a l’únic equip on podré ser Pilota i Bota d’Or».

Zubizarreta va esbossar un somriure i també va agrair a Alexis la seva bona predisposició per fitxar per l’entitat blaugrana. I, just quan el xilè travessava la porteta d’accés al camp, Zubi li va tocar l’espatlla dreta, Alexis es va girar i Zubizarreta no va poder resistir la temptació de dir-li: «Miri, Alexis, mentre el petit segueixi aquí, vostè tindrà molt difícil ser Pilota d’Or i fins i tot Bota d’Or».

El final d’un somni

Zubi es referia, és clar, a Leo Messi. Va ser a ell a qui va assenyalar el deixeble del Chopo Iribar, mentre pronunciava la seva afectuosa sentència. Afectuosa per al petit, a qui Zubi, com tants d’altres, admira, i afectuosa per a Alexis, a qui el porter no volia aixafar el seu somni, però sí mantenir-lo tocant de peus a terra. I és que Zubi pensa el que pensem tots: mentre existeixi Messi….

Es van succeir els entrenaments, van anar passant els dies d’aprenentatge i els partits, seriosos i menys seriosos, i Alexis va anar creixent al Barça. I Zubizarreta no va fallar a cap entrenament. I, gairebé dos mesos després d’aquell primer partit, va passar el que Zubi sabia que passaria.

En aquella sessió casual, Messi va agafar la pilota, va guanyar en carrera un dels centrecampistes internacionals del Barça, va driblar en mig pam de terreny de joc un dels defenses internacionals del Barça (que acabaria recargolat sobre la gespa) i, quan li va sortir el porter internacional, li va fer una vaselina, tan meravellosa, tan perfecta, tan lenta (i enganyosa), que el meta va creure que arribaria a aturar-la, va córrer desesperadament enrere i es va estavellar contra el pal dret de la porteria sense poder impedir que la pilota penetrés a la xarxa.

Notícies relacionades

Alexis Sánchez, el nou pianista d'Old Trafford

I Flick va aixecar un mur al Metropolitano

Quan Alexis va acabar l’entrenament i caminava recollit, pensatiu, cap al vestidor, es va creuar amb Zubizarreta, que tornava a la seva envidriada oficina. «Senyor Zubizarreta, vostè tenia raó, mentre Leo sigui aquí, jo no podré ser mai Pilota d’Or, ni Bota d’Or».

Set anys després, el món, Anglaterra, la Premier League, Jose Mourinho, el Manchester United, fins i tot Sir Alex Ferguson, s’han tornat bojos per Alexis Sánchez. I, ja veuen, res a veure amb el petit, que continua sent únic. H