Així és Regino Hernández, tot un personatge darrere una barba

Regino Hernández, el tercer medallista espanyol en la història dels Jocs Olímpics d'Hivern, és tot un personatge que, més que amagar-se darrere una barba i sota una cua, destaca precisament per la seva personalitat i la fermesa de les seves conviccions.

Crescut esportivament a l'ombra del seu amic i company, el donostiarra Lucas Eguibar, ha sabut esperar el seu moment per saltar amb tota la seva força a les primeres pàgines amb una gesta similar, per inesperada i sorprenent, a la que va protagonitzar fa 46 anys Paquito Fernández Ochoa al guanyar l'eslàlom dels Jocs de Sapporo (Japó) el 1972.

Regino Hernández va competir aquest dimecres amb un casc daurat amb el vuit en números romans en memòria del seu amic Ángel, que va morir fa tres anys a Sierra Nevada practicant precisament surf de neu, la modalitat que ara l'ha consagrat. Sobre el podi, compartit amb el doble campió olímpic, el francès Pierre Vaultier, i l'australià Jarryd Hughes, va aixecar els dos dits índexs al cel per recordar també Israel Planas, l'entrenador català que va morir als 41 anys d'un infart cerebral el mes de març passat, menys d'una setmana després que Regino i Lucas aconseguissin al Mundial de Sierra Nevada la plata en la prova per equips.

Caps de setmana a Sierra Nevada

Així, decidit però sentimental, amb caràcter però modelable, és el nou medallista olímpic espanyol, que de molt jove va descartar seguir la trajectòria familiar, encaminada a l'handbol, per seguir una altra activitat que el divertia més.

Regino Hernández va néixer a Ceuta el 25 de juliol de 1991 (té 26 anys), i als pocs anys es va traslladar a Mijas (Màlaga) seguint als seus pares, relacionats professionalment amb l'handbol. Després de jugar en les categories inferiors del Mijas Màlaga, va decidir que es divertia més els caps de setmana que la seva mare el portava a ell i la seva germana Paula a esquiar a Sierra Nevada. De seguida va començar amb la planxa de neu i es va fer popular per la seva valentia a l'hora d'encarar salts i clots, malgrat alguna caiguda de certa gravetat. La seva passió acrobàtica el va portar als salts de freestyle, una modalitat que li va donar una habilitat especial que li va servir de molt en el traçat del Phoenix Snow Park de Pyeongchang 2018, trufat de llarguíssims salts.

Regino, igual que Luki Eguibar i el tercer del trio de riders de l'equip espanyol, el càntabre Laro Herrero, no va estalviar mai en esforços. Quan no hi havia mitjans (cosa freqüent), tots tres s'entrenaven, si calia, sobre el matalàs d'un llit imitant els gestos i les condicions d'una baixada en planxa de neu. Israel Planas era en això un geni i un motivador nat. També en la preparació mental ha millorat el ceutíandalús en els últims anys. Ha entrenat la mentalitat amb tècniques com les apnees.

Una barba intocable

Notícies relacionades

Regino Hernández, bronze als Jocs de Corea

Regino Hernández acompanya els Fernández Ochoa en la història

La seva experiència ja en dos Jocs anteriors li ha servit per afrontar d'una altra manera els actuals. A Vancouver 2010 hi va arribar amb 18 anys i amb prou feines es va atrevir a competir. El Mundial júnior que va guanyar el 2011 a Valmalenco (Itàlia) li va donar més seguretat, malgrat que en 38 proves de Copa del Món disputades, només en una ocasió va aconseguir pujar al podi, en el bronze aconseguit a la Molina el 2014. Però el potencial d'aquest homenàs d'1,85 metres d'altura estava allà, a punt d'explotar, malgrat que una altra caiguda va espatllar els seus segons Jocs, els de Sotxi 2014 (21è). Va quedar 9è al Mundial de Kreischberg (Àustria) el 2015 i, l'any passat, subcampió mundial per equips amb el seu inseparable Eguibar a casa seva, a Sierra Nevada. Una evolució de la qual Regino Hernández ha anat deixant testimoni al seu compte d'Instagram.

Darrere la seva barba i sota la seva cueta Regino amaga una gran personalitat, molt allunyada de l'envaniment i molt propera. Això sí, no vol que li toquin la barba, que li ha costat tants anys cultivar. "No me la trauré encara que guanyi una medalla", va dir fa un parell de dies a Corea del Sud. "Abans em tallo els collons que la barba", va afegir entre rialles.