Regino Hernández acompanya els Fernández Ochoa en la història

L'espanyol Regino Hernández, tercer classificat aquest dijous en la prova de snowboard cross en els Jocs de Pyeongchang, ha unit el seu nom al dels germans Fernández Ochoa, Paquito i Blanca, al convertir-se en el tercer medallista olímpic hivernal. L'immortal Paquito va guanyar l'or en l'eslàlom d'esquí alpí fa 46 anys i la seva germana Blanca va aconseguir el bronze en aquesta mateixa disciplina en fa 26.

El tercer lloc de Regino Hernández aquest dijous a Phoenix Park s'ha convertit, per tant, en un moment històric per a l'esport espanyol, que encara podria ampliar la seva relació de triomfs en la cita hivernal de Corea del Sud si tot li surt com és d'esperar aquest cap de setmana al madrileny Javier Fernández, doble campió mundial i sèxtuple d'Europa. SuperJavi afronta com un dels favorits la prova de patinatge artístic.

Regino Hernández ha pujat al podi 26 anys després que Blanca guanyés el bronze en l'eslàlom dels Jocs d'Albertville (França), idèntica disciplina en què l'immortalPaquito -que va morir d'un càncer el 2006, als 56 anys- havia sorprès el món al convertir-se en el primer campió olímpic espanyol en els Jocs de Sapporo (Japó), els primers d'hivern que es van disputar a l'Àsia. El popular Paquito va situar Espanya en el mapamundi de l'esport hivernal al protagonitzar la gran sorpresa a Sapporo.

Un 'món' sobre Thoeni

Una gesta de la qual dimarts passat (13 de febrer) es van complir exactament 46 anys i amb la qual va sorprendre el món sencer al guanyar a la pista del Taineyama (la muntanya Taine), en què va relegar a la segona plaça un dels mites de l'esquí alpí, l'italià Gustav Thoeni, el cosí del qual, Roland, va aconseguir aquell dia el bronze. Guanyar aquell or el va convertir de forma automàtica, amb 21 anys, en heroi nacional, en una Espanya on amb prou feines arribaven triomfs en el pla internacional.

Abans de la gesta de Paquito (que a la televisió espanyola es va veure en blanc i negre) només lluïen les del ciclista Federico Martín Bahamontes, al Tour del 1959; les del tennista Manolo Santana, guanyador de Wimbledon el 1966; i les del motociclista Ángel Nieto -que va morir l'any passat-, que aleshores havia guanyat tres dels seus12+1mundials. I per equips només brillava l'Eurocopa de futbol del 1964, guanyada davant l'extinta Unió Soviètica a Madrid.

El del gran de la saga dels Fernández Ochoa va suposar en aquell moment el tercer or olímpic de tota la història d'Espanya, després del d'Amezola i Villota en pilota basca en els Jocs de París 1900 i el d'hípica, per equips, a Amsterdam 1928.

Paco no va guanyar per casualitat a Sapporo. Va millorar en un segon i una centèsima -unmón, en un eslàlom- a Thoeni, or olímpic de gegant en aquells Jocs, quíntuple campió mundial i quatre vegades guanyador general de la Copa del Món (1970-71, 72 i 73; i 74-75) i va firmar una proesa que ell mateix va descriure, en una entrevista a l'Agència Efe que recordava el vint-i-cinquè aniversari d'aquesta, "com si un austríac hagués triomfat a (la plaça de toros de) Las Ventas".

Blanca i el disgust de Calgary

Van haver de passar 20 anys perquè la seva germana petita, Blanca, tornés a guanyar un altre trofeu, al convertir-se en la primera dona de tota la història de l'esport espanyol -tant en Jocs d'estiu com d'hivern- que guanyava una medalla olímpica.

Això, després de recuperar-se del gran cop psicològic que li va suposar estar a punt de guanyar l'or en el gegant dels Jocs de Calgary'88, al Canadà, quatre anys abans. Blanca liderava després de la primera mànega i, solcant la neu de Nakiska buscant l'or, va caure en la segona. Aquesta prova a Espanya ja es va veure en color i enprime time, per la diferència horària amb el Canadà.

Aquesta baixada possiblement ha sigut la de més audiència d'una prova d'esquí alpí a la televisió espanyola. La campiona de Cercedilla (Madrid), de 54 anys en l'actualitat, que pretenia retirar-se després d'aquells Jocs, va sucumbir als precs i les pressions i va decidir seguir quatre anys més, perquè l'esport fes justícia amb ella i la convertís en pionera entre les dones espanyoles a pujar a un podi olímpic.

Notícies relacionades

Així és Regino Hernández, tot un personatge darrere una barba

Regino Hernández, bronze als Jocs de Corea

El seu bronze va arribar només uns mesos abans de l'eclosió definitiva de l'esport hispà en la cita estiuenca de Barcelona 92, els únics Jocs que ha organitzat Espanya fins ara.

"El que va passar a Calgary va ser una autèntica galleda d'aigua freda per a mi", comentava, en una altra entrevista a Efe recordant aquella desgràcia esportiva, Blanca Fernández Ochoa. "Albertville va suposar el pagament a una feina ben feta", va afirmar Blanca, recordant la prova disputada a Méribel, que va guanyar l'austríaca Petra Kronberger davant la neozelandesa Annelise Coberger, que va guanyar una plata que va suposar la primera medalla en uns Jocs d'hivern per a un país de l'hemisferi sud.