Astrid Fina, bronze als Paralímpics de Pyeongchang

Fa a penes un mes, el 15 de febrer, Regino Hernández va obrir el medaller de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Pyeongchang (Corea del Sud) amb una medalla de bronze en snowboard cross, la primera històrica d’Espanya en planxa de neu. Ahir, Astrid Fina va emular el rider malaguenyo-ceutí a l’aconseguir un altre bronze en la mateixa prova, però en els Paralímpics.

Astrid, una barcelonina de 34 anys, s’ha sobreposat a moltes coses abans d’arribar a aquest cim. Entre altres, a un accident de motocicleta el 2009 que va derivar en l’amputació del peu dret per evitar mals pitjors. Va estar un parell d’anys sense poder fer res, però el 2011 un amic la va convèncer per anar a la neu. No havia esquiat mai. Abans havia fet una mica de gimnàs i spinning. Però el 2012 ja es va presentar a les proves per entrar en l’equip nacional, i la van acceptar. 

«Quan vaig començar feia poc temps que estava amputada i no ho tenia superat. Vaig arribar a la primera Copa del Món i vaig veure que la gent es treia les cames, els braços... i això em va impactar. Veure gent que feia vida normal, fins i tot més que normal, em va canviar la vida. Vaig passar de veure les coses tan negres a no donar-los importància. Si un dia vull anar amb faldilla, me la poso. L’esport m’ha ajudat a superar-ho», narra Astrid, que ahir va fer un nou pas endavant en els seus segons Jocs Paralímpics.

Després d'aquesta primera medalla de l'Equip Paralímpic Espanyol, demà tornarà a ser el torn de Jon Santacana i Miguel Galindo amb la supercombinada d'esquí alpí (a la 1.30 de la matinada del dilluns al dimarts en Teledeporte), mentre que Astrid Fina i Víctor González tornaran a saltar al Centre Alpí de Pyeongchang el divendres 16 per a la prova de banked eslàlom.

Treball psicològic d'Astrid

La surfera catalana va caure en la qualificació de la categoria LL2, però es va aixecar i va aconseguir el cinquè millor temps. Va guanyar en quarts de final la canadenca Sandrine Hamel, va perdre en semifinals amb l’holandesa Bibian Mentel-Spee i, en la lluita pel bronze, va superar clarament una altra holandesa, Renske van Beek, després de posar en pràctica tot el que s’havia entrenat, sobretot en l’aspecte mental.

«He treballat tota la temporada amb una psicòloga esportiva, la Marta, i aquests últims dies ens n’han posat una altra del Comitè, la Manuela. M’ha anat molt bé», va explicar la catalana a l’assegurar-se el podi. «Hem fet molt treball de respiració. Avui, en aquest moment de nervis, he tancat els ulls, he fet els exercicis jo sola i m’ha anat molt bé».

Notícies relacionades

Sense els peus a terra

L’‘espectacle Flick’

Fina va unir l’alegria de la medalla a la d’haver sigut l’abanderada del reduït equip espanyol (només quatre membres) en la desfilada inaugural. «No es pot somiar res millor que ser abanderada i guanyar una medalla. Bé, sí, guanyar-ne una altra», comenta Astrid, que divendres competirà en la modalitat de banked slalom.

El mateix farà el seu company Víctor González, que només va poder ser 13è en snowboard cross en els seus primers Jocs. L’equip espanyol el completen l’esquiador alpí Jon Santacana (amb deficiència visual) i el seu guia Miguel Galindo, que avui competiran en la supercombinada amb la intenció de millorar el fet en descens i supergegant, proves en què van disparar al pal... amb dos quarts llocs.