Els Warriors guanyen la seva tercera final de la NBA en quatre anys

Passeig militar delsWarriors  a Cleveland i tercer títol de la NBA en quatre anys. Golden State va tancar ahir a la nit amb una autoritat aclaparadora la que havia sigut una temporada incerta i atapeïda d’alts i baixos, amb 24 derrotes durant la lliga regular. Un nou anell que serveix per confirmar la completa transformació en els últims anys de la que havia sigut una franquícia modesta, sense un sol títol des de 1975, ja per llavors assentada a la Badia de San Francisco, després d’abandonar la seva llar fundacional a Filadèlfia. Com abans vapassar amb els Celtics, els Bulls o els Lakers, aquesta ésl’era dels Warriors, un equip en tota la dimensió de la paraula, amb tirs per desarmar al fortí més sòlid i una defensa per ofegar fins i tot el millor jugador del món. Com diu el vell aforisme, repetit ahir pels comentaristes d’ABC, “guanyar requereix talent, repetir-lo requereix caràcter”.

I això és el que li imprimeixen els Warriors Stephen Curry i Kevin Durant, escollit per segon any consecutiu MVP de les finals de la NBA. Quan un dorm, l’altre vola i, encara que han tingut davant elsCleveland Cavaliers de l’estratosfèric LeBron James en els últims quatre anys, l’han guanyat en tres ocasions. Parcial de 8 a 1 en aquestes dues últimes finals. En aquesta, els Cavs han caigut sense una sola victòria. Se’ls va escapar la primera trobada a la pròrroga i des d’aleshores tot ha sigut un voler i no poder, incapaços d’esquivar el tercer quart màgic dels californians, la seva defensa agressiva i la seva artilleria aèria darrere de la línia de tres.

Esgotats i frustrats

En aquest quart envit de la sèrie només van aguantar la primera meitat. Van acabar esgotats, frustrats i desapareguts amb una pallissa davant del seu públic que en algun moment els va arribar a esbroncar tímidament. Al final 85-108. De poder, s’haurien estalviat l’última tirada, un via crucis amb mantellines i flagell. Una imatge sintetitza la seva derrota: la del gran LeBron saludant amb el puny a companys i rivals abans d’asseure’s definitivament a la banqueta a quatre minuts del final. Ho va fer amb gest inexpressiu, de gegant hieràtic, però amb el públic dret malgrat el seu desastrós partit, el pitjor de la sèrie, perquè possiblement seràl’últim amb la samarreta negra dels Cavs. Als seus 33 anys, passa a ser agent lliure. Passar a estar al mercat i és probable que abandoni Cleveland.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Els seus 23 punts, vuit assistències i set rebots no serveixen per maquillar la seva nit. Va fugir del cos a cos, va perdre pilotes, va tirar poc i mai va treure l’orgull del cavall ferit. “Aquesta ha sigut una de les temporades més exigents de la meva carrera”, va dir després a la sala de premsa, abans d’afegir que essencialment ha jugat les últimes tres trobades amb “una mà trencada”. A la banqueta dels Warriors tot va ser molt diferent. Curry va estar apoteòsic amb 37 punts, que afegits als 20 de Durant i els 11 del veterà Iguolada van trencar els de casa. L’esforç, en qualsevol cas, va ser col·lectiu. Sempre van dominar sota les cistelles, van marcar el ritme i van malgastar la passió que els va faltar als locals.

Curry va ficar triples impossibles i li va fer un marcatge desesperant a LeBron. Va acabar banyant-se amb xampany al vestidor i passejant-se amb un cigar a la boca. Molts van pensar que l’MVP hauria d’haver anat per a ell, encara que la seva intermitència en diferents moments de la final potser va fer decantar la balança en contra seu. Durant ha sigut extraordinàriament efectiu i ha estat allà quan l’equip l’ha necessitat. Amb aquest tercer triomf en quatre anys, ja es parla del cicle dels Warriors, l’equip amb més caràcter i repertori de la lliga.