Beiranvand, el porter de l'Iran que dormia al carrer

Hi havia una vegada un nen iranià anomenat Alireza Beiranvand que viatjava amb la seva família nòmada a la recerca de bones pastures per a les ovelles. La seva il·lusió era el futbol i matava les estones lliures jugant al Dal Paran, un joc autòcton que consisteix a llançar pedres com més lluny millor.

Ell volia ser porter, però el seu pare li destrossava els guants i li amagava les botes perquè s’oblidés de la pilota i se centrés en la feina. Fins que un dia se’n va atipar, es va escapar de casa i va viure a la intempèrie a la recerca d’una oportunitat en algun equip. Va dormir al carrer, va ser rentacotxes, pizzer i escombriaire fins que es va obrir una porta. Aquell nen és avui el porter titular de la selecció de l’Iran al Mundial. El conte es va fer realitat.

Serveis espectaculars

La història de Beiranvand (Sarabias, 25 anys) podria nodrir el guió de qualsevol film de superació. Nascut a Sarabias, un petit assentament d’un miler d’habitants de l’Iran, va començar aviat a vagar d’un costat a l’altre.

Ajudava els seus pares i germans com a pastor fins que la família va decidir assentar-se a la petita capital del Lorestan. Tenia 12 anys Alireza i ja estava boig per la pilota. També li encantava aquest peculiar joc amb pedres que el convertiria més endavant en el porter amb el braç més poderós, capaç de llançar l’esfèrica a 65 metres, molt més enllà del cercle central.

Escapada a la capital

Va començar de davanter però una lesió del porter del seu equip el va portar per primera vegada al marc en un partitd’infantils. Aquell dia va decidir que ja mai més no se separaria de la porteria. El seu pare, el rude Morteza Beiranvand, li va posar totes les traves possibles. Volia un altre futur per al seu fill fins que va esgotar la paciència del noi, que va fugir del poble i va marxar a la capital per complir el seu somni.

A Teheran va topar amb Hossein Feiz, el cap d’una escola de futbol que li va oferir un forat però Alireza no tenia diners. Va dormir diverses nits al costat de l’arc Azadi, envoltat de rodamons. La seva insistència va portar el tècnic a compadir-se. Li va donar una oportunitat, va superar la prova i va començar el seu camí. Faltava costejar-s’ho tot. Va provar en un taller de costura i va seguir en altres humils oficis.

Va passar per diverses aventures fins que una trucada ho va aplanar tot. Va ser convocat amb la selecció sub-21, va destacar en el Naft de Teheran i va començar a cridar l’atenció amb els seus espectaculars serveis amb la mà, els seus reflexos i les parades felines. Ara és una referència alPersèpolis  i Queiroz li ha donat la titularitat de la selecció. Contra el Marroc es va engegantir i aquest dimecres espera Espanya.

Els sacrificis de la vida

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

"Fa anys no tenia ni un lloc on dormir. Algun matí em vaig despertar amb monedes al meu voltant. La gent creia que era un captaire. El repte més gran són els sacrificis que he hagut d’afrontar al llarg de la meva carrera", explica el porter, conscient de la feina que l’espera contra ‘la Roja’. "Tothom sap que Espanya és una de les seleccions més grans de la història del futbol".

La vida ha canviat molt per a Beiranvand, un dels ídols d’un país amb més de 80 milions de fidels abocats amb la seva selecció. A Sant Petersburg hi va haver 20.000 iranians seguint l’enfrontament contra el Marroc. Aquest dimecres se n’esperen més de 15.000. El seu porter, un antic sensesostre que no va descansar fins a assolir la seva meta, intentarà prolongar el somni persa.