Djokovic suma el seu tercer títol a Nova York i el seu catorzè gran

Novak Djokovic continua assentant-se al cim al qual va retornar amb el seu quart títol a Wimbledon després de la cirurgia al colze que el va allunyar sis mesos de les pistes. Aquest diumenge, a Nova York, el serbi ha posat la directa contra el seu amic Juan Martín del Potro i, en tres hores i 16 minuts, amb 6-3, 7-6 (7-4) i 6-3, ha conquistat el seu tercer Obert dels Estats Units. Als31 anys Nole té ja 14 grans en el seu palmarès, amb la qual cosa iguala la marca de Pete Sampras i es posa només a tres de Rafael Nadal.

Després del cop que li va donar el triomf en la primera oportunitat en un partit de bona qualitat però una mica anodí, amb els millors moments en el segon set, Djokovic es va estirar a terra amb els braços i les cames estesos. Després se’n va anar a la xarxa i es va abraçar a Del Potro, a qui li van poder les llàgrimes. També es va acostar a consolar-lo a la cadira mentre esperaven la cerimònia d’entrega de premis.

Per a ‘la Torre de Tandil’, de 29 anys i a qui Djokovic rellevarà dilluns al lloc número 3 del món, la tornada a la final de l’Obert ha sigut una llarga i difícil travessia, la més extensa que un jugador ha tingut entre dues finals de Grand Slam, i els nou anys que les separen inclouen una aturada de més de dos anys per operacions de canell. I, amb classe i elegància, Djokovic va reconèixer públicament el llarg i important viatge del seu rival, comparant-lo al seu, més curt però també una lliçó.

Notícies relacionades

La UEFA sanciona Mbappé i Rüdiger pels seus gestos desafiadors, però jugaran contra l’Arsenal

Roben un rellotge d’alta gamma al jugador del Girona Arthur Melo a plena llum del dia a Barcelona

“Aprens de l’adversitat”,va assegurar Djokovic per explicar el seu reeixit retorn. “Quan dubtes, quan les coses no surten com vols, jo intento treure el millor de mi i lluitar per tirar endavant, per trobar-me on soc ara”. No va deixar tampoc de donar les gràcies a Jelena, la seva dona i mare del seu fill Stefan, i a “un petit equip”,liderat per l’eslovac Marian Vajda, l’entrenador amb qui va tornar a reunir-se a l’abril.

Del Potro es va confessar trist però també “feliç d’haver jugat la final” amb Djokovic, a qui va definir com a “ídol magnífic”. I els dos jugadors van aplaudir els fans que per moments van convertir l’Arthur Ashe en una cosa més semblant a les grades d’un estadi de futbol en què s’enfronten les seleccions sèrbia i argentina. “Han mostrat respecte per l’altre jugador, no han creuat la línia”,va assegurar Djokovic.