El Madrid guanya entre el disgust del Bernabéu

El projecte de Lopetegui en el Reial Madrid, que arribava ferit de mort, va sortir del balneari de la Champions, a casa contra el Viktoria Pilzen, amb una millora relativa, però amb els mateixos símptomes que abans d’arribar. Cal esperar a la nit clau del clàssic per determinar si els lleus moviments que comença a experimentar el malalt són símptomes de millora o només va ser l’últim cop de cua d’un animal moribund que intenta aferrar-se a la vida.

Amb els nervis a flor de pell, tant a la gespa com a la banqueta i a la grada. El Reial Madrid va patir de forma indicible en defensa, tot i la poca vocació ofensiva que van mostrar els txecs, i va merèixer un resultat més voluminós en atac. L’equip evidencia problemes en les dues àrees, amb falta de contundència en atac i fragilitat defensiva. Només el nivell del rival va permetre una victòria local.

Els primers dos minuts del Viktoria Pilsen van ser catastròfics. Els txecs semblaven la víctima propícia per tornar a guanyar, nerviosos en cada defensa a pilota aturada. El Madrid va disfrutar de molt domini contra un equip empetitit pel rival i l’escenari.

Però els txecs van tardar deu minuts a desemmandrir-se, la va tenir Petrzela i va respondre Navas amb una gran intervenció. A la jugada següent, de cap, Benzema va fer el primer després d’un molt bon centre de Lucas Vázquez des del lateral dret, la gran novetat en el plantejament de Lopetegui.

Sota el comandament d’Isco i Benzema

L’1-0, lluny d’esperonar els txecs per obrir línies a la recerca de l’empat, va funcionar com un record de les obligacions defensives que van abandonar en la jugada del gol. A partir d’aquí, el Reial Madrid va disfrutar dels seus millors minuts de la mà d’Isco i Benzema.

Va caldre esperar mitja hora per veure la primera possessió llarga dels txecs, i va acabar amb la segona bona ocasió del Pilsen, encara més clara que la primera, de nou a l’esquena de Lucas Vázquez. Com en l’acció del primer gol, en la següent jugada va arribar la més clara del Madrid en el primer temps. Contra natura, Benzema va optar per un llançament complicat quan Bale ja celebrava el 2-0.

El rival no era per reivindicar-se, però ni tan sols va servir per recuperar la confiança perduda pel camí. Va poder sentenciar el Reial Madrid, però va acabar patint i rebent les esbroncades del seu públic. Al final del primer temps, la tercera arribada del Pilsen, gairebé en els mateixos intents, va ser la més clara de totes i va desfermar les ires del públic contra l’equip.

Al descans la sensació era que els dos equips havien fet menys del que havien demostrat que podien. El Madrid va dominar per complet el joc, va monopolitzar la pilota i, tot i que va patir de falta de profunditat, va generar prou ocasions com per haver ampliat l’avantatge. El Pilsen, tenallat des de l’inici, va crear molt perill cada vegada que es va desplegar en atac i només la falta de talent va impedir que empatés al descans.

Fede Valverde, l’aposta de Lopetegui

La intensitat que va intentar imprimir Lopetegui als seus jugadors en la tornada dels vestidors es va dissipar en cinc minuts. El tècnic basc va reaccionar amb una altra aposta, Fede Valverde, mentre la intranquil·litat s’anava apoderant del respectable, que veia perillar el partit contra un rival manifestament inferior.

El centrecampista uruguaià, en una posició estranya per a ell, va iniciar la jugada del 2-0 de Marcelo. El brasiler va aprofitar gairebé l’únic esclat de Bale en el partit per tornar a evidenciar que és entre les amenaces ofensives més desequilibrants del Reial Madrid, amb l’esquena millor protegida amb Valverde al camp.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

El Viktoria Pilsen va renunciar al partit des d’aquell moment i Bale va liderar la recerca de gols que recolzessin el treball del Madrid, però el gal·lès se’n va anar del camp sense marcar. La desídia defensiva madridista va arribar a tals extrems que, gairebé sense buscar-ho, el Viktoria Pilsen va retallar distàncies per mitjà de Hrosovsky després de la dimissió de Casemiro i els centrals.

El partit va acabar amb el Madrid pres dels nervis, amb un murmuri constant a la grada en vista de la impossibilitat de l’equip de mantenir la possessió de pilota i manar en el partit.