El Reus cau a Cadis i veu el descens molt a prop (2-0)

Al Reus Deportiu se li veuen les costures. L’equip, que en l’esportiu suportava el pes del desastre de la gestió del club, ha dit prou, i el pessimisme ha entrat a un vestidor que tan sols suma una victòria de les últimes nou jornades de competició domèstica. No és estrany, potser la peculiaritat residia en la bona tasca sobre el verd en un inici de campanya prometedor.

Els deutes de l’entitat, l’estat de les instal·lacions en què l’equip treballa durant la setmana, els jugadors sense fitxa i, finalment, la denúncia de la falta de cobraments de la plantilla, són exemples que expliquen un moment depriment institucionalment i esportivament.

La ‘Tacita de Plata’ va condemnar els reusencs a una nova derrota davant d’un Cadis a l’alça. Set minuts van tardar els andalusos a dilapidar qualsevol il·lusió dels catalans. Manu Vallejo, de cap, es va anticipar als tres centrals proposats novament per Xavi Bartolo, per sumar per als gaditans.

Notícies relacionades

"Ansu hauria pogut ser Lamine Yamal"

Ancelotti atia Simeone: "Hi ha espines que fan mal"

La poca fluïdesa amb la pilota i la incapacitat de connectar amb el centre del camp, van ser l’handicap d’una plantilla sumida en el desconcert i la desesperació. Tan sols Edgar Badia, porter dels del Baix Camp, semblava disposat a donar emoció al partit amb excel·lents intervencions. 

El gol de Lekic, en el minut 50, va sentenciar un partit desigual. El comte, com ja el coneixen els seus nous seguidors, no va celebrar la consecució del gol pel seu passat vermell-i-negre, conjunt del qual mai hauria sortit si Joan Oliver, màxim accionista de l’entitat, i la seva pèssima gestió del club, li haguessin fet la fitxa que es mereixia. El descens ja s’assumeix com una possibilitat real. No només l’administratiu, que si no s’apressen a trobar un comprador pot ser tangible en un curt termini de temps, sinó també l’esportiu, amb una plantilla exhausta físicament i psicològicament.