El Reus, a punt de la desaparició

“No puc assegurar que el Reus acabi la temporada”. Les declaracions de Javier Tebas, president de LaLiga, han encès les alarmes definitivament. Ja no és qüestió d’hores, dies o setmanes.

La viabilitat del Reus Deportiu està en aquests moments en mans dels jugadors. La injustícia és tal que la desaparició d’un club històric passa per la decisió d’una plantilla que no ha fet més que patir durant tota la campanya. No hi ha marge de maniobra; les cartes són a sobre de la taula una vegada conclosa la reunió d’aquesta tarda a Madrid entre la patronal, l’AFE i els jugadors.

Les opcions són clares i la plantilla ha de definir la direcció que pren. D’una banda, pot acceptar cobrar els tres mesos de retards en les nòmines a través de l’aval que el club té dipositat a LaLiga. Una possibilitat que salvaria l’entitat reusenca i que netejaria la imatge de la competició, però que en cap cas beneficiaria els protagonistes de l’espectacle, ja que allargaria més la seva agonia per un temps inexacte.

Possibilitats amb portes obertes

D’altra banda, poden denunciar el Reus Deportiu i així marxar al gener com a agents lliures. El conveni col·lectiu entre LaLiga i el CF Reus permet que, si la plantilla informa dels tres mesos d’impagaments, fins a 12 jugadors poden quedar disponibles per firmar per qualsevol altre club.

Actualment, la plantilla del Baix Camp compta amb 16 fitxes, així que si 12 acceptessin marxar, el club es quedaria amb quatre integrants i no es podrien disputar partits. Vítor Silva, Yoda i Tito Ortiz no tenen fitxa des de l’inici del campionat, i per això finalment no computen com a part dels 12 que poden marxar.

Ells tenen la porta de sortida més clara que ningú. Desaparició o descens administratiu. El cop de gràcia per a un serial lamentable del qual Joan Oliver, màxim accionista del club, és l’únic i gran culpable. El seu silenci fa més mal que servei. Cinc milions de deute i la incapacitat de trobar un comprador capaç d’assumir una gestió nefasta. Una vergonya.

Descens administratiu

Cobrar tres mesos d’un aval precipitaria immediatament el club a un descens administratiu al final de la temporada, però almenys la imatge exterior de la competició no es veuria danyada. Tebas espera aquesta resolució, però els jugadors tenen l’última paraula. La situació és insostenible, i el grup, de tornada a casa, continua reunit per trobar una solució que serà traumàtica de tota manera.

Els futbolistes ja han demostrat sobre la gespa la seva professionalitat; ningú pot recriminar absolutament res a uns jugadors i tècnics que han netejat el que d’altres han embrutat. La competició viu uns instants vergonyosos –és inexplicable que s’arribi a aquest punt–, però el cronòmetre avança per dictaminar el final. Res tornarà a ser com abans al carrer Recasens i Mercader.

L’afició, desolada, sap, des de fa dies, que les opcions de quedar-se en la categoria de plata del futbol espanyol són més que escasses. La il·lusió de l’altre dia, després de l’'Alcorconazo', serà probablement l’última alegria d’una entitat que arribarà a un final deplorable en les pròximes hores. Una victòria a domicili, davant del líder, que serà recordada per la protesta a l’iniciar-se el partit.

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

Un minut d’inactivitat que va doldre i va afectar, a parts iguals, una competició que no ha sabut gestionar millor un problema que pot afectar més clubs de la categoria. El que comença malament sempre pot acabar pitjor. Tot va començar a dos dies d’inaugurar el campionat. La impossibilitat de fer fitxes als jugadors, pel límit salarial, va ser el primer símptoma que alguna cosa es torçava. Després de la Junta General d’Accionistes, el 30 d’octubre, els senyals es van convertir en certeses.

El club, a la deriva, no ha sabut encarrilar un rumb erroni.