Mourinho accepta la sentència que el condemna per frau fiscal a un any de presó i a una multa de més de 3 milions

L’entrenador José Mourinho ha acceptat aquest dimarts la sentència per la qual se'l condemna per frau fiscal a un any de presó –no el complirà perquè no té antecedents penals– i al pagament d’una multa de més de 3 milions d’euros, després d’acceptar l’escrit d’acusació de la Fiscalia de Madrid.

Segons aquest escrit, a què ha tingut accés Europa Press, Mourinho va incórrer en dos delictes contra la Hisenda Pública després de subscriure el 2004 un contracte pel qual simulava la cessió de l’explotació dels seus drets d’imatge a la societat Koper Services SA, amb domicili a les illes Verges britàniques.

El portuguès va ser denunciat per la Secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid acusat de defraudar 3,3 milions d’euros en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), concretament 1.611.537 euros el 2011 i 1.693.133 euros el 2012.

De les dades que va remetre a la fiscalia l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) es desprèn que en una data indeterminada, "però abans del 17 de setembre del 2004", el denunciat va subscriure un contracte pel qual cedia els drets d’imatge a la societat amb seu a les illes Verges britàniques Koper Services SA.

Cessió de drets

El 17 de setembre del 2004 va rubricar un nou contracte de cessió dels drets d’imatge entre Koper Services SA i la irlandesa Multisports & Image Management Limited, i quatre anys més tard (el 22 de desembre del 2008) la societat irlandesa va subscriure amb Polaris Sports Limited, que tenia el mateix domicili social, un contracte de representació perquè busqués i negociés contractes comercials.

"Totes aquestes estructures societàries van ser utilitzades pel denunciat per fer físicament opacs els beneficis procedents dels seus drets d’imatge", assenyalava el ministeri fiscal en la seva denúncia.

Després d’abandonar el càrrec d’entrenador al Chelsea (Anglaterra), Mourinho va firmar el 31 de març del 2010 un contracte de feina amb el Reial Madrid i va traslladar la seva residència a Madrid, motiu pel qual va adquirir la condició de resident fiscal a Espanya. No obstant, "amb ànim d’obtenir un benefici il·lícit", va presentar a termini les seves declaracions dels exercicis 2011 i 2012 sense declarar els ingressos procedents de la cessió dels drets d’imatge.

El 23 de juliol del 2014 l’Aeat va comunicar a Mourinho que se li investigarien les declaracions d’IRPF dels exercicis 2010-2012 i de no residents del 2013, i va aportar els certificats emesos per Global Directors Limited, de què es desprenia que Operating Nominees Limited tenia el 100% de Kooper Services SA.

Va ser llavors quan l’Agència Tributària va realitzar la corresponent liquidació, en què es van admetre les despeses repercutides per Kooper al denunciat, amb el resultat d’uns ingressos percebuts i no declarats pels drets d’imatge que eren de 3.249.521 euros el 2011 i 2.805.903 euros el 2012. Per això el denunciat va firmar el 3 de juliol del 2015 una acta de conformitat, en què va reconèixer la falta de declaració dels drets d’imatge i va accedir a l’abonament d’una sanció d’1.146.307,83 euros.

No obstant, després de l’acta de conformitat, l’Aeat va tenir coneixement que Kooper Services SA "va ser creada pel denunciant per ocultar els drets d’imatge" i que és titular del cent per cent d’aquesta societat a través de Kaitaia Trust, amb seu a Nova Zelanda, de la qual també és fundador Mourinho i n’és beneficiari, amb la seva dona i fills. "Atès que no hi ha diferència entre el denunciat i la societat Kooper, el denunciat va presentar en l’expedient documentació relativa a despeses de la societat que no es corresponien amb la realitat", conclou en el seu argumentari de denúncia la fiscalia.

En conseqüència, les quantitats que s’haurienn d’haver integrat a la base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques del denunciat són de 3.778.074,35 euros i 3.262.298,76 euros, xifres que ocasionen presumptament un perjudici per a la Hisenda Pública d’1.611.537,61 euros el 2011 i d’1.693.133,05 euros el 2012.

Ja n’havia pagat una part

El 10 de juliol passat, l’acusat va abonar a l’Agència Tributària 462.323 euros, corresponents a 225.454,11 euros (2011) i 236.869,31 euros (2012), com a quantitats pendents de pagament, ja que eren les resultants de descomptar de la quota defraudada (1.611.537,61 euros el 2011 i 1.693.133,05 euros el 2012) les quantitats abonades en la via administrativa: 1.386.083,50 euros (2011) i 1.456.263,74 (2012).

Notícies relacionades

Cristiano Ronaldo ratifica a l'Audiència de Madrid el pacte amb Hisenda

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Igualment, també aquell dia l’acusat va procedir a l’abonament de 121.764,81 euros en concepte d’interessos de demora. En la vista oral celebrada aquest dimarts a l’Audiència s’ha procedit a llegir la sentència en què se’l condemna, per cada un dels dos delictes, a sis mesos de presó, amb inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna.

Pel que fa a la multa, amb un 60% de les quotes defraudades, és de 966.922,56 euros del 2011 i 1.015.879,83 euros del 2012, amb responsabilitat personal en cas d’impagament d’un mes i la pèrdua del dret a obtenir incentius o subvencions fiscals durant dos anys.