Futbol femení

La Lliga Iberdrola, davant del repte d'assimilar l''efecte Metropolitano' i convertir-se en referència mundial

L'impacte del rècord de 60.739 espectadors en l'Atlètic-Barça ha posat el focus internacional en la competició

Els clubs alerten que la realitat de la Lliga és molt diferent al viscut diumenge, però treballen amb l'objectiu de repetir-ho

zentauroepp47397370 graf5923  madrid  17 03 2019   vista general de la grada del190317152944

zentauroepp47397370 graf5923 madrid 17 03 2019 vista general de la grada del190317152944 / Kiko Huesca

4
Es llegeix en minuts
Mamen Hidalgo
Mamen Hidalgo

Periodista

ver +

Convertir la Lliga Iberdrola en una competició professional, potent, autosuficient i de referència internacional és la gran obsessió des que el 2015 s’oficialitzés la unió de 14 grans equips –amb les úniques absències del FC Barcelona i Athletic Club– en la denominada Associació de Clubs de Futbol Femení (ACFF), i se sumés com a principal patrocinador Iberdrola.

Ena penes tres anys la Lliga ha passat d’un escàs focus mediàtic a convertir-se en una referència amb un rècord d’assistència en el Metropolitano que ha despertat l’admiració  de jugadores de la talla de Carli Lloyd, Pernille Harder o la Pilota d’Or Ada Hegerberg, les quals han emès missatges de sorpresa davant dels60.739 espectadors que van acudir al partit entre l’Atlètic de Madrid i el FC Barcelona.

Diaris com ‘The Guardian’ o institucions com la FIFA també han celebrat un èxit que posa de manifest el treball realitzat amb un producte que té molt marge de millora. 

Tot i que la xifra dista del que viuen les dones als camps, partits com els celebrats a Anoeta, San Mamés i El Sadar i els que s’esperen en les pròximes setmanes (Mestalla, Cornellà-el Prat i de nou San Mamés) mostren l’interès creixent pel futfem. I en aquest camí hi ha tres factors d’impuls: la feina dels clubs, el desenvolupament de la Lliga i l’aposta dels patrocinadors. 

Pedro Malabia, director del futbol femení de la Lliga, subratlla que aquest resultat és un fidel reflex de la feina dels clubs i d’una estratègia col·lectiva. "És una crida d’atenció a tota la societat i mostra que el producte en el qual treballem pot tenir èxit gràcies a l’esforç de valents que s’atreveixen a obrir els seus camps". 

En la mateixa línia s’explica Rubén Alcaine, president de l’ACFF: “És l’impacte que hem buscat des que ens vam associar. No teníem repercussió més enllà de mitjans locals i fèiem la nostra guerra per separat; a escala nacional se’n parlava poc o res”. Ara tenen un espai que ha apoderat les dones i ha generat una visibilitat que se celebra amb cautela per una evidència: la Lliga no està preparada per tenir una competició regular a grans estadis. 

“Fa 15 anys no tenia res a veure. Si cada vegada que s’obre un estadi hi ha una bona resposta, és que ho estem fent bé. Hi ha símptomes que interessa el producte audiovisual i presencial, i, sens dubte, anem pel bon camí”, recalca Alcaide, que situa aquest objectiu a llarg termini.  "Evidentment no estem en el punt d’obrir cada cap de setmana, però abans passava una vegada a l’any i aquesta temporada acabarem amb deu o dotze oberts. Reforça la sensació que estem treballant bé”, afegeix Malabia. 

Una altra prova de l’interès creixent per la competició és el rècord d’audiència en un partit femení de clubs, amb 330.000 espectadors–i màxims de 413.000– i un 4% de ‘share’ a GOL, dada que s’afegeix a un recent acord amb Mediapro per a la comercialització dels drets audiovisuals a raó de 3 milions d’euros per temporada. 

Cisma per la competició

Però el trajecte cap al producte ideal i l’autosuficiència ha trobat traves en les últimes setmanes. L’última topada es va produir quan la RFEF va manifestar la seva intenció d’executar les seves competències sobre la lliga per crear una competició paral·lela, forçant els clubs a sumar-se si desitgen jugar a Europa o a la Copa de la Reina. Un anunci que no ha agradat gens als diferents actors que fa anys que treballen per veure resultats com el del Metropolitano. 

Notícies relacionades

Així ho assenyala l’ACFF, que considera essencial la unió per continuar creixent. “La federació ha volgut implicar-s’hi més, cosa fantàstica perquè la seva participació ha sigut nul·la. Però hauria de sumar-s’hi, no suplantar. És cert que és titular, però els que hem aconseguit aquesta repercussió som els clubs. No hi ha cap altre camí que asseure’s i anar de la mà sense imposar un model que no compta amb totes les parts”, explica Alcaide. “Queda molta feina. El que busquem és que la Lliga Iberdrola sigui sostenible i no dependre totalment de la voluntat del masculí".

Aquest esforç és reconegut també per la Lliga, que no concep un escenari que no passi per ells. “No hi ha cap altra opció que una feina coordinada on es respecti el seu paper essencial, i és una cosa que la federació acabarà entenent. Aspirem a un entorn professional, i això només passa per una gestió conjunta, amb unió i amb desig de fer-ho créixer”, conclou Malabia. 

Temes:

Futbol