Entrevista a Sandra Paños: «Pensar en un Miniestadi ple em posa la pell de gallina»

En una temporada que no va començar bé, el Barça femení està a un sol pas d’aconseguir una cosa històrica: classificar-se per a la final de la Champions. El 0-1 aconseguit en l’anada davant del Bayern de Munic converteix les blaugranes en favorites aquest diumenge (12.00 hores), en un Miniestadi que es preveu ple, per estar a Budapest el 18 de maig. Que ho aconsegueixi o no depèn en gran manera de Sandra Paños (Alacant, 1992), la nena que apuntava a karateka fins que els gens del seu pare, Luis Ernesto, que va jugar a Primera amb l’Hèrcules als anys 80, la van encaminar cap als camps de futbol. Setena millor portera del món segons l’IFFHS, Paños té la final a les seves mans.

Si manté la seva porta a zero, són a la final. ¿Sent una pressió especial? No, al final depèn de l’equip que encaixem gols o no, del treball defensiu de totes, des de la portera a la davantera. Hem d’afrontar el partit com ho vam fer a Munic: serioses, contundents i intentant jugar al nostre estil.

¿Què significaria arribar a la final? Crec que no som conscients del que suposaria. És un somni i una recompensa a tot el treball de l’any, que ha sigut bastant complicat per al nostre equip. S’ha de disfrutar del moment, és una cosa històrica, i sobretot guardar-ho com a experiència perquè en el futur estiguem més vegades en aquesta situació.

¿Quin partit s’imagina? Hem d’estar igual que a Munic, cometent menys pèrdues al centre del camp, però amb la mateixa ambició de guanyar el partit. Crec que el Bayern canviarà bastant la seva manera de jugar. Ha de venir al Miniestadi a fer gols, i potser el seu sistema sigui una mica més atrevit i agressiu.

Des del debut en aquesta Champions, quan van perdre contra pronòstic al Kazakhstan per 3-1, ningú li ha pogut marcar un gol. L’equip competeix molt bé en aquest torneig. Sabem l’important que és no encaixar gols a la Champions i anem sempre amb aquesta idea. Després d’aquella derrota, inesperada també per a nosaltres, aquest equip ho ha anat fent cada vegada millor.

"Aquesta competició ens prova. Quan ens posem la mentalitat de Champions, l’equip, no sé per què, però canvia.

La trajectòria del Barça és clarament ascendent, també a la Lliga. Si no hagués sigut pels empats de principi de temporada, la tindrien a la butxaca. Al principi del curs estàvem més dubitatives, no acabàvem de trobar l’engranatge perquè tothom jugués al mateix. A partir de gener hi va haver un canvi de mentalitat, individual i col·lectiu, que ens ha fet anar a més. Aquesta és la línia a seguir de cara al futur. 

Des que va arribar al Barça, el 2015, la trajectòria a la Champions és espectacular: quarts, semifinals, quarts i, ara, en portes de la final. ¿A què es deu aquesta progressió? Se’ns dona bé aquesta competició. La manera de competir és totalment diferent. Quan ens posem la mentalitat de Champions, l’equip, no sé com, però canvia. També influeix molt la sort en els encreuaments, i aquest any ens ha afavorit en algun moment. Cal saber aprofitar les oportunitats.

Als cursos anteriors se’ls van creuar els grans d’Europa. Sí, fa dos anys ens vam enfrontar en semifinals a un PSG que era dels top i vam fer un gran paper, i també l’any passat a quarts contra l’Olympique de Lió. Competir bé contra clubs amb més història en el futbol femení que tu, que tenen millors jugadores que tu, et dona un plus de motivació. Veus que no són tan lluny, i quan t’hi enfrontes vols demostrar que la diferència de nivell es redueix. Tot això ens ha fet guanyar confiança i que els rivals ens tinguin més respecte.

“Hem despertat l’atenció de cop. El creixement ha sigut enorme. Fa pocs anys, tot això era impensable”

¿Què li sembla el ‘boom’ mediàtic del futbol femení? Nosaltres treballem dia a dia per aconseguir això. Potser hem despertat l’atenció de cop, però la nostra evolució ha sigut bastant més progressiva. Des que vaig venir aquí he vist un creixement enorme, en part gràcies al Mundial del 2015. El club està apostant per la nostra secció, i es nota en molts sentits. A poc a poc anirem creixent, fins i tot fins a arribar a ser professionals.

¿Noten més respecte envers el futbol femení? Que cada cap de setmana s’emetin diversos partits està sent de gran ajuda perquè la gent vegi que el futbol femení és futbol, no és femení. No sé si més respecte, però vas pel carrer i de vegades et coneixen, és bonic. Fa pocs anys era impensable que pogués passar això. La nostra generació continua construint perquè això vagi cap amunt.

El Miniestadi s’omplirà per tercera vegada des que vostè milita al Barça. M’ho diu i se’m posa la pell de gallina. Ens encantaria que fos així tots els caps de setmana, tot i que sabem que arribar a l’afició del Barça és complicat. Si s’omple ja serà una cosa històrica, i si s’aconsegueix passar a la final, serà una gran festa.

"¿Jugar al Camp Nou? Tant de bo tots els dies el Mini estigués ple, però no és així. Ha de ser una cosa progressiva. El Camp Nou no són 68.000 persones, en són 90.000.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

San Mamés, el Wanda, Mestalla, Cornellà... ¿I el Camp Nou quan? Crec que ha de ser una cosa progressiva. Tant de bo tots els dies el Miniestadi estigués ple o amb un aforament bastant abundant, a nosaltres ens encantaria, però no es dona el cas. El Camp Nou no són 68.000 persones, en són 90.000. Quan el club l’obri no serà per a una cosa puntual. 

¿Han rebut algun missatge de l’equip masculí? No, però he sentit que [Ernesto] Valverde vol venir al partit. Seria superpositiu, ens encantaria veure’l animant-nos.