nou fenomen

Una àguila de l'Ebre a l'NFL

José Joaquín Arcega-Whiteside, descendent d'una estirp basquetbolista, fitxa pel Philadelphia Eagles

Llueix un tatuatge amb un toro brau, els mapes d'Espanya i Carolina del Sud i el nom de la seva Saragossa natal

arcega-whiteside

arcega-whiteside

3
Es llegeix en minuts
Iván Adler

"Amb el número 57, els Philadelphia Eagles escullen José Joaquín Arcega-Whiteside, de la Universitat de Stanford". Aquesta frase segurament perdurarà en la memòria de la família Arcega-Whiteside. El seu fill José Joaquín és el primer esportista espanyol seleccionat en el ‘draft’ de l’NFL. 

Aquest saragossà nascut el 31 de desembre de 1996 és fill de dos grans basquetbolistes. La nord-americana de Carolina de Sud Valerie Whiteside i l’espanyol de la vall de l’Ebre Joaquín Arcega. També és nebot de José i Fernando Arcega, estrelles del CAI Saragossa als anys 80, 'J.J.', com li diuen els seus amics i companys, va haver de desempatar entre l’esport de la pilota taronja i l’ovalada. Des de la setmana passada és una àguila de Philadelphia.

La irrupció d’Arcega-Whiteside als Philadelphia Eagles pot admirar-se en aquest tuit del club:

"Estem molt contents. Ens ho agafem amb naturalitat. No és una cosa que passa de la nit al dia. Quan va entrar a la universitat i va començar a jugar bé, cada vegada parlaven més d’ell, la gent, els entrenadors... Que vagi a l’NFL va començar a ser cada vegada una possibilitat més concreta", diu el seu pare, Joaquín en conversa telefònica amb El Periódico. "Van ser uns dies de tensió. Se’l veia estressat; no se sabia què passaria.  Però ja està, ja sabem que són els Phildelphia Eagles i ara a seguir per al següent pas".

José Joaquín llueix amb orgull el nom de la seva ciutat natal, d’on va sortir en braços de la seva mare sent un nadó d’any i mig, amb un tatuatge sobre l’omòplat esquerre: una brúixola que uneix els mapes d’Espanya (amb un toro brau i la paraula Saragossa) i de Carolina del Sud (una palmera i el nom de Doman, la seva ciutat). 

Es compleix el 'somni americà' de J.J.. Ho explica el seu pare: "Des de petit tenia clar que volia ser esportista, llavors ja estava mentalitzat i no va fer falta que la família li donés molts consells des de l’experiència de l’esport professional, tot i que sempre li vam dir que per complir els seus somnis havia de treballar i fer sacrificis"

Espanyol, anglès i portuguès

Va créixer amb l’espanyol i l’anglès com a llengües natives i després es va adaptar al portuguès ja que el seu pare va fitxar per l’Estrelas de Avenida, de Lisboa. La seva mare és considerada una de les millors jugadores de bàsquet nord-americana i, quan es va traslladar a Espanya per jugar al Dorna Godella, va ser una de les figures de la lliga. El seu oncle Fernando Arcega va guanyar amb Espanya la plata olímpica de Los Angeles 1984 jugant en la final contra un tal Michael Jordan.

"No va estar mai pressionat per elegir entre bàsquet i futbol americà", explica el pare del jugador

Els gens de l’esport i de la fama semblaven predestinar-lo a la pista de bàsquet durant la seva infància a Carolina del Sud. Quan estudiava secundària va haver de prendre aquesta difícil decisió: bàsquet o futbol americà. En tots dos esports destacava, però va acabar optant per la pilota ovalada i allà van arribar les múltiples ofertes d’universitats americanes que veien en ell un futur promissori i volien sumar-lo a les seves files. "N va estar mai pressionat quan va haver d’elegir l’esport, al contrari, sempre li vam dir que fes el que el fes feliç. Fins que un dia es va decidir pel futbol americà", explica el seu pare.

Notícies relacionades

J.J. va elegir que la seva destinació el 2015 fos Stanford. Allà es va graduar en la carrera de Relacions Internacionals. "És de les millors universitats en esports i de les millors del món en l’aspecte acadèmic, s’ha de tenir un pla B per si de cas", explica Joaquín sobre l’aposta del seu fill. "Podria haver-se quedat un any més i treure’s el màster, però va voler fer el salt a l’NFL".

La velocitat és un factor clau jugant com a receptor, és a dir, és qui rep les passades del mariscal de camp i el que s’encarrega d’aconseguir els 'touchdowns'. A la universitat, es va guanyar la plaça de titular i va aconseguir igualar el rècord de 14 'touchdowns' en una sola temporada. A més, també va superar les 1.000 iardes, sent el primer jugador de Stanford del segle XXI d’aconseguir-ho. Ara va a per més, i aposta per fer història als Philadelphia Eagles. "Sap que té la possibilitat de convertir-se en una estrella i treballarà per a això", finalitza el pare abans d’acomiadar-se pel telèfon.