Patri Guijarro: «Tinc caràcter i m'agrada la responsabilitat, però assumeixo el meu paper dins de l'equip"

Patri Guijarro (Palma de Mallorca, 21 anys) pertany a la que ja ha sigut batejada com a 'Generació del 98'. Juntament amb Lucía García i Aitana Bonmatí formen un trident que malgasta qualitat, però que per edat continua en un segon pla amb un rol revulsiu en aquest Mundial de França 2019. A la centrecampista del Barça no li fa por la responsabilitat. "La meva actitud en el camp no canviarà perquè el meu rol sigui diferent del Mundial sub-20 on era capitana. Li diré el que sigui a qui sigui independentment que es digui Irene Paredes o Aitana", explica a EL PERIÓDICO a Villeneuve d’Asq, on la selecció prepara el transcendental partit davant d’una de les favorites al títol, Alemanya. 

La seva presència en aquesta cita històrica va estar en dubte fins a l’últim moment. Un gangli al peu que comprimia un nervi la va fer parar al gener i intervenir-se quirúrgicament en dues ocasions, l’última a l’abril, però l’últim mes i mig ha intensificat la seva preparació física per estar disponible per a Jorge Vilda, del qual té tota la confiança: "Estic al 100%. 

La seva presència en la llista ha estat associada al dubte sobre el seu estat físic. ¿Com es troba? Em trobo bé. Des del primer entrenament no he sentit res al peu i físicament estic al màxim.

Aquests mesos d’inquietud deuen haver sigut durs. No m’esperava ser a la llista. Em vaig mentalitzar per preparar-me com si arribés independentment que Jorge Vilda em convoqués o no. Només pensava a entrenar i a fer algun partit. Han sigut mesos molt durs, principalment per l’espera. El procés de recuperació ha sigut lent. Primer vaig haver d’esperar un mes per poder operar-me al febrer. I quan ja estava recuperant-me, se’m va infectar i vaig haver de passar per la sala d’operacions de nou a l’abril. Aquest va ser el moment més dur, veure que el pla d’acabar la temporada jugant algun partit amb el Barça no sortia. Es va complicar, però al ser només una infecció tot va ser més ràpid i he pogut estar un mes o mes i mig preparant-me físicament a consciència. El Jorge ha confiat en mi i he intentat agafar el ritme per trobar-me com ara. Estic al 100%. 

¿En qui es va recolzar aquests mesos? En les companyes de l’equip, especialment en les que han passat per lesions llargues. Aquesta temporada han viatjat moltíssim, però entre partit i partit han estat preocupant-se de mi. També la meva família, que en les dues operacions ha viatjat per veure’m. La meva família ha sigut el meu millor suport.

No m’esperava ser a la llista. Em vaig mentalitzar per preparar-me com si arribés independentment que Jorge Vilda em convoqués o no. Només pensava a entrenar i a fer algun partit. Han sigut mesos molt durs"

La revista ‘France Football’, a la seva guia especial, la situa com una de les jugadores a seguir juntament amb Miedema o Graham Hansen, en una segona línia menys popular però amb molta qualitat. Sento orgull que el treball que he fet en les categories inferiors es valori en aquest tipus de coses, però no perdo la perspectiva que soc jove i em queda molt treball. Espero seguir així, aprendre molt de les meves companyes i que en un futur sortim en aquest top de jugadores més conegudes. 

Té un paper molt diferent a la sub-20, passa del lideratge a un rol més secundari. ¿Com és aquest canvi? Estic igual. Una de les coses per les quals soc aquí és per com soc. Al camp no canviaré, li diré el que sigui a qui sigui, es digui Irene Paredes o Aitana Bonmatí. Som una pinya, sabem que no ens direm res a les males, però és la meva manera de jugar i si crec que marcaré un gol xutaré, no la passaré per por. Seré jo mateixa fora i dins del camp. El meu paper com a capitana no el tinc, òbviament, però això és l’únic que varia.

¿Té molt caràcter? Sí, però no soc de les que més en té. Irene Paredes, per exemple, té molt caràcter. Caràcter positiu, paper de líder. Com a jugadora ja assumeixo responsabilitat. Em considerin la líder com en la sub-20 o no, assumeixo el meu paper dins de l’equip. La meva manera de ser no canviarà pel meu rol en l’equip.

"La gent s’està enganxant. No hem d’oblidar d’on venim però hem de millorar-ho. I el més bonic del futbol femení és que treballem per a això.

Forma part de la batejada 'Generació del 98' amb Aitana Bonmatí i Lucía García. Amb la qualitat d’aquest grup, sembla que el moment cabdal de la selecció encara està per arribar. Ja en la sub-20 vam donar un 'boom’ i les jugadores joves estem en Primera Divisió aprenent amb les millors, amb les jugadores de l’absoluta. Fa anys que treballem amb elles i tenim aquest petit avantatge. Ara nosaltres tenim la sort d’aprendre i des de ben petites portar-ho a terme. És un moment bo perquè ja les petites arriben a l’absoluta i fan coses com l’Aitana i la Lucía en el partit del debut. Experiència, joventut i il·lusió són un equilibri que va bé en aquest equip.

¿Què absorbeixen de les veteranes? Quan vens les primeres vegades et preguntes com serà això, però una vegada estàs dins veus que hi ha molta pinya, que tot es porta bé, i que es trasllada al camp. Després futbolísticament la intensitat és brutal, ho notes molt i has d’estar a aquest nivell. Nosaltres estant en el Barça o l’Athletic, equips capdavanters a la Lliga, potser no ho notem tant però el salt és molt complicat. Aquí tothom té experiència i va al 100%. Físicament és molt millor, i més encara en un Mundial. 

Alguna de les seves companyes van haver de sortir d’Espanya per guanyar-se la vida amb el futbol. ¿Com ho fan per no perdre la perspectiva i conèixer d’on ve aquest futbol? Nosaltres estem vivint una època bona però continuem evolucionant. Queden moltes coses per millorar i tots sabem que moltes d’aquí, per no dir pràcticament totes, fa temps que treballem perquè el futbol sigui professional. Ara tant en les categories inferiors com en l’absoluta tenim bons resultats, la gent ho està notant i s’està enganxant. Intentem millorar això dins del que és aquesta bombolla i del que sabem que ha sigut. No hem d’oblidar d’on venim però hem de millorar-ho. I el més bonic del futbol femení és que treballem per a això.

 "Hem de seguir en la mateixa línia perquè les nenes es fixen més en nosaltres, poden tenir referents i tenen mitjans per veure’ns que abans no teníem. Espero que en un futur la mare ensenyi el fill a jugar a pilota. 

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Hi ha més atenció mediàtica, més patrocinadors, més gent que els segueix. ¿Fa vertigen? Personalment no sento pressió. M’agrada que la gent s’enganxi i ens vegi. És el que estàvem demanant fa anys, és el bo i el que volem que sigui perquè ens segueixin. Pot ser pressió perquè més ulls que abans estan mirant-te, però no crec que aquest equip la senti ni l’hem de sentir. Això és un Mundial, hem aconseguit tres punts i qui ens vegi estarà animant, com també en els moments dolents. És el que fa tants anys que treballem que ha de fer-nos sentir orgull i felicitat.

S’estan convertint en referents per a altres nenes que volen jugar a futbol. Tenim certa responsabilitat. Sentim que hem de seguir en la mateixa línia de treball perquè les nenes es fixen més en nosaltres, poden tenir referents i tenen mitjans per veure’ns que abans no teníem. Elles també estan il·lusionades per veure el Mundial i veure aquestes jugadores. És bo perquè així les nenes també s’animen que no els faci vergonya aquest esport. Abans es tenia més respecte per fer-ho. Jo no he tingut problemes de petita, ni amb comentaris ni en la meva família, però sé que no és l’habitual. Espero que en un futur la mama ensenyi el fill a jugar a pilota.