Irene Paredes: "Hem de treballar més no per estar amb les millors, sinó per passar-les per sobre"

Irene Paredes (Legazpia, 1991) manté el rostre seriós 24 hores després que Espanya fos derrotada per Alemanya (1-0) en el segon partit del Mundial femení de futbol a França. Veterana amb només 27 anys i una de les capitanes de la selecció, la jugadora del PSG feia autocrítica tot just acabar el xoc contra les favorites. "Hem donat bona imatge però amb bona imatge no anem enlloc", deia. Després de reposar el partit i començar a preparar l’última trobada de la primera fase contra la Xina, la defensa espanyola insisteix en la necessitat de passar-ho malament per competir en el partit següent: "És temps de dolor, d’anàlisi i de treball per demostrar que som allà". 

¿Ha canviat la seva percepció del partit? Continuo estant dolguda. No deixa de ser una derrota. No sé si des de fora es vol pintar com que ho vam fer molt bé i no sé si la gent s’esperava que es podia jugar així. Des de dins sabem la qualitat que tenim i hi ha sensació que podíem haver fet més. Aquesta sensació de pensar que podies haver evitat el gol és molt dura, però no en queda cap altra que quedar-nos amb el positiu. Tornem a tenir un altre partit dilluns i hem de continuar entrenant per evitar aquestes coses. 

¿Aquests detalls són la diferència entre Espanya i les favorites? ¿Falta competitivitat? No ho sé. Vam tenir prou raons per guanyar, ens podíem haver emportat el partit. Contra Sud-àfrica al contrari no vam fer un joc bonic però te l’emportes. Som allà i ha d’arribar el moment de demostrar-ho. 

Deia Jorge Vilda que Espanya ja era a l’elit. Hi acabem d’arribar però sí que hi som. Fa falta consolidar-se i guanyar aquestes potències a les quals li plantem cara. 

¿Què li falta al futbol espanyol per ser en aquest nivell? Falta competir a un ritme que moltes vegades no tenim a la Lliga espanyola, tot i que els equips que juguen Champions poden notar més aquesta alta intensitat, amb un joc molt físic els 90 minuts. Ara mateix la gent que és a la selecció té aquestes qualitats i falta molt poquet. Hem de treballar no per ser amb elles, sinó per passar-los per sobre". 

Aquesta diferència ja la notaria quan se’n va anar al futbol francès buscant competitivitat. ¿Hi continua havent aquestes diferències en el treball? Tenia intenció de créixer i millorar. Quan me’n vaig anar a la lliga francesa estava molt per sobre de l’espanyola però entre equips no es notava, hi havia tres clubs molt per sobre. És veritat que la intensitat i la velocitat dels partits és major. A la Lliga s’està millorant però fa falta més, aquests països porten moltíssims anys a un nivell altíssim. Hi acabem d’arribar i hem de ser millors.

¿A què es refereix que fa falta més? A temps. Quan fas canvis necessites adaptació i retocs. Ja hi treballem. No ens conformem amb fer-ho bé i competir si després no serveix per guanyar els partits. Normalment quan perdones després acabes pagant i contra Alemanya el gol no és que fos una ocasió que ho han fet molt bé perquè són Alemanya, l’hi regalem nosaltres. Són partits puntuals. El que hem fallat en aquesta ocasió pot ser que l’endemà entri.

Com a capitana, ¿què trasllada a les jugadores en aquestes ocasions? En dies com aquest no els dic res. La gent està disgustada perquè vam perdre però alhora hi ha sensació que va faltar poc, que estrenyent més i entrenant per corregir errors pot arribar el moment de guanyar qui es posi per davant. Però la gent està dolguda.

¿Com s’aixeca l’ànim? És bo tenir un temps de dolor, d’analitzar els errors que vam fer cadascú, en conjunt. Tothom va fer passades dolentes i això s’ha d’analitzar. Ho has de passar malament per estar llestes per competir en uns dies. 

Notícies relacionades

Patri Guijarro: «Tinc caràcter i m'agrada la responsabilitat, però assumeixo el meu paper dins de l'equip"

«Hem anul·lat, neutralitzat, dominat i sotmès a Alemanya; ja estem en l'elit»

Parla de dolor. ¿És un dels seus pitjors dies esportivament? És dels dolents, dels dies que et despertes i dius quina pena, quina ràbia. Però ens ha passat més vegades. Perds i t’has de reposar. Si ens lamentem ho farem malament contra la Xina. Hem de fer-li la volta, confiar en les coses que podem fer bé i anar contra elles. 

Espanya ha de guanyar la Xina per garantir la segona plaça i els vuitens de final. Van complicar la vida a Alemanya al primer partit. ¿Com l’afronten? El més important és imposar el nostre joc. Contra Sud-àfrica no ho vam fer i vam patir. Amb Alemanya també. És la línia: fer el nostre joc, sotmetre el rival i sumar opcions de guanyar.