L'Argentina és una ànima en pena a punt de caure eliminat

L’Argentina és una ànima en pena, un fantasma de les seves il·lusions de grandesa. Va empatar en un gol davant del tosc equip paraguaià i necessita guanyar Qatar diumenge que ve per mantenir un modest lloc a la segona fase de la Copa Amèrica. L’equip que dirigeix Lionel Scaloni va arribar a la paritat per gràcia del VAR als 57 minuts i després d’una jugada que ningú havia reclamat. El va executar Leo Messi. Durant uns segons, els seguidors que van encoratjar l’equip a l’estadi Mineirão van témer que al capità li passi el mateix que al primer partit de Rússia 2018 davant de Finlàndia. Però el xut va ser implacable i va cridar el gol com si fos el d’una final. El crit "Messi, Messi, Messi" no va tardar a arribar des de les grades com a agraïment.

El seleccionat ‘albiceleste’ té l’estima tan baixa que, va assenyalar Clarín, va jugar fins i tot pitjor que davant de Colòmbia, la qual cosa ja vol dir molt. "El que abans del torneig es presentava com un equip en formació és en veritat una deformació del sentit col·lectiu i espiritual que aquest beneït esport proposa", va dir ‘La Nación’ de manera lapidària.

SENSE FULL DE RUTA

"No hi ha un pla, no emergeix una idea, no apareix un equip, no s’expliquen alguns cambios... Hi ha una conseqüència a la pista de tants xafarranxos en tot sentit... ", va dir ‘Olé’. I aquesta sensació de desconcert col·lectiu de vegades també encomana el millor jugador del món.

Abans que comencés el partit, Messi va tenir un gest de grandesa per als seus companys. Els va saludar un per un. Els va donar paraules d’alè i també els va abraçar en vista de tots. Però no van reaccionar. Quan als 28 minuts Richard Sánchez va posar en avantatge el Paraguai després de capitalitzar una escapada de 40 metres d’Almirón, l’estadi i els milions d’argentins que seguien el partit per televisió van emmudir. A ningú, però, li va haver de resultar excepcional el que passava al camp de joc. Com va dir ‘La Nación’, “l’Argentina era la invocació al no-res”. A partir d’aquell moment, l’enfonsament va ser més gran. Les errades es van succeir. Ningú, excepte Messi, és clar, volia tenir la pilota.

Copa América

40' con este gol Paraguay Gana por 1 a 0 ante un Argentina desorientado y con poco fútbol. pic.twitter.com/cjqH0X99xm

— Andrés De Armas (@AndresDeArmas22) 20 de junio de 2019

Scaloni està lluny de ser un pilot a la tempesta. En part les provoca per la seva evident imperícia. Si bé vol potenciar Messi només aconsegueix l’insòlit: devaluar-lo. A l’astre del Barcelona se’l va veure dubitatiu fins i tot en l’ús d’una de les seves armes més letals, el xut lliure. El Celso és una ganyota del que brilla al Betis. Agüero també es mostra irreconeixible. Però el que més desentona a hores d’ara és Ángel Di María, una caricatura d’aquell que va sobresortir al Reial Madrid i que es destaca al PSG.

Abans que el VAR li alegrés la nit, el seleccionat havia arribat una sola vegada amb perill veritable a la porteria paraguaiana a través d’una jugada combinada de Messi, Agüero i Lautaro Martínez. Va venir l’empat i gairebé immediatament Otamendi va fer caure en l’àrea a Derlis González. El penal el va executar el mateix González però Armani va impedir el que hauria sigut una derrota patètica.

El regate de Messi sin tocar el balón es de locos 😱😱😱 #copaamerica pic.twitter.com/BrgbQBtF71

— Zona_Blaugrana (@ZB_Media_01) 20 de junio de 2019

Diumenge l’Argentina sabrà si continua o se’n va de la Copa. Es classifica sense problemes com a segon al grup B si guanya Qatar i, alhora, Colòmbia venç el Paraguai. Si guanyen els cafeters, haurà d’esperar que tingui prou amb els seus quatre punts per ser entre els dos millors tercers. Si empata davant dels qatarians, una cosa que ha deixat de ser improbable, tindria dos punts i només un miracle de les matemàtiques no la faria fora del Brasil.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

LA PIETOSA MIRADA DE TOSTAO

Costa creure que enmig d’aquest malson es trobi Messi. Tostao, aquell gran company de Pelé al Brasil campió de Mèxic-70 i des de fa dècades un dels millors comentaristes esportius del seu país ha ofert a les pàgines del diari paulista ‘Folha’ una de les millors explicacions sobre els desacords de La Pulga amb el seleccionat. "La frustració i la tristesa de Messi a no donar un títol a l’Argentina em recorda el mite de Sísif, gran obra del filòsof Albert Camus. Sísif, personatge grec, és condemnat pels déus a portar una pedra fins al cim de la muntanya. La pedra puja i baixa, pel pes. I així successivament. Sísif té consciència de la seva limitació, de la seva derrota i del seu destí, davant de l’angoixa de la finitud humana. La consciència el fa superior a la seva destinació i el salva per viure". Messi, així com Sísif, és, segons Tostao, "conscient de la seva incapacitat de donar un títol important a l’Argentina". Per això "pateix molt" i cada vegada més, "però no desisteix, tot i que les derrotes comprometen el seu prestigi". Això "el fa també més humà i millor, dins i fora de camp. Messi és l’heroi sense resultat".