Els Estats Units no donen opcions a Anglaterra i se citen de nou amb la final d'un Mundial

Era l’hora de brillar i en això de portar a col·lació virtuts, Estats Units no té rival. Rapinoe no era sobre la gespa però sí que hi era Press, que va donar la raó molt aviat a la decisió de Jill Ellis amb un gol que va encarrilar la semifinal. Ellen White va igualar el resultat en un guió similar al d’Espanya, però la resurrecció d’Alex Morgan va donar una nova victòria (1-2) a les que porten el cartell de favorites penjat des del partit inaugural. Les nord-americanes disputaran la seva cinquena final diumenge que ve davant de la guanyadora de l’Holanda-Suècia d’aquest dimecres. 

Ellis va sorprendre amb el seu onze, però va donar una lliçó tàctica a Neville. Sense Megan Rapinoe sobre el camp, va buscar el desbordament de Press i Heath, i va resultar un encert. Als deu minuts, l’assetjament i demolició de les nord-americanes va fer efecte amb un gol de la primera. Ja havien avisat Lavelle i Alex Morgan, però va ser la novetat en l’onze qui va aprofitar un centre precís d’O'Hara per rematar a l’esquena de Bronze i avançar les de les barres i estrelles al marcador.

Excessos extraesportius

A Anglaterra el partit li venia molt gran. Amb Bronze cometent errors, i un centre del camp mancat del control de Kirby—a la banqueta—, va trigar un quart d’hora a saber que estava jugant una semifinal. Les ‘Lionesses’ semblaven més preocupades dels excessos extraesportius del seu rival que del seu propi joc, que van trobar tard gràcies a un gol d’Ellen White. La davantera, que ha marcat en cinc dels sis partits que ha disputat, donava vida a unes angleses que semblaven ressuscitar. Però la realitat és que amb prou feines van tornar a posar en excessiu perill Naher. 

Les britàniques van voler complicar la semifinal a l’equip d’Ellis, però un cop de cap d’Alex Morgan, que no havia aparegut des dels seus cinc gols a Tailàndia, va matar el partit per a la selecció de Neville. Al descans, un 1-2 en un marcador que no tornaria a moure’s.

Ocasions americanes

A la segona meitat, Anglaterra va voler el domini del partit però les ocasions més perilloses van tornar a ser de les nord-americanes. Press va buscar l’escaire, Lavelle va aprofitar els espais per posar en un compromís Telford, i només en jugades aïllades semblaven poder equiparar el marcador. 

La va tenir a la seva mà la capitana, Houghton, que va poder materialitzar un polèmic penal revisat pel VAR sobre Ellen White, a qui ja havien anul·lat un gol en fora de joc. La central anglesa no va posar dificultat a Telford, que va parar la pilota sense gaire esforç. Anglaterra no va saber gestionar l’agonia d’un partit que va controlar en tot moment la tres vegades campiona del món. Diumenge, a Lió, buscarà la reedició. 

Anglaterra, 1 - Estats Units, 2

Anglaterra: Carly Telford (6); Bronze (5), Houghton (4), Bright (5), Stokes (5); Scott (7), Walsh (6), Daly (5), Parris (5), Mead (6); White (7).

Tècnic: Phil Neville (5)

Canvis: Kirby (5) per Mead (m. 57), Moore (5) per Walsh (m. 71), Stanway per Daly (m. 89).

Estats Units: Naeher (6); Dunn (5), Sauerbrunn (5), Dahlkemper (6), O'Hara (8); Horan (7), Ertz (7), Lavelle (7); Press (8), Morgan (7), Heath (8).

Tècnica: Jill Ellis (9)

Canvis: Mewis (6) per Lavelle (m. 64), Lloyd (5) per Heath (m. 79), Krieger (s. q.) per O'Hara (m. 87).

Gols: 0-1  (m. 10), Christen Press, de rematada en àrea petita. 1-1 (m. 19), Ellen White, rematada de cap. 1-2 (m. 31), Morgan, de cap. 

Àrbitre: Alves Batista, brasilera (5) 

Targetes grogues: Bright (m. 39 i m. 86), Sauerbrunn (m. 82)

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Targetes vermelles: Bright (m. 86)

Estadi: Parc Olympique Lyonnais (Lió)