EUA és campiona mundial femenina però l'onze masculí cau a casa amb Mèxic a la Copa d'Or

El mateix dia que l’equip femení de futbol dels Estats Units es proclamava campió mundial al batre Holanda (2-0), el masculí sucumbia a la final de la Copa d’Or, el torneig regional de la Concacaf, davant Mèxic (0-1). En unes hores es veia el contrast del nivell que té un mateix país, que és una potència esportiva en tots els ordres, en la mateixa disciplina segons el sexe dels seus practicants.

L’alegria que va reportar el triomf de la selecció femenina en el Mundial de França amb el seu quart títol (la meitat dels vuit que s’han celebrat), i segon consecutiu, va contrastar amb l’amargor de l’equip masculí davant de Mèxic, el gran rival, que consolidava així la seva supremacia amb la cinquena final guanyada en el mà a mà en sis enfrontaments decisius.

Jonathan dos Santos, l’exjugador del Barça i el Vila-real, va ser l’autor del gol tricolor (m. 73) i brindava també el primer títol al seleccionador argentí Gerardo ‘Tata’ Martino, també amb passat blaugrana. La victòria de Mèxic es va produir, a més, per a més escarni nord-americà, a l’estadi Soldier Field de Chicago, atapeït amb 72.492 espectadors.

Primeres ocasions dels EUA

La història hauria pogut ser diferent si els Estats Units haguessin aprofitat dues clares ocasions de gol en els primers instants, per mitjà de Christian Pulisic, que va desbaratar el porter Guillermo Ochoa, i una altra de Jozy Altidore, que va disparar fora davant del porter. Mèxic a poc a poc va anar equilibrant el domini fins al descans.

La mateixa tònica es va repetir al començament de la segona meitat, amb unes ocasions inicials de l’equip local i progressiva millora mexicana, fins que Dos Santos va culminar una jugada que va traçar amb Pizarro i Jiménez.

La prova dels títols

Notícies relacionades

Sense els peus a terra

L’‘espectacle Flick’

Mèxic i els Estats Units protagonitzaven per sisena vegada la final de la Copa d’Or, amb el cinquè triomf de Mèxic (1993, 1998, 2009, 2011 i 2019) i un dels Estats Units (2007). Al contrari que en el Mundial femení, en el màxim nivell, on consten quatre títols nord-americans (1091, 1999, 2015 i 2019) per dos d’Alemanya (2003, 2007), un de Noruega (1995) i un del Japó (2011).

Megan Rapinoe, la capitana dels Estats Units, es va consagrar com la millor futbolista del planeta al recollir en la final, a més del títol mundial, tres premis individuals: la Pilota d’Or (a la millor jugadora), la Bota d’Or (màxima golejadora) i la designació de millor jugadora de la final.