LaLiga comença fort: mil milions en fitxatges de partida

Les xifres simbòliques estan per ser remarcades. Mil milions marquen un llistó. És la xifra gastada en fitxatges pels clubs de futbol espanyols fins ara a l’estiu. Mil milions és un rècord històric en els annals de LaLiga. I només han transcorregut dues setmanes des que es van obrir les portes del mercat. 

Com en aquelles velles imatges de rebaixes, que ramats de compradors i compradores corren desbocades a la recerca del millor saldo, els presidents s’han abalançat sobre les seves cobejades compres com si realment fossin peces barates i en perill de ser arrabassades per un postor més veloç. I no és el cas. Són fitxatges molt elevats en alguns casos. Suman mil milions, i presumiblement seran bastants més d’aquí al 2 de setembre, quan s’abaixi la persiana estiuenca.

Les entitats de LaLiga porten uns caps d’avantatge a les altres competicions domèstiques d’Europa quant a import gastat. Guanyen ara per ara a la Premier (702 milions), la qual cosa té mèrit davant dels mega ingressos per televisió dels clubs anglesos. Encara han de posar-se seriosament equips com les del Manchester United (molt necessitat en totes les línies), el Manchester City (algun central de pes adquirirà) i potser el Tottenham. Curiosament, el club més desprès fins al moment és un acabat d’ascendir com l’Aston Villa, amb 93 milions malgastat.

Coincideix en el cas de LaLiga la necessitat de reforçar-se a fons dels tres gegants. El Madrid acumula ja 303 milions d’euros gastats, principalment per Eden Hazard (100 més variables). L’Atlètic de Madrid ha realitzat el desemborsament més imponent (Joao Felix, 126 milions). I el Barça, és allà, amb els 120 per Griezmann i 75 més 11 en variables per Frenkie De Jong.

Les xifres globals creixeran substancialment si acaben rematant-se algunes operacions que sobrevolen els despatxos esportius, per a alegria dels agents. En ocasions n’hi ha prou que se’n tanqui una perquè es produeixi un efecte dòmino. Una mica com la compra de Joao Felix tot i saber la venda segura de Griezmann en el cas atlètic.

Venedor reticent

El mercat està pendent, per exemple, de si Paul Pogba acaba sortint del United en direcció al Bernabéu. La xifra no baixaria dels 170 milions. El seu agent, l’inefable Mino Raiola, va efectuar fa uns dies unes d’aquestes declaracions destinades a pressionar el venedor reticent: «Tothom dins del club, des de l’entrenador al propietari, coneix els desitjos de Pogba».

A partir d’allà poden desencadenar-se més operacions: els diables vermells pretenen un central com Maguire, pel qual el Leicester demana uns 100 milions, i un migcampista, Bruno Fernandes, que l’ Sporting de Lisboa taxa en 100 més. El mercat està, com no, alerta de Neymar i les seves pressions sense fi per sortir del PSG i tornar a Barcelona. Les converses són «superficials», segons ‘Le Parisien’; són «intenses», segons ‘L’Equipe’. Una telenovel·la que s’intueix llarga. Pel mig, el Barça espera trobar un postor per a Phillipe Coutinho, tot i que no ho digui públicament, faltaria més. 

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Cal esperar també què passa amb Gareth Bale. El Madrid vol desprendre-se’n; el jugador no es vol moure i el Tottenham hauria ofert uns 60 milions, tot i que el seu agent ho va desmentir ahir amb rotunditat. «És porqueria», va dir sobre la informació sobre això. Bale i el seu golf són feliços a Madrid.

I també entra en fase de suspens el traspàs del colombià James, propietat del Madrid i pretès per l’Atlètic i el Nàpols, per uns 60 milions, la xifra que es va negar a pagar el Bayern, el seu equip en cessió de la campanya passada. Un dia d’aquests s’ha d’anunciar també el fitxatge milionari de De Ligt per la Juventus. I la roda de milions continuarà circulant.