El River Plate arriba a la final de la Copa Libertadores malgrat perdre amb el Boca

«Per arribar a una final s’ha de saber patir. La recompensa és haver jugat un bon partit d’anada». Les paraules eufòriques de Marcelo Gallardo, l’entrenador de River Plate, ho van dir tot dimarts a la nit. El seu equip és finalista per setena vegada de la Copa Libertadores d’Amèrica i ni més ni menys que davant del Boca Juniors. Les celebracions dels seguidors a Buenos Aires es van estendre fins a altes hores de la matinada. Guanyar el rival històric produeix aquesta sensació de galimaties irrefrenable fins i tot malgrat la derrota. Perquè el River va perdre 1-0 però com que havia vençut de local setmanes enrere per dos gols va poder avançar a l’última instància del certamen per la diferència d’un punt. Disputarà el títol el 23 de novembre a l’Estadi Nacional de Santiago de Xile contra el guanyador entre els brasilers Flamengo i Gremio.  

L’era Gallardo continua deixant oripells que justifiquen entre els seus admiradors el sobrenom de‘Napoleó’. La seva condició de sagaç estrateg s’ha tornat indiscutible a l’Argentina. És la segona final consecutiva que té el River en el torneig més preuat de la regió. L’entrenador sabia que tenien un partit difícil a la Bombonera. És un estadi espacial per la seva ressonància. Els crits de l’afició local se senten molt a prop i solen intimidar els visitants. Però el River va saber aguantar el vendaval. El Boca va sortir a guanyar des del primer minut però sense imaginació. El conjunt que dirigeix Gustavo Alfaro no va saber com trobar espais per arribar fins a la porteria defensada per Franco Armani. La primera etapa es va acabar sense emocions i en zero.

Creix el dramatisme

En el segon temps va créixer el dramatisme només pel fet que el Boca no tenia cap altra alternativa que escurçar distàncies. Wanchope Ábila va estar a prop de celebrar l’1 a 0 però va fallar en la definició. El mateix li va passar aMac Allister. El temps corria i els nervis desbarataven les intencions dels del Boca. Alfaro va decidir que sortissin al camp Hurtado i Mauro Zárate per tenir més pes ofensiu. D’ells va venir el gol quan faltaven 10 minuts perquè tot acabés. El Boca va apostar al miracle. Un 2-0 li permetria definir la semifinal per penals. El River es va tancar a l’àrea per impedir-ho i va obtenir el passaport a la final que va venir a buscar.

«Tinc una felicitat enorme pels jugadors i una alegria per la nostra gent. Jugar una final i haver deixat el Boca. Som un equip que reconeix jugar en condicions adverses. Per moments se’ns ha fet difícil», va dir Gallardo. L’exvalencianista Enzo Pérez es va alleujar als crits en el camp. «Tot el grup s’ho mereix. El que ens vam proposar era estar una altra vegada en una final i ho hem aconseguit». Pérez va reconèixer que el seu equip no havia jugat un bon partit. «Mai trobem la pilota. Va ser més dur del que vam pensar».

Por este amor ❤️#JuntosSomosMasGrandes pic.twitter.com/LzotoZQmwi

— River Plate (@RiverPlate) 22 de octubre de 2019

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El superclàssic del futbol argentí estava precedit per l’escàndol. La final de la Libertadores del 2018 va haver de jugar-se a Madrid perquè a Buenos Aires no hi havia les condicions per garantir la seguretat del partit després que el bus dels del Boca va ser agredit per seguidors rivals.

Por dels incidents

La por d’algun incident va sobrevolar la prèvia del partit. El xoc va haver de començar a les 21.30 hores però es va demorar 18 minuts. Des de les grades havien donat tants paperets per saludar l’entrada del Boca que la gespa es va fer intransitable. Des del VAR van avisar l’àrbitre brasiler Wilton Sampaio que en aquestes condicions no es podia jugar. Va caldre esperar llavors que la gespa fos netejada.