La tortura de l'Espanyol

La frase de David López, un dels capitans del’Espanyol, tot just acabar el drama davant d’Osasuna ho resumia tot: «Estem més a prop de Segona que de Primera». Aquesta barreja de realisme i contundència reflecteix la situació que viu el club blanc-i-blau. Encara queden 23 jornades per al final de Lliga i la salvació està només a cinc punts, però no s’entreveu un final feliç. 

Molts factors influeixen en el desgavell d’un equip que encara no ha guanyat a casa. El doble duel a Cornellà davant de Getafe i Osasuna es veia com l’ocasió ideal per acabar amb la ratxa, però va passar tot el contrari. L’últim fiasco va acabar de rebentar tot i l’afició va demanar la dimissió de la directiva. Chen Yansheng aterrarà dilluns que ve a Barcelona per presidir la junta i encararà la pitjor crisi des de la seva arribada al club a finals del 2015.  

LA PLANIFICACIÓ

Fitxatges sense pes i un equip sense gol 

La primera causa de la caiguda de l’equip s’ha de buscar en una pèssima planificació esportiva. El club va rebre la bufetada de l’adeu de Rubi després d’una brillant temporada que va acabar amb la setena plaça i la tornada a Europa. El tècnic va preferir el projecte del Betis, igual que el pitxitxi Borja Iglesias, que va deixar 28 milions a la caixa. Aquesta xifra, unida als 25 que va pagar l’Atlètic per Hermoso, donava un marge de maniobra a Òscar Perarnau, director general esportiu, i Rufete, director de futbol professional i màxim responsable de la confecció de la primera plantilla.

D’aquestes vendes només es va gastar un terç en fitxatges, amb Vargas, el fitxatge més car de la història del club (10,5 milions) i Calero (8). El Monito, ara lesionat, ha mostrat detalls del seu talent, però Machín el va relegar a un segon pla sense arribar a explotar. El central, de moment, col·lecciona despropòsits. La resta de reforços (Iturraspe, Bernardo, Corchia i Calleri) van arribar cedits. Cap ha destacat.

L’equip és fràgil a darrere i nul a dalt. Tocarà rascar-se la butxaca per evitar la desfeta. «Chen està preocupat, creu que és millor gastar diners per mantenir-se que per pujar de categoria», va reflexionar aquest dilluns el vicepresident Carlos García Pont a pericosonline. El dirigent xinès sospesa gastar 10 milions en el mercat hivernal. «La direcció esportiva ho va fer el millor que va poder amb els recursos que tenia. Els miracles, a Lourdes. Si hem pogut ampliar el límit salarial és perquè seguim endavant a l’Europa League», va afegir García Pont.

LA BANQUETA

Machín no millora les xifres de Gallego 

En tot just cinc mesos l’Espanyol va tenir tres inquilins a la seva banqueta. Gallego va ser l’elegit per rellevarRubi  al maig i Machín va substituir el tècnic de Súria a l’octubre. Poc s’ha notat la mutació. Les xifres són gairebé idèntiques amb tots dos. Amb l’expreparador del filial l’equip va sumar cinc punts en vuit jornades (el 20,8%), va marcar 4 gols i en va rebre 14. Amb el sorià, n’ha sumat quatre en set duels (el 19%), amb 6 gols a favor i 14 en contra. Ha canviat el sistema (del 4-4-2 de Gallego a l’inamovible 3-4-2-1 de Machín) però es mantenen les mateixes carències, tant futbolístiques com psicològiques. A la més mínima dificultat el bloc s’esfondra i entra en descomposició. 

García Pont va ratificar aquest dilluns Machín després de la seva crítica contra la plantilla i va exigir més als jugadors. «Tenim un bloc amb poques variacions que va ser la setena l’any passat i hauria de ser suficient per a aquesta temporada. No ha sigut així. La idea del cos tècnic és que hi ha jugadors que estan per sota del nivell i han d’augmentar el rendiment», va apuntar el vicepresident. En tota la història periquita només es va començar una vegada pitjor la Lliga. Va passar a la temporada 2003-04 amb Javier Clemente d’inici a la banqueta. Luis Fernández el va substituir i l’Espanyol va acabar aconseguint la salvació.

L’ASSISTÈNCIA

Cornellà, l’estadi més buit de la Lliga 

Notícies relacionades

Un Espanyol sense pols toca fons i desferma la ira de la grada

Llegendes de l'Espanyol animen l'afició per sortir del descens

L’Espanyol es jugava la vida en els dos últims partits a casa, els horaris eren bons i el club es va esforçar promovent iniciatives per millorar l’assistència. Davant del Getafe van acudir 22.031 persones; contra Osasuna, 21.238. Són xifres decebedores en un club amb una mitjana de públic que no arriba a 20.000. Amb un 48% d’aforament cobert, Cornellà és l’estadi més buit de Primera, seguit per Balaídos (58%) i el Coliseum de Getafe (63%). L’RCDE Stadium és l’únic de la Lliga que no cobreix ni la meitat dels seus seients. 

Els dos pròxims partits a casa són perfectes per donar una empenta als números. El Betis de Rubi, diumenge 15 a les 16.00 hores, es presenta com el duel ideal per trencar el malefici a casa en una cita amb morbositat assegurada. I el 2020 s’estrenarà amb un derbi contra el Barça dissabte 4 de gener a les 21.00 hores.