Somnis i esforços olímpics

Tòquio és la paraula per la qual milers d’atletes de tot el món forçaran els seus cossos. Tòquio és sinònim en aquest 2020 de Jocs Olímpics, nom de ciutat que ja ara apareix en somnis emocionants i malsons foscos d’una nova onada d’esportistes. El lloc on es forjaran records inesborrables i laments que retrunyiran per sempre. S’intueix que seran els Jocs més aclaparadors tecnològicament de la història.

Una cita olímpica tapa totes les altres coses. Al Japó serà, del 24 de juliol al 9 d’agost. Els primers de l’era post-Bolt. Però si alguna cosa té l’esport és una innata capacitat per construir nous ídols sobre els quals narrar grans històries. Com cada quatre anys, nous esports s’incorporen al plafó. Aquesta vegada, entren el surf, el monopatí i el karate. Més medalles, més alegries i més decepcions. Tornarà a ser un esdeveniment amarg per als atletes russos, privats d’himne i bandera per culpa de la massiva corrupció en el dopatge dels seus mandataris.

És un any intens el 2020. Als Jocs s’hi ha d’unir una Eurocopa diferent, per allò de les 12 seus. Veuran futbol de seleccions a Glasgow, Dublín, Copenhaguen, Budapest, Bucarest, Bilbao, Amsterdam, Sant Petersburg, Roma, Munic, Bakú i Londres, on també es jugaran les semifinals i la final. Un format dispers que apunta a una passió diluïda. Ja es veurà com va l’experiment. I com li va a ‘La Roja’ ara amb Luis Enrique de tornada.

Pressió per a Messi

La competició, en la qual Portugal defensa el títol, es durà a terme del 12 de juny al 12 de juliol. Les mateixes dates que la Copa Amèrica, a Colòmbia i l’Argentina. El Brasil és la vigent campiona i Leo Messi, per descomptat, tindrà la pressió d’encimbellar-se amb l’albiceleste. Ja no se sap si pesa més la que imposa el país o la pròpia.

Messi sabrà ja llavors si l’obsessió barcelonista per la Champions haurà derivat en una festa com la del 2015 o en una depressió prolongada, que va brollar inopinadament a Anfield. L’1 de juny es disputarà la final a Istanbul. 

En aquests dies de repòs de lliga, a diferència d’altres anys, el pressentiment barcelonista és més aviat baix. Però ja se sap que el futbol no és gaire més predictible que una combinació guanyadora de loteria. ¿Per què no pot produir-se un sobtat toc de vareta sobre Valverde i la seva plantilla? I si parlem de l’Espanyol, s’avenen emocions fortes. Ara és Abelardo qui amb valentia es disposa a treure l’equip de la zona de descens. 

Notícies relacionades

El 'brexit', la quimera es fa realitat

En mans de Trump i cap a la transició energètica

En altres competicions, MotoGP estarà pendent de si Marc Márquez aconsegueix la seva setena corona de la categoria i veure com li va al seu germà Àlex en el seu equip.

Lewis Hamilton, hexacampió del món de Fórmula 1, afronta la nova temporada amb el desafiament d’igualar els set títols de l’alemany Michael Schumacher.