Més de 250 esportistes involucrats en una operació antidopatge de gran magnitud

Una operació que segueix l’estil de la famosa operació Port, però amb un impacte i uns danys encara imprevisibles, perquè segons fonts fiables hi estan involucrats gairebé 260 esportistes de diverses nacionalitats. La Guàrdia Civil ha desarticulat aquest dijous una de les xarxes més grans de distribució a esportistes de productes dopants, principalment la tristament famosa eritropoetina (EPO), que continua present en les clavegueres esportives i que ha suposat la confiscació a Europa de la partida més gran d’aquesta hormona, prohibida per les autoritats antidopatge: ni més ni menys que 850 dosis. Ja se la coneix com a operació Hipoxianet i feia una dècada que estava en actiu.

En els últims dos anys i mig, la trama hauria aconseguit uns beneficis de més d’un milió d’euros, segons fonts coneixedores de l’operació. Hi ha dos detinguts i tres ordres de recerca i captura internacionals, una de les quals contra un ciutadà serbi, que és qui va entrar en contacte fa una dècada amb l’infermer d’una clínica de diàlisi de Cadis, que treballava com a recepcionista de pacients al centre gadità.

Un pis a Barcelona

A Barcelona ha sigut detingut un altre ciutadà serbi, que, segons aquestes fonts, es dedicava exclusivament al tràfic de substàncies dopants i que fa pocs mesos, i sense que consti cap altre feina, va adquirir una vivenda de més de mig milió d’euros al carrer d’Aragó de la capital catalana. L’infermer andalús s’encarregava de la distribució dels fàrmacs, principalment EPO, a Espanya, mentre que el ciutadà serbi es responsabilitzava del mercat internacional.

La xifra d’esportistes està entre 250 i 260, de les nacionalitats següents: Espanya, Alemanya, Àustria, Itàlia, Grècia i França. També hi ha un especialista turc d’halterofília. Les edats oscil·len entre els 18 i més de 60 anys i són practicants, a tots els nivells, d’atletisme, triatló, ciclisme, motocròs, halterofília i rem.

En el cas del futbol hi ha equips de categoria regional involucrats i «entre dos i tres jugadors» i algun esportista que ha acudit a alguna cita olímpica. Els noms no transcendiran, tot i que sí que se sap que hi havia clients de les quatre circumscripcions catalanes. Aquests esportistes figuren en el sumari de l’operació com a testimonis i no com a investigats, i administrativament poden ser sancionats fins a quatre anys per les autoritats antidopatge.

L’inici de l’operació

Les indagacions van començar després d’una denúncia el 2017 a l’Agència Antidopatge Espanyola. Fins aquest dijous el Jutjat d’Instrucció número 4 de Cadis, que porta el cas, no ha aixecat el secret de sumari, i fins aquesta setmana encara quedaven serrells oberts que impedien la difusió de l’operació, segons ha pogut saber aquest diari. 

L’operació s’ha desenvolupat a Barcelona i a Cadis. Va ser l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l’Esport (Aepsad) qui va posar en alerta la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, els mateixos especialistes que havien desarticulat anteriorment les denominades operacions Port i Llebrer. L’agència va alertar que diversos esportistes podrien estar accedint a aquesta mena de substàncies dopants a través de la compra per internet.

D’aquesta manera, segons ha informat la Guàrdia Civil aquest dijous, els agents van poder identificar almenys set webs que oferien diversos productes, principalment anabolitzants i hormones, sense control sanitari. Una era la pàgina epobest.com, que ja ha sigut intervinguda judicialment. Els dominis es trobaven en països com Islàndia o paradisos fiscals com Nova Jersey. Aquestes pàgines d’internet estaven dirigides a possibles clients d’àmbit espanyol i internacional en múltiples idiomes i divises. Algunes estaven dedicades exclusivament a la venda d’EPO, en les quals s’indicava que aquesta hormona era enviada des d’Espanya.

«Pota negra»

Els contactes s’establien a través de correus electrònics, ordinadors i telèfons, així com comptes corrents per efectuar els pagaments, establerts a Àustria, Eslovàquia i Xipre. En el cas de l’EPO, per demostrar que era «pota negra», en aquest cas obtinguda il·legalment i enganyant la Conselleria de Sanitat d’Andalusia, els clients podien provar-lo gratuïtament per constatar que no procedia del mercat negre de l’est d’Europa o de l’Àsia.

Als registres de Barcelona i Cadis s’hi han intervingut més de 70.000 euros en efectiu i s’han bloquejat comptes bancaris amb més de 800.000 euros. La xarxa mantenia diverses pàgines allotjades en servidors a l’estranger, on s’havien donat d’alta amb identitats falses. Allà oferien els productes dopants. Els usuaris realitzaven les comandes seleccionant les substàncies en les seves diferents presentacions. Per facilitar la comunicació entre comprador i venedor, s’utilitzaven xarxes de missatgeria instantània encriptada a través d’un número de telèfon austríac, que era operat des d’Espanya. Els pagaments també es podien efectuar en criptomonedes.

El mercat negre

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

L’organització va aconseguir un total de 850 xeringues d’EPO precarregades, xifra que suposa, segons fonts de la Guàrdia Civil, «la confiscació més gran realitzada a Europa». A diferència de l’operació Port del 1996, coordinada per metges com Eufemiano Fuentes, la medicació es guardava sense les degudes condicions de conservació ni de temperatura. L’EPO sempre s’ha de conservar al refrigerador. La funció legal de l’EPO és facilitar l’augment dels glòbuls vermells a la sang a pacients amb problemes renals. 

L’organització feia 10 anys que operava. Els investigadors encara estan recapitulant dades, però ja se sap que entre el 2016 i el 2019 es van desviar entre 8.000 i 10.000 unitats de medicaments al mercat negre, segons les dades facilitades per la Conselleria de Sanitat de la Junta d’Andalusia. El Jutjat d’Instrucció número 4 de Cadis coordina tota l’operació en la qual també han actuat cossos policials de diversos països amb la col·laboració de l’Europol.