L'Espanyol diu adeu amb una victòria estèril

La travessia periquita per Europa es va tancar aquest dijous amb una victòria estèril a Cornellà contra el Wolverhampton. Sempre és millor guanyar que caure, especialment en un equip amb la moral fràgil com l’Espanyol, però el triomf no va evitar la sensació negativa que deixa l’eliminatòria. Hauria pogut ser encara pitjor si Pedro Neto no hagués fallat a porteria buida amb un 2-2 a quatre minuts del final. Va tenir pietat el jove punta portuguès i Calleri va fer el 3-2 definitiu al culminar el seu triplet en el minut 91. Tampoc importava gaire. 

La dura golejada de l’anada (4-0) va matar un Espanyol que va tardar 12 anys a tornar a la competició europea i en va marxar per la porta del darrere. Ningú sap quan serà la pròxima vegada. Ara només interessa evitar el descens com sigui. Només existeix aquest desafiament al cap dels periquitos. De l’onze d’aquest dijous, un màxim de tres jugadors (Víctor Sánchez, Darder i Calleri) repetiran diumenge en l’examen contra l’Atlètic. 

Del 25 de juliol al 27 de febrer

El camí blanc-i-blau per l’Europa League va acabar amb més pena que glòria. Lluny queda aquell 25 de juliol, quan l’Espanyol va afrontar l’anada de la primera prèvia davant de l’Stjarnan d’Islàndia (4-0). Amb el record del subcampionat del 2007, el quadro català va tornar a la cita continental amb la màxima il·lusió. La imatge va ser bona en alguns partits, però el tancament va ser trist, amb menys de 15.000 espectadors a l’RCDE Stadium. Diumenge n’hi hauria d’haver el doble davant del conjunt del Cholo Simeone.

No era dolenta la comparació que va fer servir Abelardo la vigília per valorar la improbable remuntada de l’Espanyol. El Pitu, fan de la boxa, es va referir a la victòria de Buster Douglas davant de Mike Tyson en el mítica combat de l’11 de febrer de 1990 a Tòquio.

Llavors es va produir la sorpresa més gran de la història dels pesos pesants i una de les patacades més grans de tots els temps en el món de l’esport. Les apostes per aquesta vetllada al Japó estaven 42 a 1. Aquest dijous es pagava encara millor la remuntada periquita (67 a 1). Després de l’1-0 de Calleri les quotes es van situar en 41 a 1. Mai hi va haver fe en els periquitos. 

Gol d’Adama

Sis minuts va durar la mínima esperança d’un Espanyol que es va avançar al quart d’hora després d’una gran jugada entre Melendo, Pedrosa i Calleri. El fornit Adama Traoré es va encarregar d’enterrar qualsevol indici de miracle. El davanter de la Florida (va començar a jugar en aquest barri de l’Hospitalet) va batre Andrés Prieto i obligava l’Espanyol a fer sis gols per remuntar una eliminatòria que es va perdre a l’estadi Molineux.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Poc més es pot dir de la resta del partit. El gest final de Calleri menyspreant de mala manera la pilota que li pertanyia pel seu triple reflecteix a la perfecció l’escàs valor d’un triomf bastant afortunat. La fallada increïble de Pedro Neto va facilitar una victòria que es va certificar amb més d’un periquito fora de l’estadi.

«Hem tingut minuts molt bons, però el 2-3 no ha arribat de casualitat. Ens falta contundència defensiva. Està clar que hem de competir millor», va reflexionar Abelardo. El triomf va arribar amb Chen Yansheng a la grada. Tampoc faltarà diumenge.