L'Espanyol prolonga el descens a l'infern davant l'Osasuna

Un Espanyol decebedor i sense gràcia va prolongar la seva caiguda als inferns a Pamplona. L’equip periquito va deixar pèssimes sensacions a El Sadar amb una altra derrota que complica encara més la gesta de la salvació (1-0). Un penal absurd per mans de Víctor Sánchez va condemnar els blanc-i-blaus, que no van superar mai un rival voluntariós que va poder aconseguir un resultat més voluminós. El quadro català, que va acabar amb Cabrera de porter per l’expulsió de Diego López, queda a sis punts d’una permanència que comença a semblar poc menys que un miracle. 

«Vam fer el pitjor partit des que soc aquí. Ho vam fer molt malament, és culpa meva, m’he equivocat en l’alineació i el plantejament. És veritat que vam perdre per un penal, però mai vam fer la sensació de superar l’Osasuna. Em llanço tota la merda a mi, em vaig equivocar a l’escollir». Minuts després del desastre a Pamplona, Abelardo no va poder ser més sincer. Quan més necessitava guanyar l’Espanyol, l’equip es va esquerdar. Un triomf a Pamplona l’hauria col·locat a tres punts de la vida, però va sucumbir amb una actuació per oblidar.

Panorama descoratjador

No va estar a l’altura el Pitu, com ell mateix va reconèixer, però tampoc els futbolistes, que van firmar un partit nefast a Pamplona. Des del primer a l’últim. Amb l’Alabès, el Getafe i el Llevant com pròxims rivals, només queda agafar-se a una gloriosa reacció per escapar-se del primer descens en 26 anys. El panorama no pot fer pitjor pinta.

«Hem fet el pitjor partit des que soc aquí. És culpa meva, em vaig equivocar en l’alineació i el plantejament. Em llanço tota la merda a mi» (Abelardo)

La suplència de Calleri va ser la notícia més destacada de l’alineació d’Abelardo, que va repetir l’onze de l’anterior jornada davant l’Atlètic amb l’únic canvi de David López per Iturraspe al doble pivot. Va sorprendre l’absència del punta argentí en un partit marcat pel joc aeri i l’escàs protagonisme del centre del camp. Entre cops de pilota, nervis i imprecisions va transcórrer la primera part, en què va quedar molt clar que el duel d’El Sadar no seria una oda al futbol espectacle.

RDT, un xut i res més

Va començar molt millor l’Osasuna, disposat a millorar la seva ratxa de les últimes jornades. Amb 3 punts de 15 i una sola victòria en els set anteriors xocs a Pamplona, el quadro de Jagoba Arrasate s’havia marcat en vermell aquesta jornada per fer un pas de gegant cap a una salvació que mereix clarament. Amb el quart pressupost més baix de la Lliga (l’Espanyol li duplica i és 10è en el rànquing), el quadro navarrès continua donant lliçons de compromís i solvència.

❤ Es PASIÓN
❤ Es SENTIMIENTO
❤ Es @CAOsasuna

Jagoba Arrasate sabe que ganar el #OsasunaEspanyol es mucho más que una victoria. pic.twitter.com/MvpXhXjiBq

— LaLiga (@LaLiga) 8 de marzo de 2020

Amb 124 passades bones de l’Osasuna i només 80 de l’Espanyol es va tancar un primer temps horrible amb la pilota volant pels aires sense cap control. El del planter Kike Barja va ser el més encertat en aquells primers 45 minuts sense gairebé notícies de Darder, Wu Lei i Raúl de Tomás, que va protagonitzar l’únic xut a porta dels blanc-i-blaus d’aquell període (m. 18). No n’hi va haver més de RDT.

Roberto Torres, a l’estil Panenka

No va tardar a reaccionar Abelardo, que va activar el pla B amb l’entrada de Calleri per Wu Lei en la segona meitat. Buscava una presència ofensiva més gran el tècnic asturià, però l’Osasuna va tornar a estrènyer i va acabar trobant el premi. Diego va evitar el gol en una rematada de Brasanac (m. 47), però el drama va arribar amb el penal surrealista de Víctor Sánchez. Unes mans absurdes van acabar amb el gol de Roberto Torres a l’estil Panenka.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La muntanya encara es feia més alta per a un Espanyol que fins aquell moment no havia fet res en atac. No quedava més remei que arriscar, cosa que implicava la possibilitat d’encaixar el segon en qualsevol moment. Va poder arribar aviat si Roberto Torres no hagués errat davant el porter periquito (m. 61). Segons després, Darder va fer un magnífic xut que Rubén va desbaratar de miracle. Va ser l’únic moment d’esperança.

L’última mitja hora va corroborar el desastre blanc-i-blau. Gallego va perdonar la vida als periquitos i Diego López es va endinsar en les misèries al veure la segona groga en una acció al límit de l’àrea. Cabrera es va posar els guants en un bloc amb 10 que va acabar dessagnant-se sense remei. El pitjor equip de Primera fa olor a Segona.