El COI assumeix l'ajornament dels Jocs de Tòquio

La pressió perquè el Comitè Olímpic Internacional (COI) ajornés els Jocs de Tòquio d’aquest estiu s’ha fet insuportable durant els últims dies. El clam era global i finalment el COI ha cedit i en un comunicat difós aquest diumenge a la tarda ha anunciat que en les pròximes quatre setmanes decidirà què fer amb els Jocs del 2020, constatant que l’ajornament figura com una de les possibilitats. Tot un cop per al Japó, que s’hi resisteix malgrat que les evidències desaconsellen la seva celebració.

Després d’una reunió telemàtica de l’executiva centralitzada a Lausana i encapçalada per Thomas Bach, el COI va divulgar un text en què explicitava el seu canvi d’opinió. El gran tabú, l’ajornament, va ser abordat explícitament. «En vista de l’empitjorament de la situació a nivell mundial, l’executiva ha fet avui el primer pas en la planificació dels possibles escenaris», diu la nota.

«El COI, en cooperació amb el Comitè Organitzador de Tòquio 2020, les autoritats japoneses i el Govern Metropolità de Tòquio, iniciarà converses detallades per completar la seva avaluació de la ràpida evolució de la situació sanitària mundial i les seves repercussions en els Jocs Olímpics, inclosa la hipòtesi de l’ajornament», assenyala el primer organisme esportiu mundial, que remarca, no obstant, que «la suspensió no és a l’agenda».

Primers Jocs ajornats

El coronavirus ha esbiaixat esdeveniments esportius per tot el planeta i tot apunta que la cita olímpica serà la pròxima víctima. Els Jocs de Tòquio estan previstos entre el 24 de juliol i el 9 d’agost i seran els primers a ajornar-se en 124 anys d’història. Des de l’inici dels Jocs Olímpics moderns, a Atenes el 1896, només s’han suspès en tres ocasions: Berlín-1916, Tòquio/Hèlsinki-1940 i Londres-1944, tots tres per les guerres mundials.

El COI, el Comitè Organitzador del Japó i el Govern nipó volien dilatar al màxim una decisió que sembla més inevitable a mesura que passen els dies. Al llarg d’aquest cap de setmana federacions, atletes i comitès olímpics han redactat comunicats i fet declaracions per tal de doblegar l’obstinació dels organitzadors de tirar endavant un esdeveniment en què sens dubte hi havia moltes il·lusions dipositades, i moltes inversions ja fetes, però impracticable en aquests temps de pandèmia, reclusió, malaltia i mort.

Ara el desafiament serà trobar unes altres dates per a un esdeveniment que mou una quantitat ingent de recursos i a sobre en un calendari esportiu molt congestionat. En realitat, durant les pròximes quatre setmanes serà el tema a abordar, més que si els Jocs s’ajornen o no, que es pot donar per descomptat. Hi ha tres opcions, cap de fàcil. 1) La tardor d’aquest any, bastant irreal. 2) L’estiu del 2021, tot i que ja atapeït de competicions com l’Eurocopa i la Copa Amèrica. 3) L’estiu del 2022: hi ha Mundial de futbol, però és al desembre, i els Jocs d’Hivern a la Xina. 

Pressupost elevat

Al Japó la resistència a perdre el seu gran aparador és forta. El primer ministre Shinzo Abe ha apostat el seu llegat als Jocs, calculant un auge en el turisme i de despesa del consum per rellançar la inquietant economia japonesa, sense oblidar que el país ha gastat bona part dels 11.564 milions de pressupost dels Jocs. Com a mínim, perquè una auditoria recent calculava que en realitat la inversió feta és el doble.  

Els patrocinadors principals, com Panasonic i Toyota, estaven nerviosos, però ara qui més ho han d’estar són les companyies asseguradores. Les indemnitzacions que afronten en cas de cancel·lació o ajornament resulten, segons algunes previsions, monstruoses. Els organitzadors podran reclamar per l’import de les entrades que hauran de tornar, però per totes les inversions. La indústria asseguradora se les haurà de veure amb els hotels, els teleoperadors, els patrocinadors...  

Malgrat la pandèmia mundial, socialment encara es manté la il·lusió al Japó. La flama olímpica va arribar a l’illa divendres en una cerimònia de benvinguda a escala reduïda, però dissabte més de 50.000 persones van fer cua per veure com s’exhibia a l’estació de la ciutat de Sendai, segons els mitjans locals. El Japó té un dels nombres més baixos de contagis i morts per coronavirus, tot i que hi ha escepticisme sobre les xifres.

Carta als atletes

Notícies relacionades

Tireta per a una ferida oberta

El Girona ensopega a Àustria i s’aboca a l’abisme

A tot aquest quadro d’incertesa, no ens podem oblidar dels atletes que fa anys que es preparen per a la cita olímpica. Thomas Bach s’hi ha adreçat amb una carta després de la reunió d’avui en què prova d’explicar que no vol «destruir els seus somnis», per això no accepta cancel·lar els Jocs i prefereix esperar a decidir una altra data.

«Igual que vostè, ens trobem amb un dilema: la cancel·lació dels Jocs Olímpics destruiria el somni olímpic d’11.000 atletes dels 206 comitès olímpics nacionals, de l’Equip Olímpic de Refugiats del COI, molt probablement per als atletes paralímpics, i per a totes les persones que el recolzen com entrenadors, metges, funcionaris, companys d’entrenament, amics i familiars. La cancel·lació no resoldria cap problema i no ajudaria ningú. Per tant no és a la nostra agenda», afirma.