Carolina Marín: «Quan s'acabi la tancada, li faré un petó a la meva mare»

Diverses caixes de llet i algunes bosses d’arròs i cigrons s’han convertit els últims dies en els grans aliats de Carolina Marín. «¡Aquests són els pesos d’ara!», fa broma l’andalusa, vigent campiona olímpica de bàdminton.

Ella està passant aquest període de confinament a casa de la seva mare, a Huelva. Sense gairebé mitjans per mantenir l’alt nivell d’exigència dels seus entrenaments, se les enginya com pot per mantenir la seva musculatura a to. Almenys s’ha alliberat de la «incertesa» i de l’«estrès» de veure’s en desavantatge en el seu camí cap als Jocs de Tòquio.

Riallera i relaxada

La decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI) d’ajornar la cita fins al 2021 permet que l’andalusa es mostri riallera i relaxada durant la intervenció a ‘Jugamos en casa’, un nou espai que ha posat en marxa la secció d’Esports de l’agència Efe durant la pandèmia del Covid-19.

Carolina Marín està vivint aquesta situació atípica «com una ciutadana més». «Ara mateix m’aixeco sense hora, entre les 9 i les 10 del matí. Una mica tard, perquè també em fico al llit més tard», explica.

Consumeix les hores amb la bicicleta estàtica. També s’entreté a la cuina i quan pot devora llibres i sèries. A les vuit de la tarda fa un parèntesi per agrair amb aplaudiments des de la finestra «tot el que estan fent els sanitaris, la Policia, la Guàrdia Civil, els membres de l’Exèrcit, els treballadors dels supermercats, les farmàcies i els camioners».

«Cal agrair-los enormement tot el que estan fent per nosaltres, perquè a casa visquem de la millor forma possible», remarca.

Carolina Marín començarà a recuperar la rutina esportiva a partir d’aquest dilluns. Després de disfrutar d’uns dies de festa quan va tornar de l’All England, la de Huelva seguirà les pautes d’entrenament que estipulin el seu entrenador, Fernando Rivas, i el seu preparador físic, Guillermo Sánchez.

«Em van enviar alguna de les màquines que hi ha a la Blume amb una furgoneta i les tinc aquí per començar a utilitzar-les la setmana que ve», anuncia. Seran els seus primers passos cap a l’esdeveniment olímpic del 2021, una vegada ajornat un any el repte de revalidar l’or aconseguit el 2016 a Rio de Janeiro.

«Si els Jocs Olímpics es disputaven aquest estiu, no haguéssim arribat al cent per cent a una cita que és cada quatre anys i que és la més important per a un esportista. Has de donar el 200 per cent i arribar a un 30% hagués sigut una mica penós. És la resposta més encertada per part del COI. M’imagino que no ha sigut fàcil, però ha prioritzat la salut. Abans que esportistes, som persones».

Aquesta aturada situa Carolina Marín en el cinquè lloc del rànquing olímpic. La seva escalada des del setembre del 2019, quan va reaparèixer després d’una greu lesió de genoll, ha sigut incansable.

«Tot el meu equip esperava que necessités uns mesos de readaptació a la competició, però és que tot ha anat molt ràpid. Vaig guanyar el segon torneig, que era un Master 1000, la categoria més alta i més complicada que tenim, amb les millors del món. A partir d’aquest torneig tota la planificació i els objectius van canviar totalment. Em vaig readaptar ràpid i bé. Així que el següent objectiu era sortir com a cap de sèrie a Tòquio», explica.

El repte del mundial

Tot just 2.200 punts la separen de la japonesa Akane Yamaguchi, a l’espera que la Federació Mundial de Bàdminton reorganitzi el calendari de cara a la gran cita olímpica de l’any que ve.

Notícies relacionades

Alonso veu que necessita més temps per millorar el seu Aston Martin

"És com un conte de fades"

El 2021 també li presentarà a Carolina Marín el desafiament de coronar-se campiona del món en un escenari de somni, Huelva. «Serà el setembre del 2021 (...) i segurament serà una bogeria. El més important és que la gent disfruti i que disfrutem junts. Tant de bo puguem disfrutar d’una cosa gran», ambiciona.

Amb aquest destí somiat segueix el compte enrere cap al final de la quarantena. Ja sap el que farà quan s’acabi: «El primer que faré és fer-li un petó a la meva mare. Després, anar a veure tota la família: les meves cosines, els meus oncles, la meva àvia, sobretot. I fer un tomb sola per la platja de Huelva».