DATA HISTÒRICA A LA CORUNYA

El Depor celebra els 20 anys d'aquella Lliga que el futbol li devia

Tots els jugadors coincideixen en l'aniversari de la gesta del club gallec, que sis anys després va apagar l'amargor del penal de Djukic

rozas53451903 file photo  on this day    may 19  may 19  2000     soccer  200519192439

rozas53451903 file photo on this day may 19 may 19 2000 soccer 200519192439 / STR OLD

3
Es llegeix en minuts
Efe

El Deportivo de la Corunya ha recordat avui els 20 anys de la Lliga que va conquistar l'any 2000, l'única que lluu a les seves vitrines, amb els protagonistes d'aquella gesta que és «inoblidable» per a tots ells.

Amb l'etiqueta 'Cómo me voy a olvidar', el club gallec ha publicat, hora a hora, un vídeo de cada integrant de la plantilla que va cantar la victòria i també han participat en la iniciativa l'expresident Augusto Cèsar Lendoiro, que va iniciar la sèrie, assistents, metges, preparadors i el delegat de l'equip.

�� #ANosaHistoria: @LaLiga branquiazul cumpre 20 anos https://t.co/axkE6m1SOE #CómoMeVoyAOlvidar pic.twitter.com/Q3BAfIw7CW— RC Esportiu (@RCDeportivo) May 19, 2020

«Els nervis van desaparèixer quan vam trepitjar la gespa de Riazor i vam veure la rebuda. Va ser increïble. Aquell títol se'l mereixia el Dépor, us ho mereixíeu tots i va ser un plaer ser allà per disfrutar-lo», va indicar Víctor Sánchez del Amo, que formava part del planter i fa uns anys va entrenar el Deportivo.

«Vam fer feliços milions de persones perquè aquella era la Lliga que el futbol devia al Deportivo»

Iván Pérez

Jugador del Deportivo, campió de Lliga el 2000

El brasiler Flávio Conçeiçao, que posteriorment va ser jugador del Reial Madrid, va recordar aquell dia com «el més important» de la seva carrera. Iván Pérez, per la seva banda, va precisar que van fer «feliços milions de persones» i que van cobrar la «Lliga que el futbol devia al Deportivo».

César Martín va considerar que «més que un títol, és un sentiment» que els «acompanyarà per sempre», mentre que l'actual seleccionador argentí, Lionel Scaloni, va recordar el moment en què els jugadors van pujar al balcó de l'Ajuntament, a la plaça de María Pita, per tancar la festa: «Ho veig i era incontrolable», va confessar.

La felicitat de Fran

El seu compatriota Turu Flores també va escollir aquell moment en què «hi havia tanta gent celebrant-ho a la plaça de María Pita que no hi cabia ni una agulla». El mateix va fer el portugués Pauleta, que va rememorar aquella «plaça completament plena, amb la gent vibrant».

⚪️ #CómoMeVoyAOlvidar ⚪️ #GraciasDonato ! pic.twitter.com/Q3BZxuQBup— RC Esportiu (@RCDeportivo) May 19, 2020

Fran González, el més fi de tots els jugadors d'aquella plantilla i mestre sobre la gespa, va repassar «el xiulet final», avantsala d'un camp «envaït en cinc segons»: «Ens va resultar difícil arribar al vestidor».

El brasiler Djalminha va ser un dels artífexs que tot l'equip «es pintés el cabell» de ros, mentre que el seu paisà Mauro Silva va destacar «el moment increïble» en què els jugadors van arribar a la llotja de Riazor i, des d'allà, van disfrutar amb la gent que estava a la gespa.

Llàgrimes d'alegria

Notícies relacionades

L'holandès Roy Makaay va disfrutar de l'abans, el durant i el després del títol, «des de la sortida de l'hotel a l'estadi, el partit i la festa». El capità d'aquell equip, José Ramón González, va assegurar que «va ser la consecució d'una cosa històrica i es va veure reflectit a tot el món».

⚽ El cop de cap de Donato. La rematada de Makaay. El primer títol de #LaLigaSantander.✨ Hi ha moments que els aficionats del @RCDeportivo no oblidaran MAI.#TalDíaComoHoy#LaLigaHistory pic.twitter.com/TzjZN0p5Bf— LaLiga (@LaLiga) May 19, 2020

Dani Mallo es va quedar amb la celebració de les llàgrimes que, com a deportivista, havia vessat sis anys abans quan a l'equip se li va escapar el títol de penal i en l'últim minut. Naybet va recordar «com de recolzat que es va sentir a la Corunya; Manuel Pablo»>, «com d'asfixiat que es va sentir en un dels moments de la celebració; Songo'o»>, les llàgrimes de felicitat de tot el món, les d'un dia que el deportivisme, com va dir Lendoiro, disfrutarà «sempre».