'BLACK LIVES MATTER' A L'ESPORT ESPANYOL (1)
Kameni: «Fa16 anys que soc a Espanya i mai s'havia parlat amb tanta força del racisme»
El porter estranger que més partits ha jugat a Primera denuncia les discriminacions viscudes dins i fora dels estadis
«Els que t'ho fan no saben que això pot fer algú que algú se suïcidi o és el que estan provocant»
Carlos Kameni tenia 20 anys quan el 2004 va arribar a Espanya, on ha desenvolupat la major part de la seva vida professional. El camerunès va tastar de seguida el racisme als estadis, no només d’aficionats rivals sinó dels del seu propi club. El porter estranger que més partits ha jugat a Primera, ara sense equip i establert a la Costa del Sol, no només ha patit incidents xenòfobs dins del camp sinó també fora dels estadis. Està cansat de parlar d’aquest tema i veure que no hi ha canvis, tot i que mira amb un punt d’esperança el moviment Black Lives Matter, desitjant que pugui contribuir a posar fi al «racisme institucional i social» que Kameni denuncia a Espanya.
«El que va passar als EUA i França és l’inici d’una reacció, per molt que sigui molt agressiva. Intentem canviar les coses però serà difícil. Sempre ho he dit: el racisme es porta a dins perquè la base és l’educació», reflexiona. Una mica d’educació és el que li demanava al racista que, amb el seu fill al costat, l’increpava a Mestalla el 2014 durant l’escalfament. «La base és l’educació, però quan el pare que ha de donar l’exemple està podrit per dins, què hi pots fer. En cap moment el meu pare em va ensenyar una ràbia cap a la raça blanca per l’esclavitud, no. Ell no l’havia viscut i va pensar que això era d’una altra època. I que s’havia de viure d’una forma nova. Però mira que estic jugant i un pare ho fa al costat d’un fill de 10 anys. Demà el fill farà el mateix al seu col·lega a l’escola». Kameni creu que s’educa en l’odi i que «per això actuen així els blancs cap als negres». «Si no se’n parla a l’escola i a casa el pare li fa sentir que només per ser blanc és superior a un negre, o ha de tractar un negre com si fos menys que un animal, això no està bé. És el que està provocant aquest tipus d’actes».
Els nens solen copiar els comportaments dels adults. Per a les coses bones i les dolentes. Com van fer uns aplegapilotes a la Romareda quan el camerunès amb prou feines feia mig any que era a la Lliga. Aquests nens es van sumar al crit simiesc del cor cavernari contra Kameni durant un Saragossa-Espanyol. Després del partit, un d’aquests aplegapilotes encara li demanava la samarreta com si res hagués passat. Quan només feia una temporada que defensava la porteria blanc-i-blava va aixecar la veu contra un grup dels Brigadas Blanquiazules que no paraven d’insultar-lo a cada partit que jugava a casa. «Són tot el partit darrere meu, cridant-me. I això fa mal. No pot ser», denunciava llavors. Aquest jove porter va haver de blindar-se emocionalment perquè tot això no l’afectés. Tot i que sap que aquest tipus de fustigació pot portar persones més fràgils a decisions extremes. «Sí, et pots suïcidar. Els que t’ho fan no saben que això pot fer que algú se suïcidi o és el que estan provocant. Per això amb tot el que he viscut a la meva vida estic molt fort. I jo passo i tiro cap endavant. Però un que no té el cap gaire fort pot arribar a abandonar i deixar caure tots els seus somnis per aquestes coses».
Han passat 16 anys des que va trepitjar Espanya per primera vegada. I no creu que les coses hagin canviat a millor. «El racisme no es manté, sinó que ha anat de mal en pitjor. Fa 16 anys que soc a Espanya i mai es va parlar amb tanta força del racisme. I existia. Significa que ha anat a pitjor últimament», lamenta. «Sé que continuaré patint el racisme en molts aspectes. Passa en tot, passa en l’esport i en la vida diària. Seguirà igual. Potser de manera més tapada. Arribaràs a un lloc on no et donaran la mateixa possibilitat d’expressar-te que al blanc i amb moltes coses: impedir-te entrar en una botiga, entrar i que no t’atenguin. Detalls de nens que diuen davant els seus pares ‘perquè no som aquí i el negre sí’. Estar en un control a l’aeroport i que no controlin el blanc de davant i de darrere, però a tu sí. Són coses que vivim cada dia i continuarem vivint. Gràcies a Déu jo, per la meva feina, ho puc viure un cop per temporada, però imagina’t la gent que ho està vivint al carrer cada dia».
«El racisme no es manté, sinó que ha anat de mal en pitjor»
Al camp, l’exporter del Màlaga i l’Espanyol creu que seria més fàcil de solucionar. Per ell, la resposta no passaria perquè si un jugador és víctima de crits racistes abandoni la gespa com va fer Moussa Marega, davanter del Porto, a l’estadi del Vitoria de Guimaraes, mentre els aficionats rivals celebraven que marxés llançant cadires al camp. «Si el nano se’n va sol i segueix el partit no canvia res. Però si se’n van els 22 i l’àrbitre i l’equip local perd els tres punts això pot fer que canviïn coses», reflexiona, tot i que apunta que la picardia podria generar «infiltrats». En qualsevol cas demana identificar els racistes i prohibir-los l’entrada a recintes esportius cinc anys.
Notícies relacionadesDe tota manera no és gaire optimista que hi hagi canvis immediats, ni dins ni fora dels estadis. «Difícil, però s’ha de tenir esperança i continua lluitant. Tu explica com funcionen les administracions. Hi ha moltes discriminacions però com que la majoria és blanca les minories patiran. Hem vingut a aquesta vida a patir. I ho farem fins que ens en anem. I que els blancs ho disfrutin».
La mort de George Floyd ha generat una contestació mundial, i ha provocat que el moviment Black Lives Matter s’estengués fora dels EUA, tot i que per a molts sigui més fàcil veure el racisme a l’altra banda de l’Atlàntic que a la comissaria de la cantonada. «Sabem que passa a tot arreu, però com que aquí mai ha tingut un impacte tan fort com allà es continua pensant que només passa a l’altre país». Malgrat que agraeix que el focus mediàtic s’hagi situat aquestes setmanes en el racisme, fa molts anys que veu tempestes mediàtiques i sap que, per molta virulència que descarreguin els primers dies, després amainen tot i que el problema de base continuï sense haver-se resolt. «D’aquí dues setmanes ja no tornarem a parlar d’això. Passarem a una altra cosa fins que tornin a matar, perquè ho faran. I això tornarà a estar sobre la taula. ¿Però quines decisions s’estan prenent? Res, cap».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Arriba una dana a Catalunya: pluges i neu
- Seguretat Social La Seguretat Social està traient la pensió de viduïtat als qui facin aquesta operació
- ELS SEIENTS DE L’ESTADI El poble de Sòria que va desmuntar les grades del Camp Nou perquè els seus veïns poguessin asseure’s
- Biòpsia líquida Una start-up desenvolupa un test de sang per detectar precoçment 5 tipus de càncer
- Totes les estrenes i tornades Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer
- Multimèdia | Guia d’aliments de temporada: febrer, el mes del calçot
- Teatre ‘Un déu salvatge’ arriba al Goya amb Arquillué al capdavant
- Nadine Sierra: «Hem de lluitar contra la violència, l’agressivitat i els que volen dividir-nos»
- Primera Tribuna de les Professions Els col·legis professionals volen una visió transversal de la salut mental
- Sanitat El Govern destina 42 milions a millorar l’atenció primerenca