Un altre fado de Simeone a Lisboa

Una altra vegada aLisboas’han quedat encallats els somnis de l’afició matalassera de coronar-se per fi campiona d’Europa. Sis anys després que el gol de Sergio Ramos en temps afegit li desposseís d’un títol que ja assaboria, l’Estádio da Luz va tornar a apagar dijous la il·lusió del’Atlètic, que, amb més fe que arguments reals, es veia capaç d’aixecar l’‘orelluda’ al cel lisboeta. Va sonar el despertador i l’Atlètic va topar amb la crua realitat: la temporada ha sigut decebedora i ni tan sols la joia de la corona (que no és João Félix, sinóDiego Simeone) escapa a les crítiques.

Eliminat de la lluita per la Lliga des de molt aviat i eliminat vergonyosament de primeres a la Copa per la Cultural Lleonesa, l’Atlètic amb prou feines ha tingut dos moments il·lusionants aquesta temporada: tombar el Barça en la semifinal de la Supercopa de l’Aràbia (una alegria fugaç, ja que el Madrid el va derrotar a la final) i destronar a Anfield el campió vigent de la Champions, el Liverpool, una gesta finalment també erma.

La insinuació de Nagelsmann

«La sensació és d’amargor, però sé que ho van donar tot, tanquem una bona temporada», va expressar el tècnic argentí després que el descarat Julian Nagelsmann (33 anys) el despullés sobre la gespa al capdavant d’un club sense història, un RB Leipzig creat el 2009.El tècnic alemany, a més, va insinuar que el Cholo va tenir algun gest antiesportiu al descans al túnel dels vestidors: «Jo no ho hauria fet. No donaré detalls, peròhi ha càmeres...».

«Ha sigut un any molt dur, llarguíssim, amb 60 dies aturats. Tornar a jugar 11 partits seguits amb la pressió d’entrar a Champions sí o sí. Una setmana aturats, tornar a entrenar.Hem intentat donar-ho tot, no ha sortit»,va recitar un Simeone conformista, destacant que el seu equip va arribar més lluny que l’any passat a la Champions i que a la Lliga, després d’anar sisens, van acabar tercers en l’esprint final. Més dur i realista va ser Saúl Ñíguez analitzant l’eliminació. «Han creat sempre superioritat en moltes zones del camp. No estàvem a prop de robar, ni tan sols d’arribar a tallar», va assenyalar el del planter. Alguns van veure un indici de crítica al plantejament del Cholo. Improbable.

Molts milions a la banqueta

El matalasser més exigent va quedar decebut amb el partit i amb les declaracions del seu líder, que va insinuar que l’any que ve costarà ficar-se a la Champions perquè altres equips estan creixent. Ho va dirdesprés d’haver deixat a la banqueta João Félix (127 milions), Morata (55), Lemar (72) i Vitolo (36,5). Els dos últims a Lisboa no van tenir ni un minut.

En canvi, la reincidència en apostar per determinats jugadors comença a esgotar la paciència de l’afició. És desesperant el cas de Diego Costa, amb qui Simeone sempre compta a menys que estigui coix. I fins i tot si n’està, perquè va ser titular a la final del 2014 després d’un estrambòtic tractament a base de placenta d’euga a Belgrad (va durar 9 minuts sobre la gespa). Els tres gols marcats a la Lliga després de l’aturada (quatre de Morata) no semblaven justificar la titularitat del’Animal, que, acompanyat en la davantera per Llorente (la seva reconversió en davanter, un altre acte de fe), no va tenir ni una ocasió.

Els pitjors números d’una era

Però seria injust atribuir a l’hispanobrasi¡iler la falta de gol d’un equip que anota menys que el Granada, que s’ho fia tot a mantenir la seva porta a zero (niOblak és lliure d’encaixar un tant de retruc) i que ajorna la recerca del gol amb una fe i paciència infinites. Altres anys gairebé sempre sortia cara, però aquest, no. 

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

Amb una mitjanad’1,36 gols marcats per partit, aquesta és amb diferència la pitjor temporada de l’era Simeone en aquest aspecte. I en defensa, els 0,8 gols encaixats per trobada només són pitjors que els del curs passat. La conseqüència és un pobre 48% de victòries i un altíssim 36% d’empats, fruit en part d’una falta d’ambició que va quedar patent dijous, quan l’equip va sortir a veure-les venir i, després de la reacció liderada per João Félix i l’1-1 del ‘menino’, va tornar a baixar el ritme. Aquest conformisme ja es va atribuir a Simeone a la final de la Champions del 2016 quan va tenir el Madrid contra les cordes i no es va atrevir a anar contra ell.

Recolzament de Cerezo

Al més gran dels resultadistes li fallen els resultats. No sembla, però, que els números impedeixin al Cholo (ja sense el ‘Mono’ Burgos al costat) complir almenys l’any de contracte que li queda. Al president,Enrique Cerezo, el té convençut: Hem fet una molt bona temporada. Ens hem classificat per a la Champions, estem entre els tres primers de la Lliga i arribem a quarts a Europa. No és cap tonteria. Qui discuteixi l’alineació de Simeone que es compri un equip i la faci ell».H