Només un dels presumptes segrestadors i proxenetes de futbolistes continua a la presó

En el grup d’aspirants a futbolistes d’elit hi havia raons per estar atemorits, confinats en una casa del poble després d’haver vingut enganyats a Espanya. Per pagar el viatge, la majoria havia acceptat l’ajuda d’usurers colombians, però no l’estaven podent tornar, ja que els seus capturadors els retenien tots els diners, el que havien portat i el que produïen les violacions a què eren sotmesos en xalets de Jerez de la Frontera i la veïna serralada de San Cristóbal.

L’operació Promises de la Guardia Civil està tancada en la seva primera fase des del 9 de juny passat, però ningú pròxim a la investigació descarta que hi hagi novetats. I, mentrestant, només un dels presumptes segrestadors, Juan Luis M., espera judici a la presó gaditana de Puerto II. És que ja té antecedents d’agressió sexual a una menor, i sobre ell pesen dues acusacions d’amenaces i coaccions, a més de les figures de pertinença a organització criminal, tràfic d’éssers humans, delicte contra la llibertat sexual i corrupció de menors pels quals la Guàrdia Civil també va denunciar José I. i Daniel I., els altres dos integrants de la trama.

El gegant

Precisament l’amenaça d’atemptar contra les seves famílies va ser una de les fetes servir per Juan Luis M. per doblegar els nois. «El gegant», com l’anomenen els investigadors per la seva aparença, vigilava els joves, els retenia i els portava a trobades sexuals amb clients de la xarxa.

Era el ‘matxaca’ del grup, l’encarregat del domini sobre els xavals. També qui tenia el menjar guardat amb candau. Quan la Guàrdia Civil va entrar a la segona planta del número 26 del carrer Rodríguez de Valcárcel de Prado del Rey, va trobar els nois amb només una mica de llet i unes galetes a l’abast.

De fet, tres mesos després de l’operació policial, a un dels guàrdies que els va alliberar se li han quedat gravats dos detalls: «La gana i la vergonya», diu. «Als nois els vam treure amb cotxes sense distintius», afegeix, perquè ningú els assenyali, que el delicte de què han sigut víctimes no els taqui de per vida.

N’hi havia vuit a la casa, dels quals un no va acceptar l’ajuda policial. A la comandància de la Guàrdia Civil de Cadis els esperaven unes psicòlogues per estovar el tràngol, però d’entrada: «¿Voleu menjar res?», els van dir els guàrdies. I els nois es van asseure a menjar de pressa i en silenci les primeres viandes que els oferien sense mesquinesa en gairebé un any.

L’altra cosa és la vergonya. Davant els guàrdies, els nois –el més petit tenia 17 anys– estaven amb el cap cot, i no sabien com explicar els seus mesos de penalitats.

Primer els convencien per «anar a conèixer un amic, és només prendre una copa...», i després, vençuda la seva voluntat, els amenaçaven d’explicar a Colòmbia que aquí, a Espanya, els que havien anat rere la glòria i els diners es dedicaven a tractes amb homosexuals. I això pot costar la vida civil, ser suficient per abandonar qualsevol esperança d’entrar en el món del futbol.

Futbolers de pa sucat amb oli

D’aquest món havien sortit els capturadors. Juanlu, ‘el gegant’ havia entrenat petits clubs de Tercera als voltants de Chipiona. Va habilitar el club Salmedina d’aquesta localitat per donar cabuda als nois. Fins i tot va presentar a l’Ajuntament de Prado del Rey un projecte fallit per crear escoles de futbol al municipi. El passat dia 18, el Salmedina FC va tornar a aixecar cap. La seva història «no la trepitjarà gentussa sense escrúpols», va dir a les xarxes socials.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Al Daniel i al José, els altres dos inculpats, els investigadors els atribueixen manar de la mateixa manera sobre el gegant, tot i que el José és el veterà, amb 69 anys, vint més que el Daniel.

Els dos eren uns buscadors de talent de pa sucat amb oli. Miraven per a equips de Segona B a Andalusia occidental, però quan anaven a Bogotà es fessin passar per supermànagers. Als salons de l’Hotel Eldorado i d’altres de quatre estrelles que llogaven per a les seves ‘performances’, mostraven vídeos, fotos... prometien l’or i la fama i es presentaven com si fossin agents de Primera. A Colòmbia ni pares ni entrenadors sabien que estaven enviant les seves estrelles en potència a un pou d’amargor. O potser algun ho sabia, però aquesta part de la investigació correspon a la policia de Colòmbia, país que no ha acceptat una comissió rogatòria espanyola per al cas.