La doble creu d'Espanya

Els temps avancen, però la selecció espanyola continua ancorada en dubtes recurrents. La Vermella té una doble creu a les àrees. Es va encarregar de posar-ho clarament de manifest en les seves tres últimes trobades. L’amistós davant Portugal (0-0), el triomf ajustat contra Suïssa (1-0) a Madrid i la derrota a Ucraïna (1-0), els dos últims xocs corresponents a la Lliga de les Nacions, van evidenciar els problemes amb el gol i l’escassa seguretat que aporta David de Gea sota pals. Res nou sota el sol. 

Un dels principals problemes de la selecció rau en què el cap dels aficionats es trasllada irremeiablement als temps de grandesa, a aquell cicle gloriós que va protagonitzar entre el 2008 i el 2012 amb la conquesta de dues Eurocopes i l’inoblidable Mundial de Sud-àfrica.

Menys nivell

Llavors tenia jugadors top en totes les línies, començant per la porteria, amb Iker Casillas, i acabant en l’atac, amb el valuós David Villa. S’hi afegien estrelles indiscutibles com Iniesta, Xavi, Puyol, Ramos, Xabi Alonso... Astres que serien fixos per a qualsevol seleccionador.

Ara la situació és molt diferent. El nivell ha baixat clarament i només queden dos clàssics com Ramos i Busquets. El Barça i el Madrid ja no nodreixen amb claredat la selecció i Luis Enrique està buscant alternatives en clubs de menor calat, amb futbolistes talentosos en molts casos però amb menys experiència. Les pobres actuacions als seus equips de jugadors com Isco, Asensio, Saúl o Morata també reforcen aquest camí. 

El pitjor del Mundial

El centre del camp de la selecció encara compta amb peces de molt nivell. Les carències se centren enrere i a dalt. De Gea ja va marxar de Rússia amb el dur cartell de ser el pitjor porter del Mundial. La meta del Manchester United va completar un torneig horrible el 2018 amb només una parada en quatre partits, una pròrroga i una tanda de penals. El 91,6% dels xuts contra el madrileny van acabar en gol, cosa que li va servir per guanyar-se una mala fama que difícilment es traurà de sobre.

Kepa (Chelsea) i Unai Simón (Athletic) completen el trio actual de porters de l’asturià, que defensa a ultrança el seu titular. «Culpar De Gea ja és vici. Si en un partit com aquest se li dona la culpa al David, ja podem anar passant. La responsabilitat de cada gol és de tot l’equip. No es pot mirar sempre al mateix quan hi ha una mica de sang. És injust i de mal gust», va dir després del duel davant Ucraïna.

48 xuts, un gol

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El cert és que mentre Bushchan va salvar Ucraïna en diverses ocasions, De Gea va endrapar el gol de Tsyhankov. Tampoc van ajudar gaire per evitar la derrota els davanters. Lucho va començar amb Rodrigo Moreno a dalt. Adama Traoré i Ansu Fati van ocupar els extrems. A la segona part va recórrer a Ferran Torres, Oyarzabal de fals nou i Olmo, mentre Ramos va acabar d’ariet com a últim recurs.

Amb Gerard Moreno lesionat, algun va trobar a faltar davanters com Morata, Alcácer, Diego Costa i Aspas, que es van quedar fora de la llista. Potser faltaven rematadors per a aquells minuts finals. «Miraré a tots els jugadors amb els mateixos ulls, com sempre faig. El que estigui millor vindrà. No tiraré pedres sobre la meva teulada», respon Luis Enrique. Si mira les dades d’Espanya en els tres últims partits no estarà molt satisfet: 48 xuts, 15 a porta i un sol gol.