Pau Capell, l'atleta dels reptes impossibles

Mal any, el 2020, per als corredors de fons. Va esclatar la pandèmia i va començar la gradual però constant cadena de suspensions de totes les proves. Els professionals de les carreres de resistència de muntanya, com és el cas de Capell, s’han trobat amb un problema que no tenen altres esportistes d’elit. Les seves carreres, els seus reptes, que unes vegades s’aconsegueixen i d’altres no, tenen lloc en proves populars. Quan ells arriben a meta, els menys preparats o els que s’ho prenen amb tranquil·litat, encara estan en la fase inicial de la competició. I la pandèmia ha obligat a suspendre qualsevol esdeveniment de participació massiva. Cap s’ha pogut portar a terme. I quan vius dels patrocinis, de marques vinculades amb l’esport que t’han escollit com a imatge, de firmes que estan venent menys per culpa dels danys col·laterals de la Covid-19, el futur es converteix en un drama per a desenes i desenes de professionals.

Per fortuna, no ha sigut el cas de Capell, reforçat per haver sigut els dos anys anteriors a la pandèmia campió del món d’ultratrails. «S’han suspès el cent per cent de les carreres. I estem parlant d’organitzadors que han de viure generant ingressos a través del turisme, que no han rebut els pagaments de les inscripcions cancel·lades i d’ajuntaments que recolzaven aquestes proves i que no s’han atrevit a programar-les pel risc als rebrots. A mi per fortuna no m’ha afectat tant». 

Capell va decidir fer un cop de cap i si no hi havia carreres doncs res millor que buscar reptes i mirar de batre registres impossibles al Montblanc, córrer al voltant de Menorca o no acovardir-se a l’hora de pujar i baixar el Teide sense cap segon de plàcid respir. «Aquests projectes m’han ajudat i han acontentat els meus patrocinadors. He intentat moure’m en aquest sentit, i les marques comercials han vist com aquests reptes han tingut repercussió mediàtica».

La cursa cap al cim

 I va ser llavors quan li van proposar si volia batre el rècord de la ruta 040. «S’anomena d’aquesta manera perquè es comença a nivell del mar, a la platja del Socorro, puja sense parar fins al cim del Teide, a 3.718 metres, i des d’allà baixa fins a la platja. I com que hi ha diversos empits, acompanyats de baixada, en l’ascens al Teide s’arriben a aquests 4.000 metres de desnivell que donen nom a la prova».

Va ser el 10 de novembre quan va començar el repte. Encara no s’havia fet de dia a la platja del Socorro. Pau va tocar lleugerament l’aigua del mar i des d’aquest punt va començar a trotar sense parar fins a arribar al cim del Teide. Allà va deixar els bastons que l’havien auxiliat durant l’ascens, va fer un crit de ràbia, es va hidratar durant uns instants i va començar la baixada en direcció a la platja per llançar-se al mar satisfet per la gesta, que va realitzar en el superb temps de 6 hores i 13 minuts, cinc per sota del registre que tenia l’atleta canari David Lutzardo.

A l’espera de competició el 2021

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«És una de les rutes més dures que hi ha. La veritat, a mi em va ajudar el fet que estic acostumat a proves amb més de 20 o 25 hores de desgast. Així que quan en feia tres que corria vaig veure que ho podia aconseguir i fins i tot se’m va fer curt. No obstant, a diferència d’ultramaratons, allà vaig haver d’anar tota l’estona al 90 i fins i tot al cent per cent de les meves possibilitats».

Ara, pendent del coronavirus, espera que el 2021 pugui reactivar-se una altra vegada el circuit de curses de muntanya i els campionats oficials. Mentrestant, ell continua entrenant-se a Andorra, on s’ha establert, i on a part de fer servir les vambes i el Pirineu roda moltes vegades amb bicicleta acompanyant els corredors professionals que resideixen al Principat, una fórmula ideal per no perdre la forma i per recordar els seus primers anys esportius com a triatleta.