França busca culpables en el ‘Mediaprogate’

Quan a la primavera del 2018 el futbol francès va celebrar un rècord d’ingressos pels seus drets televisius estava lluny d’imaginar el desastre que es produiria dos anys després amb la imminent retirada de la productora Mediapro. ¿De qui és la culpa? Ha començat la recerca dels responsables.

¿Cobdícia dels líders de la Lliga de Futbol Professional (LFP) de l’època? ¿Mala fe de Mediapro en les seves veritables intencions? Cada observador intenta explicar com el futbol francès va haver de traçar una línia davant el seu faraònic contracte firmat amb el grup sinoespanyol per més de 800 milions d’euros a l’any.

El paper de l’Estat

La metxa es va encendre en les altes esferes de l’Estat a finals de novembre. «Vam avisar la Lliga. Sabíem que aquest contracte era fràgil», ha explicat el president de la República, Emmanuel Macron, a representants del món esportiu. El ministre d’Educació i Esports, Jean-Michel Blanquer, ho va considerar «una forma de cobdícia», a BFM TV.

¿Com es va adjudicar aquest contracte? La primavera del 2018, l’LFP, a través d’un comitè directiu que reuneix els líders dels clubs entorn del director general executiu, Didier Quillot, va voler arribar a l’objectiu de mil milions d’euros anuals per al cicle 2020-2024. Es van convocar molts actors, entre ells el ‘grup Gafa’ (Facebook, Amazon...). Els horaris dels partits es van moure per augmentar l’audiència. El bufet d’advocats Clifford Chance assegurava els termes legals del cas.

A finals de maig, va sortir la grossa: el concurs va arribar als 1.217 milions d’euros anuals (L1 i L2 incloses), incloent més de 800 milions per part del nou participant en el mercat, Mediapro. «Ningú, en aquell moment, inclosos els bufets d’advocats, ens van alertar sobre qualsevol problema que pogués sorgir. És fàcil censurar-ho ara», insisteix Sylvain Kastendeuch, copresident del sindicat de jugadors UNFP i administrador de la Lliga.

Garanties i bonificacions

No obstant, pocs dies després de la licitació, Mediapro va patir un gran revés al perdre els drets del campionat italià per no poder presentar una garantia bancària suficient. «Un aval bancari de 3.200 milions d’euros, que no existeix i mai ha existit», puntualitza una font pròxima a les negociacions en aquells mesos i que nega que el Govern compartís els seus temors en aquell moment.

Dos anys després, alguns dirigents de clubs no oculten el seu ressentiment contra Nathalie Boy de la Tour, presidenta de la Lliga entre 2016 i 2020, i Didier Quillot, de vegades considerats «arribistes» o amb ganes de «jugar les seves pròpies cartes». Cap dels dos exlíders han volgut parlar per a aquesta informació, però Quillot ja ha anunciat al diari ‘L’Équipe’ que tornarà la bonificació rebuda per l’èxit de la convocatòria, estimada en 500.000 euros pel diari esportiu francès.

Altres líders, al contrari, es neguen a assenyalar aquest duo. «Tot s’havia fet dins de la legalitat [...]. Quan la gent no paga, ningú pot fer un miracle», va explicar recentment Jean-Pierre Caillot, president del Reims i de la Ligue 1.

Mediapro, ¿l’únic responsable?

I les mirades inquisitives tornen cap a Mediapro i el seu líder, Jaume Roures. «L’únic responsable és Mediapro», ha martellejat el tècnic del Lilla, Christophe Galtier, en els últims dies. «Vam haver de tractar amb gent molt deshonesta». S’acusa l’empresa d’haver sobrevalorat el valor de la Ligue 1 amb finalitats especulatives, en concret per revendre la totalitat o part dels drets. Mediapro refuta aquesta tesi, afirmant haver volgut sempre llançar un canal.

Des del grup català s’acusa el seu competidor, Canal +, d’haver precipitat el desastre a l’actuar amb un «abús de posició dominant», concretament en les negociacions per a la distribució de Téléfoot, que mai va tenir èxit, i va privar Mediapro d’una oportunitat de negoci. El canal xifrat i Mediapro també s’han portat mútuament als tribunals en aquest cas.

Les bases del concurs, a examen

¿Va poder haver evitat el fiasco el futbol francès? Fonts pròximes a l’assumpte han destacat les imperfeccions en les bases del concurs. Els criteris quantitatius (suma proposada) superen àmpliament els criteris qualitatius (antiguitat de l’actor) a l’hora de triar el difusor, per exemple. O la introducció de la possibilitat de donar subllicències per a determinats lots, i afavorir així enfocaments especulatius.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«Hem de fer una auditoria per entendre com hem arribat fins aquí i no cometre la mateixa estupidesa en el futur», assenyala Damien Comolli, president del Tolosa (L2).

A l’Assemblea Nacional, el diputat Cédric Roussel (LREM) ha intervingut en múltiples ocasions per parlar d’aquest assumpte i sol·licitarà l’obertura d’una comissió d’investigació parlamentària. «No hauria de ser un fracàs en va», suplica.