MITE POLONESOARGENTÍ
Najdorf, el geni a qui els escacs van salvar de les urpes del nazisme
‘40 tableros’, una de les apostes del BCN Sports Film, evoca les seves llegendàries partides a cegues
Miguel Najdorf va tenir una vida de pel·lícula. O de diverses, com ell solia relatar. «Vaig néixer dues vegades. La primera, igual com tothom. I la segona, als 29 anys, quan vaig arribar a l’Argentina». L’hipnòtic curtmetratge ‘40 tableros’, un dels reclams del BCN Sports Film, que comença dilluns, ret homenatge al geni polonesoargentí, capaç de batre rècords de partides a cegues i que els escacs van salvar de l’horror del nazisme.
Va néixer el 1910 sota el nom de Mieczyslaw en el si d’una família jueva de Varsòvia, va descobrir l’esport de la seva vida als nou anys, de la mà del pare d’un amic a qui havia anat a visitar. Es va convertir en tal obsessió que la seva mare, que somiava que fos metge, li va cremar les peces, taulers, llibres i tot el que fes olor d’escacs. Però ell ja tenia clar que la seva vida transitaria entre fitxes blanques i negres. Als 18 anys va guanyar el seu primer torneig internacional i, amb tan sols 25 anys ja va representar Polònia al tercer tauler en les Olimpíades d’escacs del 1936, que se celebraven a la seva Varsòvia natal. L’any següent va repetir en les de Munic. En aquell temps Joseph Goebbels era el president de la federació alemanya i havia prohibit que als clubs hi hagués jueus. Najdorf va capitanejar Polònia fins a la medalla, en què va superar els amfitrions, i es va emportar la medalla d’or individual. L’Alemanya nazi i l’Olimpíada d’escacs marcarien la seva vida per sempre tres anys després.
El 1939 va viatjar a l’Argentina per participar en l’Olimpíada de Buenos Aires. Una inoportuna grip de la Genia, la seva dona, va impedir que tant ella com la Lucía, la filla de tots dos, l’acompanyessin. En terra argentina va rebre la notícia que Adolf Hitler havia envaït Polònia. La seva dona, la seva filla, els seus pares i els seus quatre germans, totes les peces del seu tauler familiar, van ser víctimes de l’horror nazi. Als 29 anys, com deia Najdorf, va començar la seva nova vida. Va canviar el seu nom de Mieczyslaw pel de Miguel, es va nacionalitzar argentí, es va casar i va tenir dos fills més. Va representar el seu nou país en 11 olimpíades, i va portar l’Argentina a tres subcampionats mundials. Tan cèlebres com els seus èxits en tornejos convencionals van ser les seves exhibicions: va arribar a jugar en 250 taulers alhora (225 victòries, 14 taules i només 10 derrotes) i es va enfrontar a polítics com Fidel Castro, el Che, Tito, el Xa de Pèrsia, Winston Churchill, Nikita Khrusxov. Va batre un parell de vegades el rècord del món de partides a cegues, com les que retrata el director de Rosario Alfonso Gastiaburo a ‘40 tableros’. El 1943 va disputar a Mar del Plata 40 partides alhora durant 24 hores, seguint en una habitació annexa i a porta tancada els moviments que li cantaven pels altaveus. Un esforç majúscul supervisat per un metge, disposat a llançar la tovallola en cas que no el veiés en condicions físiques de seguir al ring. En va guanyar 36, va firmar taules en una i en va perdre tres. Quatre anys després, davant les queixes de tongo de Koltanowski (l’antic plusmarquista), va repetir la gesta a São Paulo i va apujar l’aposta fins a 45, 39 de les quals les va guanyar, en va empatar quatre i en va perdre dues, i va memoritzar 440 posicions, 2.880 escacs i prop de 1.800 jugades. «Tinc una memòria privilegiada, tot i que segons per a què, perquè si em deixen diners se m’oblida fàcilment», feia broma amb una loquacitat i visió del xou que el va convertir en una d’aquelles figures que transcendeix el seu esport.
Quan la federació internacional va fixar el 1950 el seu sistema de puntuació, va ser un dels primers grans mestres a ser coronats i dos anys després va obtenir la medalla d’or en el primer tauler a Hèlsinki. Admirat per Bobby Fisher i Garri Kaspàrov, va jugar contra aquest últim als 72 anys, i va acabar morint als 87 a Màlaga. Figura indiscutible de l’olimp escaquista, la seva variant de la defensa siciliana és homenatjada a ‘Gambito de dam’a, la sèrie que ha tornat a posar de moda aquest esport, omplint la tele d’anuncis al·legòrics i provocant inusitades cues a les botigues especialitzades de Barcelona durant l’època nadalenca.
